106 840
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 20:
Llínea 20: − + − +
sense resum d'edició
|Domini = .va
|Domini = .va
|Membre de: = [[ONU]], [[UL]] (Observador).
|Membre de: = [[ONU]], [[UL]] (Observador).
}}L'estat de la '''Ciutat del Vaticà''' és un estat enclavat en la ciutat de [[Roma]], en [[Itàlia]], recolzament territorial del Vaticà. Conta ab 824 habitants en una superfície de 0,44 km², per lo que és en realitat el més chicotet estat del món. El seu estatut respecte al dret internacional fon objecte d'un debat; se va propondre considerar-lo no com un Estat, sino com una organisació internacional.
}}L'estat de la '''Ciutat del Vaticà''' és un estat enclavat en la ciutat de [[Roma]], en [[Itàlia]], recolzament territorial del Vaticà. Conta en 824 habitants en una superfície de 0,44 km², per lo que és en realitat el més chicotet estat del món. El seu estatut respecte al dret internacional fon objecte d'un debat; se va propondre considerar-lo no com un Estat, sino com una organisació internacional.
La denominació oficial en llatí es: ''STATVS CIVITATIS VATICANÆ''.
La denominació oficial en llatí es: ''STATVS CIVITATIS VATICANÆ''.
La '''Ciutat del Vaticà''' alberga la [[Santa Sèu]], màxima institució del catolicisme romà. Se va crear l'[[11 de febrer]] de [[1929]] com a representació temporal del Vaticà (conjunt de les institucions de l'[[Iglésia Catòlica]] romana), segons els acorts de [[Lletrà]], firmats pel seu representant cardenal [[Pierre Gasparri]] i pel govern d'[[Itàlia]], representat per [[Mussolini]].
La '''Ciutat del Vaticà''' alberga la [[Santa Sèu]], màxima institució del catolicisme romà. Se va crear l'[[11 de febrer]] de [[1929]] com a representació temporal del Vaticà (conjunt de les institucions de l'[[Iglésia Catòlica]] romana), segons els acorts de [[Lletrà]], firmats pel seu representant cardenal [[Pierre Gasparri]] i pel govern d'[[Itàlia]], representat per [[Mussolini]].
La llengua d'us comú es l'[[italià]], i no el llatí, que es llengua de l'[[Iglésia Catòlica]] romana. No obstant, el llatí és la llengua jurídica de l'Estat: el text de referència de les publicacions oficials se redacta en [[llatí]], despuix traduït en atres llengües.
La llengua d'us comú és l'[[italià]], i no el llatí, que és llengua de l'[[Iglésia Catòlica]] romana. No obstant, el llatí és la llengua jurídica de l'Estat: el text de referència de les publicacions oficials se redacta en [[llatí]], despuix traduït en atres llengües.
La màxima autoritat del Vaticà i Cap d'Estat del mateix és el [[Sum Pontífex]], per lo que pot considerar-se l'única monarquia electiva d'[[Europa]], encara quan el [[Papa]] delega les funcions de govern en el Secretari d'Estat.
La màxima autoritat del Vaticà i Cap d'Estat del mateix és el [[Sum Pontífex]], per lo que pot considerar-se l'única monarquia electiva d'[[Europa]], encara quan el [[Papa]] delega les funcions de govern en el Secretari d'Estat.