Edició de «Cim del Bartolo»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== El nom del Bartolo == | == El nom del Bartolo == | ||
− | Originariament el nom del cim fon | + | Originariament el nom del cim fon Alt del Colomer o Montsoriu pero l'arribada al Desert de les Palmes dels monjos Carmelites a finals del [[sigle XVII]], en l'any [[1694]], donà pas a la nova denominació del propi Desert i del seu cim. |
I és que la primera comunitat d'estos monjos estava composta per sol tres membres i un d'ells era el Germà Bartolomé, conegut com a Germà Bartolo. El citat Bartolomé o Bartolo, es va retirar a viure com un anacoreta durant varis anys en una cavitat situada propenca al cim del Montsoriu. Pese a que finalment va morir en Boltaña ([[Osca]]), en l'any [[1728]] en 81 anys, en [[1751]] es va construir en la montanya una [[ermita]] en honor a Sant Miquel i la montanya, en homenage al popular religiós, va ser nomenada en el seu nom, Bartolo. Segons conta [[José Soler Carnicer]] en el seu llibre titulat ''Leyendas y tradiciones de Castellón'' (2002). | I és que la primera comunitat d'estos monjos estava composta per sol tres membres i un d'ells era el Germà Bartolomé, conegut com a Germà Bartolo. El citat Bartolomé o Bartolo, es va retirar a viure com un anacoreta durant varis anys en una cavitat situada propenca al cim del Montsoriu. Pese a que finalment va morir en Boltaña ([[Osca]]), en l'any [[1728]] en 81 anys, en [[1751]] es va construir en la montanya una [[ermita]] en honor a Sant Miquel i la montanya, en homenage al popular religiós, va ser nomenada en el seu nom, Bartolo. Segons conta [[José Soler Carnicer]] en el seu llibre titulat ''Leyendas y tradiciones de Castellón'' (2002). |