Diferència entre les revisions de "Ciutat del Vaticà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 2: Llínea 2:
 
La denominació oficial en llatí es: ''STATVS CIVITATIS VATICANÆ''.
 
La denominació oficial en llatí es: ''STATVS CIVITATIS VATICANÆ''.
  
La '''Ciutat del Vaticà''' alberga la [[Santa Seu]], màxima institució del catolicisme romà. Es va crear el 11 de febrer de [[1929]] com representació temporal del Vaticà (conjunt de les institucions de l'Iglesia Catòlica romana), segons els acorts de [[Lletrá]], firmats pel seu representant cardenal [[Pierre Gasparri]] i pel govern d'[[Italia]], representat per [[Mussolini]].
+
La '''Ciutat del Vaticà''' alberga la [[Santa Seu]], màxima institució del catolicisme romà. Es va crear el 11 de febrer de [[1929]] com representació temporal del Vaticà (conjunt de les institucions de l'[[Iglesia Catòlica]] romana), segons els acorts de [[Lletrá]], firmats pel seu representant cardenal [[Pierre Gasparri]] i pel govern d'[[Italia]], representat per [[Mussolini]].
  
La llengua d'us comu es l'[[italià]], i no el llatí, que es llengua de l'Iglesia Catòlica romana. No obstant, el llatí es la llengua juridica de l'Estat: el text de referencia de les publicacions oficials es redacta en llatí, despres traduït en atres llengües.
+
La llengua d'us comu es l'[[italià]], i no el llatí, que es llengua de l'[[Iglesia Catòlica]] romana. No obstant, el llatí es la llengua juridica de l'Estat: el text de referencia de les publicacions oficials es redacta en [[llatí]], despres traduït en atres llengües.
  
 
La màxima autoritat del Vaticà i Cap d'Estat del mateix es el [[Sum Pontífex]], per lo que pot considerar-se l'única monarquia electiva d'[[Europa]], encara quan el [[Papa]] delega les funcions de govern en el Secretari d'Estat.
 
La màxima autoritat del Vaticà i Cap d'Estat del mateix es el [[Sum Pontífex]], per lo que pot considerar-se l'única monarquia electiva d'[[Europa]], encara quan el [[Papa]] delega les funcions de govern en el Secretari d'Estat.
  
La Ciutat del Vaticà no es membre de l'[[Organisació de les Nacions Unides]], encara que es observador permanent en ella. En materia de drets humans, está present en moltes dels organisms de la [[Carta Internacional de Drets Humans]], que inclouen al [[Comité de Drets Humans]].
+
La '''Ciutat del Vaticà''' no es membre de l'[[Organisació de les Nacions Unides]], encara que es observador permanent en ella. En materia de drets humans, está present en moltes dels organisms de la [[Carta Internacional de Drets Humans]], que inclouen al [[Comité de Drets Humans]].
  
  
 
[[Categoria: Geografia]]
 
[[Categoria: Geografia]]

Revisió de 20:19 20 feb 2010

L'estat de la Ciutat del Vaticà es un estat enclavat en la ciutat de Roma, en Italia, recolçament territorial del Vaticà. Conta en 824 habitants en una superficie de 0,44 km², lo que en realitat el mes chicotet estat del mon. El seu estatut respecte al dret internacional fon objecte d'un debate; es va propondre considerar-lo no com un Estat, sino com una organisació internacional. La denominació oficial en llatí es: STATVS CIVITATIS VATICANÆ.

La Ciutat del Vaticà alberga la Santa Seu, màxima institució del catolicisme romà. Es va crear el 11 de febrer de 1929 com representació temporal del Vaticà (conjunt de les institucions de l'Iglesia Catòlica romana), segons els acorts de Lletrá, firmats pel seu representant cardenal Pierre Gasparri i pel govern d'Italia, representat per Mussolini.

La llengua d'us comu es l'italià, i no el llatí, que es llengua de l'Iglesia Catòlica romana. No obstant, el llatí es la llengua juridica de l'Estat: el text de referencia de les publicacions oficials es redacta en llatí, despres traduït en atres llengües.

La màxima autoritat del Vaticà i Cap d'Estat del mateix es el Sum Pontífex, per lo que pot considerar-se l'única monarquia electiva d'Europa, encara quan el Papa delega les funcions de govern en el Secretari d'Estat.

La Ciutat del Vaticà no es membre de l'Organisació de les Nacions Unides, encara que es observador permanent en ella. En materia de drets humans, está present en moltes dels organisms de la Carta Internacional de Drets Humans, que inclouen al Comité de Drets Humans.