Diferència entre les revisions de "Ciutat del Vaticà"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L'estat de la '''Ciutat del Vaticà''' es un estat enclavat en la ciutat de [[Roma]], en [[Italia]], | + | L'estat de la '''Ciutat del Vaticà''' es un estat enclavat en la ciutat de [[Roma]], en [[Italia]], recolzament territorial del Vaticà. Conta en 824 habitants en una superfície de 0,44 km², lo que en realitat el mes chicotet estat del mon. El seu estatut respecte al dret internacional fon objecte d'un debat; es va propondre considerar-lo no com un Estat, sino com una organisació internacional. |
La denominació oficial en llatí es: ''STATVS CIVITATIS VATICANÆ''. | La denominació oficial en llatí es: ''STATVS CIVITATIS VATICANÆ''. | ||
| − | La '''Ciutat del Vaticà''' alberga la [[Santa Seu]], màxima institució del catolicisme romà. Es va crear el 11 de febrer de [[1929]] com representació temporal del Vaticà (conjunt de les institucions de l'[[ | + | La '''Ciutat del Vaticà''' alberga la [[Santa Seu]], màxima institució del catolicisme romà. Es va crear el 11 de febrer de [[1929]] com representació temporal del Vaticà (conjunt de les institucions de l'[[Iglésia Catòlica]] romana), segons els acorts de [[Lletrá]], firmats pel seu representant cardenal [[Pierre Gasparri]] i pel govern d'[[Itàlia]], representat per [[Mussolini]]. |
| − | La llengua d'us | + | La llengua d'us comú es l'[[italià]], i no el llatí, que es llengua de l'[[Iglésia Catòlica]] romana. No obstant, el llatí es la llengua jurídica de l'Estat: el text de referencia de les publicacions oficials es redacta en [[llatí]], després traduït en atres llengües. |
La màxima autoritat del Vaticà i Cap d'Estat del mateix es el [[Sum Pontífex]], per lo que pot considerar-se l'única monarquia electiva d'[[Europa]], encara quan el [[Papa]] delega les funcions de govern en el Secretari d'Estat. | La màxima autoritat del Vaticà i Cap d'Estat del mateix es el [[Sum Pontífex]], per lo que pot considerar-se l'única monarquia electiva d'[[Europa]], encara quan el [[Papa]] delega les funcions de govern en el Secretari d'Estat. | ||
| − | La '''Ciutat del Vaticà''' no es membre de l'[[Organisació de les Nacions Unides]], encara que es observador permanent en ella. En | + | La '''Ciutat del Vaticà''' no es membre de l'[[Organisació de les Nacions Unides]], encara que es observador permanent en ella. En matèria de drets humans, està present en moltes dels organismes de la [[Carta Internacional de Drets Humans]], que inclouen al [[Comité de Drets Humans]]. |
[[Categoria: Geografia]] | [[Categoria: Geografia]] | ||
Revisió de 12:55 22 feb 2010
L'estat de la Ciutat del Vaticà es un estat enclavat en la ciutat de Roma, en Italia, recolzament territorial del Vaticà. Conta en 824 habitants en una superfície de 0,44 km², lo que en realitat el mes chicotet estat del mon. El seu estatut respecte al dret internacional fon objecte d'un debat; es va propondre considerar-lo no com un Estat, sino com una organisació internacional. La denominació oficial en llatí es: STATVS CIVITATIS VATICANÆ.
La Ciutat del Vaticà alberga la Santa Seu, màxima institució del catolicisme romà. Es va crear el 11 de febrer de 1929 com representació temporal del Vaticà (conjunt de les institucions de l'Iglésia Catòlica romana), segons els acorts de Lletrá, firmats pel seu representant cardenal Pierre Gasparri i pel govern d'Itàlia, representat per Mussolini.
La llengua d'us comú es l'italià, i no el llatí, que es llengua de l'Iglésia Catòlica romana. No obstant, el llatí es la llengua jurídica de l'Estat: el text de referencia de les publicacions oficials es redacta en llatí, després traduït en atres llengües.
La màxima autoritat del Vaticà i Cap d'Estat del mateix es el Sum Pontífex, per lo que pot considerar-se l'única monarquia electiva d'Europa, encara quan el Papa delega les funcions de govern en el Secretari d'Estat.
La Ciutat del Vaticà no es membre de l'Organisació de les Nacions Unides, encara que es observador permanent en ella. En matèria de drets humans, està present en moltes dels organismes de la Carta Internacional de Drets Humans, que inclouen al Comité de Drets Humans.