Edició de «Clementina»

[[File:Clementines whole, peeled, half and sectioned.jpg|thumb|right|250px|Clementines]]

La '''clementina''' és una classe o varietat de la [[Mandarina|mandarina]], fruit del clementiner. 

La clementina és una de les fruites favorites de l'hivern. Són fàcils de pelar, saboroses i riques en vitamina C. Del grup de les mandarines, la clementina és la més apreciada i de major producció, sobretot en la [[província de Castelló]]. El clima, la situació geogràfica i l'experiència de molts anys afavorixen el cultiu de clementines de gran calitat.

== Orige ==

L'orige i el nom de la clementina se deu a [[Algèria]], en l'any [[1902]] en l'Orfanat Agrícola que regentaven els Pares de l'Espírit Sant en la localitat de Misserghin, a 20 Km. d'Oràn, en Algèria, es va descobrir esta excelent varietat. El germà Clément Rodier ([[1849]]-[[1904]]) fon l'encarregat de l'hort del convent, a on, entre atres cultius, n'hi havia tarongers i mandariners comuns per al consum, aixina com, atres tarongers amarcs. En un planter de [[mandariner|mandarí]] comú aparegueren algunes plantes diferents, cosa que cridà l'atenció del Dr. Trabut, amic del frare, qui va supondre que eren híbrits del mandariner i d'algun atre cítric cultivat pels voltants i que fortuïtament havia fecundat flors del mandariner. Eixe híbrit fon multiplicat en el convent i en atres horts particulars, podent-se comprovar que produïa fruits d'una calitat excelent i sense llavors. 

La popularitat d'este fruit passà a reconeixer-se com a "Clementina", en honor al frare, i feu que creuara les fronteres i començara el seu cultiu a lo llarc de tot el [[Mediterràneu|mediterràneu]].

== Cultiu ==

En l'actualitat, el cultiu de la clementina es majoritari en la província de Castelló. El clima mediterràneu i el sol són ideals per al cultiu d'esta classe de [[Cítric|cítrics]]. Requerix uns hiverns càlits, sense gelades, en unes temperatures mínimes de 12º C., per a permetre un envelliment lent de la pell de la fruita. Són de forma esfèrica, aplanada o achatada i normalment carixen de llavors. Tenen un molt bon sabor i un excelent aroma.          

== Varietats ==

Les varietats més comuns de les cultivades en [[Espanya]] són: Fina, Clemenules i Hernandina. 

* '''Fina''', fruit chicotet o de mig tamany (50 a 70 g) i extraordinària calitat. Corfa fina de color taronja intens. Recolecció entre novembre i giner. Freqüentment requerix tractaments per a millorar el tamany i el quallat.

* '''Oroval''', fruit de forma arredonida, més gran que l'anterior (70 i 90 g), de corfa granulosa de color taronja intens. Fàcil de pelar. Recolecció de novembre a decembre. No és convenient per a la seua conservació mantindre el fruit en l'arbre, puix pert suc.

* '''Clemenules''', fruit gran (80 a 100 g), de forma achatada, corfa de color taronja intens i polpa sucosa de molt bona calitat. Fàcil de pelar. Pràcticament sense llavors. Recolecció de novembre a giner, despuix que l'Oroval. Se mantenen be en l'arbre.

* '''Marisol''', molt pareguda a l'Oroval, pero s'arreplega uns 15 o 20 dies abans.

* '''Oronules''', fruit de tamany mijà en forma llaugerament achatada, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Recolecció a mitan d'octubre.

* '''Clemenpons''', molt similar a la Clemenules, varietat de la que procedix, pero la seua maduració s'alvança 15 dies.

* '''Esbal''', fruit de tamany mijà (55 a 75 g), forma achatada, corfa taronja intens, fàcil de pelar, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Madura en la mateixa época que l'Oroval o una miqueta abans. Les pluges prolongades poden danyar els fruits una volta madurs.

* '''Loretina''', fruit de color intens, en corfa una miqueta rugosa, de bon sabor i sense llavors, fàcil de pelar. S'arreplega uns dies abans que la Marisol, de la qual procedix per mutació espontànea.

* '''Hernandina''', fruit mijà (55 a 75 g), de forma llaugerament achatada, corfa fina color taronja intens, no tant fàcil de pelar com atres varietats i polpa sucosa de bona calitat. No posseïx llavors si no hi ha [[Polinisació|polinisació]]. Madura internament igual que la Fina, pren color dos mesos més tart. S'arreplega entre giner i febrer. Aguanta be les pluges. Fon descoberta per Isidro Espuig en els vivers Hernández del poble valencià d'[[Alcàsser]], és per això per lo que posseïx el seu nom.

* '''Orri''', actualment, entre els híbrits, també destaca la varietat [[Orri (mandarina)|Orri]], una mandarina obtinguda en [[Israel]] pero que també se produïx en [[Espanya]], se cull entre els mesos de giner a maig. Els fruts són d'una calitat suprema, pràcticament sense llavors, en un contingut en sucres molt alt.

== Clemenules ==

La clemenules és una varietat molt apreciada, s'originà de forma espontànea en l'any [[1953]] d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de [[Nules]] de la qual pren el seu nom. Degut a l'afany de la millora de la calitat gustativa i comercial de la fruita es va iniciar la seua multiplicació gradualment en l'objecte de comprovar les seues característiques i el possible interés. Vist que s'adaptava i es produïa be i que també responia a lo que s'esperava d'ella es va iniciar una gran expansió i ha arribat a ocupar un lloc destacat. En les comarques de [[La Plana|la Plana]] esta varietat ha alcançat la seua major difusió ocupant un lloc preferent dins de les varietats del grup de les clementines.

== Producció ==

En l'actualitat, els principals països productors són: Algèria, Espanya, [[Israel]] i [[Japó]]. En la [[Comunitat Valenciana]] es produïx el 90% de les mandarines d'Espanya.

== Gastronomia ==

Encara que normalment se la coneix com a fruita de taula, des de fa un temps els cuiners estan experimentant en les clementines servint-les en ensalades, junt ad atres verdures, en el peix, com a àcit per a l'escabeig, etc.. Són més coneguts els sucs, gelats, confitures i postres a base de clementina. 

== Vore també ==

* [[Mandarina]]
* [[Satsuma (mandarina)|Satsuma]]
* [[Taronja]]

== Referències ==

* ''La clementina: la fruita de invierno más sabrosa'' (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació)

== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Citrus_x_clementina Clementina en Wikipedia]
* [http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2018/02/08/5a7c0d81e2704ebd1f8b4625.html La clementina de Castellón copa la exportación mundial y lo exhibe en la feria Fruit Logística de Berlín - ''El Mundo'']

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Agricultura de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Aliments vegetals]]
[[Categoria:Fruites]]