Edició de «Cimera de la Casa d'Aragó»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:Escut Comunitat Valenciana.png|thumb|right|250px|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]] |
| − | La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[ | + | La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.'' |
| − | [http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y | + | [http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref> |
| − | [[ | + | [[Image:Escut Ferran II d'Arago.jpg|thumb|left|250px|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]] |
Posteriorment, la ''vibra'' passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeição das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref> | Posteriorment, la ''vibra'' passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeição das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref> | ||
En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Iñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], manat construir per [[Ferran II d'Aragó|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]]. | En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Iñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], manat construir per [[Ferran II d'Aragó|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]]. | ||
| + | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| + | |||
*MENÉNDEZ PIDAL DE NAVASCUÉS, Faustino, «Los reyes de Aragón», ''Símbolos de España'', Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000, págs. 95-138. ISBN 9788425911101 | *MENÉNDEZ PIDAL DE NAVASCUÉS, Faustino, «Los reyes de Aragón», ''Símbolos de España'', Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000, págs. 95-138. ISBN 9788425911101 | ||
*MONTANER FRUTOS, Alberto, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» - C.S.I.C., 1995. ISBN 8478202838. | *MONTANER FRUTOS, Alberto, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» - C.S.I.C., 1995. ISBN 8478202838. | ||
*REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066. | *REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 25: | Llínea 24: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | |||
*[http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sobre Sant Jordi en Aragó] | *[http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sobre Sant Jordi en Aragó] | ||