Ciutat del Vaticà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Ciutat del Vaticà

República Italiana

Senyera Escut
Archiu:Situacio Italia.png

Capital: Ciutat del Vaticà
Ciutat més poblada: {{{ciutat més poblada}}}
Forma de Govern: Monarquia electiva i absoluta
President: Benet XVI
Llengües: Llengua Italiana
Ubicació: 41°54′ N 12°29′ E
Altitut:
Superfície: 301 338
Població: 932
Densitat: 198 hab/km2
Gentilici: Vaticà/ana
Moneda: Euro
Prefix Telefònic: {{{Prefix Telefònic}}}
Us Horari: CET (UTC+1)
Domini de Internet: .va
Membre de: ONU, UL(Observador).


L'estat de la Ciutat del Vaticà es un estat enclavat en la ciutat de Roma, en Italia, recolzament territorial del Vaticà. Conta en 824 habitants en una superfície de 0,44 km², lo que en realitat el mes chicotet estat del mon. El seu estatut respecte al dret internacional fon objecte d'un debat; es va propondre considerar-lo no com un Estat, sino com una organisació internacional. La denominació oficial en llatí es: STATVS CIVITATIS VATICANÆ.

La Ciutat del Vaticà alberga la Santa Seu, màxima institució del catolicisme romà. Es va crear el 11 de febrer de 1929 com representació temporal del Vaticà (conjunt de les institucions de l'Iglésia Catòlica romana), segons els acorts de Lletrá, firmats pel seu representant cardenal Pierre Gasparri i pel govern d'Itàlia, representat per Mussolini.

La llengua d'us comú es l'italià, i no el llatí, que es llengua de l'Iglésia Catòlica romana. No obstant, el llatí es la llengua jurídica de l'Estat: el text de referencia de les publicacions oficials es redacta en llatí, després traduït en atres llengües.

La màxima autoritat del Vaticà i Cap d'Estat del mateix es el Sum Pontífex, per lo que pot considerar-se l'única monarquia electiva d'Europa, encara quan el Papa delega les funcions de govern en el Secretari d'Estat.

La Ciutat del Vaticà no es membre de l'Organisació de les Nacions Unides, encara que es observador permanent en ella. En matèria de drets humans, està present en moltes dels organismes de la Carta Internacional de Drets Humans, que inclouen al Comité de Drets Humans.