Canvis

| lloc_mort = [[Àvila]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Àvila]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña''' ([[Madrit]], [[7 d'abril]] de [[1893]] - [[Àvila]], [[8 de juliol]] de [[1984]]) fon un historiador, escritor i polític [[Espanyols|espanyol]], ministre durant la [[II República Espanyola|Segona República]] i president del seu Govern en l'exili entre els anys [[1962]] i [[1971]].

'''Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña''' ([[Madrit]], [[7 d'abril]] de [[1893]] - † [[Àvila]], [[8 de juliol]] de [[1984]]) fon un historiador, escritor i polític [[Espanyols|espanyol]], ministre durant la [[II República Espanyola|Segona República]] i president del seu Govern en l'exili entre els anys [[1962]] i [[1971]].

== Biografia ==

== Biografia ==

A l'esclatar la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] era embaixador d'Espanya en Lisboa, i es va trobar en una deserció en massa del personal de l'embaixada al bando sublevat. La dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], aliada de [[Francisco Franco|Franco]], fon extremadament hostil en el diplomàtic espanyol, sent este amenaçat de mort i informat d'un pla per a seqüestrar a les seues filles, i l'embaixador aplegaria a estar aïllat i vigilat per la policia portuguesa; aixina i tot va conseguir salvar la vida d'exiliats com l'exdiputat socialiste [[Narciso Vázquez Torres]] o el republicà [[Miguel Granados Ruiz|Miguel Granados]], entre uns atres.

A l'esclatar la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] era embaixador d'Espanya en Lisboa, i es va trobar en una deserció en massa del personal de l'embaixada al bando sublevat. La dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], aliada de [[Francisco Franco|Franco]], fon extremadament hostil en el diplomàtic espanyol, sent este amenaçat de mort i informat d'un pla per a seqüestrar a les seues filles, i l'embaixador aplegaria a estar aïllat i vigilat per la policia portuguesa; aixina i tot va conseguir salvar la vida d'exiliats com l'exdiputat socialiste [[Narciso Vázquez Torres]] o el republicà [[Miguel Granados Ruiz|Miguel Granados]], entre uns atres.

Davant les dificultats que trobava en el [[Portugal|país lusità]] va partir cap a l'exili en [[Argentina]], sent professor d'Història en les universitats de [[Mendoza]] i [[Buenos Aires]], i va fundar en dit país l'Institut d'Història d'Espanya i la revista ''Quaderns d'Història d'Espanya'' (''Cuadernos de Historia de España''). Fon molt divulgada la seua polèmica en [[Américo Castro]] dins del cridat debat sobre el [[Ser d'Espanya]]. Ademés, entre [[1946]] i [[1951]] va dictar cursos en la recentment creada Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de [[Montevideo]]. Des de [[març]] de [[1962]] fins a [[febrer]] de [[1971]] fon president del Govern de la República espanyola en l'exili.

Davant les dificultats que trobava en el [[Portugal|país lusità]] va partir cap a l'exili en [[Argentina]], sent professor d'Història en les universitats de [[Mendoza]] i [[Buenos Aires]], i va fundar en dit país l'Institut d'Història d'Espanya i la revista ''Quaderns d'Història d'Espanya'' (''Cuadernos de Historia de España''). Fon molt divulgada la seua polèmica en [[Américo Castro]] dins del nomenat debat sobre el [[Ser d'Espanya]]. Ademés, entre [[1946]] i [[1951]] va dictar cursos en la recentment creada Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de [[Montevideo]]. Des de [[març]] de [[1962]] fins a [[febrer]] de [[1971]] fon president del Govern de la República espanyola en l'exili.

En l'any [[1976]] va retornar a Espanya per dos mesos, i es va assentar en [[Àvila]] definitivament en [[1983]], a on va morir en [[juliol]] de l'any següent, despuix de rebre una miqueta més d'un més abans el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] de Comunicació i Humanitats. Fon enterrat en el claustre de la catedral d'Àvila. Una fundació du el seu nom.  

En l'any [[1976]] va retornar a Espanya per dos mesos, i es va assentar en [[Àvila]] definitivament en [[1983]], a on va morir en [[juliol]] de l'any següent, despuix de rebre una miqueta més d'un més abans el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] de Comunicació i Humanitats. Fon enterrat en el claustre de la catedral d'Àvila. Una fundació du el seu nom.  

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene el derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos.|Claudio Sánchez Albornoz (''[[Las Provincias]]'', 30.8.1987)}}

{{Cita|''Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene el derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos.''|Claudio Sánchez Albornoz (''[[Las Provincias]]'', 30.8.1987)}}

 

{{Cita|''La semejanza de valenciano y catalán no justifica que tengan una identidad común. Valencia tiene una magnífica personalidad histórica. Su historia es muy diferente de la historia catalana''|Claudio Sánchez Albornoz (''[[Las Provincias]]'', 8.7.1995)}}

Claudio Sánchez Albornoz fon reconegut en el [[II Congrés de la Llengua Valenciana]] que es va celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 26, 27 i 28 de [[novembre]] de l'any [[2003]] com una de les múltiples persones que han defés la personalitat valenciana i sobretot la [[llengua valenciana]].

Claudio Sánchez Albornoz fon reconegut en el [[II Congrés de la Llengua Valenciana]] que es va celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 26, 27 i 28 de [[novembre]] de l'any [[2003]] com una de les múltiples persones que han defés la personalitat valenciana i sobretot la [[llengua valenciana]].

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==