Canvis

[[Image:187654.jpg|thumb|right|250px|Clementines]]

[[File:Clementines whole, peeled, half and sectioned.jpg|thumb|right|250px|Clementines]]

La '''clementina''' és una classe o varietat de la [[Mandarina|mandarina]], fruit del clementiner.  

La '''clementina''' és una classe o varietat de la [[Mandarina|mandarina]], fruit del clementiner.  

== Orige ==

== Orige ==

L'orige i el nom de la clementina se deu a [[Argèlia]], l'any [[1902]], en l'Orfanat Agrícola que regentaven els Pares de l'Espírit Sant en la localitat de Misserghin, a 20 Km. d'Oràn, en Argèlia, es va descobrir esta excelent varietat. El Germà Clément Rodier (1849-1904) fon l'encarregat de l'hort del convent, a on, entre atres cultius, n'hi havia tarongers i mandariners comuns per al consum, aixina com, atres tarongers amarcs. En un planter de mandarí comú aparegueren algunes plantes diferents, cosa que cridà l'atenció del Dr. Trabut, amic del frare, qui va supondre que eren híbrits del mandariner i d'algun atre cítric cultivat pels voltants i que fortuïtament havia fecundat flors del mandariner. Eixe híbrit fon multiplicat en el convent i en atres horts particulars, podent-se comprovar que produïa fruits d'una calitat excelent i sense llavors.  

L'orige i el nom de la clementina se deu a [[Algèria]], en l'any [[1902]] en l'Orfanat Agrícola que regentaven els Pares de l'Espírit Sant en la localitat de Misserghin, a 20 Km. d'Oràn, en Algèria, es va descobrir esta excelent varietat. El germà Clément Rodier ([[1849]]-[[1904]]) fon l'encarregat de l'hort del convent, a on, entre atres cultius, n'hi havia tarongers i mandariners comuns per al consum, aixina com, atres tarongers amarcs. En un planter de [[mandariner|mandarí]] comú aparegueren algunes plantes diferents, cosa que cridà l'atenció del Dr. Trabut, amic del frare, qui va supondre que eren híbrits del mandariner i d'algun atre cítric cultivat pels voltants i que fortuïtament havia fecundat flors del mandariner. Eixe híbrit fon multiplicat en el convent i en atres horts particulars, podent-se comprovar que produïa fruits d'una calitat excelent i sense llavors.  

La popularitat d'este fruit passà a reconeixer-se com a "Clementina", en honor al frare, i feu que creuara les fronteres i començara el seu cultiu a lo llarc de tot el [[Mediterràneu|mediterràneu]].

La popularitat d'este fruit passà a reconeixer-se com a "Clementina", en honor al frare, i feu que creuara les fronteres i començara el seu cultiu a lo llarc de tot el [[Mediterràneu|mediterràneu]].

Les varietats més comuns de les cultivades en [[Espanya]] són: Fina, Clemenules i Hernandina.  

Les varietats més comuns de les cultivades en [[Espanya]] són: Fina, Clemenules i Hernandina.  

* '''Fina''', fruit menut o de mig tamany (50 a 70 g.) i extraordinària calitat. Corfa fina de color taronja intens. Recolecció entre novembre i giner. Freqüentment requerix tractaments per a millorar el tamany i el quallat.

* '''Fina''', fruit chicotet o de mig tamany (50 a 70 g) i extraordinària calitat. Corfa fina de color taronja intens. Recolecció entre novembre i giner. Freqüentment requerix tractaments per a millorar el tamany i el quallat.

* '''Oroval''', fruit de forma arredonida, més gran que l'anterior (70 i 90 g.), de corfa granulosa de color taronja intens. Fàcil de pelar. Recolecció de novembre a decembre. No és convenient per a la seua conservació mantindre el fruit en l'arbre, puix pert suc.

* '''Oroval''', fruit de forma arredonida, més gran que l'anterior (70 i 90 g), de corfa granulosa de color taronja intens. Fàcil de pelar. Recolecció de novembre a decembre. No és convenient per a la seua conservació mantindre el fruit en l'arbre, puix pert suc.

* '''Clemenules''', fruit gran (80 a 100 g.), de forma achatada, corfa de color taronja intens i polpa sucosa de molt bona calitat. Fàcil de pelar. Pràcticament sense llavors. Recolecció de novembre a giner, despuix que l'Oroval. Se mantenen be en l'arbre.

* '''Clemenules''', fruit gran (80 a 100 g), de forma achatada, corfa de color taronja intens i polpa sucosa de molt bona calitat. Fàcil de pelar. Pràcticament sense llavors. Recolecció de novembre a giner, despuix que l'Oroval. Se mantenen be en l'arbre.

* '''Marisol''', molt pareguda a l'Oroval, pero s'arreplega uns 15 o 20 dies abans.

* '''Marisol''', molt pareguda a l'Oroval, pero s'arreplega uns 15 o 20 dies abans.

* '''Loretina''', fruit de color intens, en corfa una miqueta rugosa, de bon sabor i sense llavors, fàcil de pelar. S'arreplega uns dies abans que la Marisol, de la qual procedix per mutació espontànea.

* '''Loretina''', fruit de color intens, en corfa una miqueta rugosa, de bon sabor i sense llavors, fàcil de pelar. S'arreplega uns dies abans que la Marisol, de la qual procedix per mutació espontànea.

* '''Hernandina''', fruit mijà (55 a 75 g.), de forma llaugerament achatada, corfa fina color taronja intens, no tant fàcil de pelar com atres varietats i polpa sucosa de bona calitat. No posseïx llavors si no hi ha [[Polinisació|polinisació]]. Madura internament igual que la Fina, pren color dos mesos més tart. S'arreplega entre giner i febrer. Aguanta be les pluges. Fon descoberta per Isidro Espuig en els vivers Hernández del poble valencià d'[[Alcàsser]], és per això per lo que posseïx el seu nom.

* '''Hernandina''', fruit mijà (55 a 75 g), de forma llaugerament achatada, corfa fina color taronja intens, no tant fàcil de pelar com atres varietats i polpa sucosa de bona calitat. No posseïx llavors si no hi ha [[Polinisació|polinisació]]. Madura internament igual que la Fina, pren color dos mesos més tart. S'arreplega entre giner i febrer. Aguanta be les pluges. Fon descoberta per Isidro Espuig en els vivers Hernández del poble valencià d'[[Alcàsser]], és per això per lo que posseïx el seu nom.

 

* '''Orri''', actualment, entre els híbrits, també destaca la varietat [[Orri (mandarina)|Orri]], una mandarina obtinguda en [[Israel]] pero que també se produïx en [[Espanya]], se cull entre els mesos de giner a maig. Els fruts són d'una calitat suprema, pràcticament sense llavors, en un contingut en sucres molt alt.

== Clemenules ==

== Clemenules ==

La Clemenules és una varietat molt apreciada, s'originà de forma espontànea en l'any [[1953]] d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de [[Nules]] de la qual pren el seu nom. Degut a l'afany de la millora de la calitat gustativa i comercial de la fruita es va iniciar la seua multiplicació gradualment en l'objecte de comprovar les seues característiques i el possible interés. Vist que s'adaptava i es produïa be i que també responia a lo que s'esperava d'ella es va iniciar una gran expansió i ha arribat a ocupar un lloc destacat. En les comarques de [[La Plana|la Plana]] esta varietat ha alcançat la seua major difusió ocupant un lloc preferent dins de les varietats del grup de les clementines.

La clemenules és una varietat molt apreciada, s'originà de forma espontànea en l'any [[1953]] d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de [[Nules]] de la qual pren el seu nom. Degut a l'afany de la millora de la calitat gustativa i comercial de la fruita es va iniciar la seua multiplicació gradualment en l'objecte de comprovar les seues característiques i el possible interés. Vist que s'adaptava i es produïa be i que també responia a lo que s'esperava d'ella es va iniciar una gran expansió i ha arribat a ocupar un lloc destacat. En les comarques de [[La Plana|la Plana]] esta varietat ha alcançat la seua major difusió ocupant un lloc preferent dins de les varietats del grup de les clementines.

== Producció ==

== Producció ==

En l'actualitat, els principals països productors són: Argèlia, Espanya, [[Israel]] i [[Japó]]. En la [[Comunitat Valenciana]] es produïx el 90% de les mandarines d'Espanya.

En l'actualitat, els principals països productors són: Algèria, Espanya, [[Israel]] i [[Japó]]. En la [[Comunitat Valenciana]] es produïx el 90% de les mandarines d'Espanya.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

* [[Mandarina]]

* [[Mandarina]]

* [[Taronja]]

* [[Taronja]]

== Referències ==

== Referències ==

* ''La clementina: la fruta de invierno más sabrosa'' (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació)

* ''La clementina: la fruita de invierno más sabrosa'' (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació)

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Citrus_x_clementina Clementina en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Citrus_x_clementina Clementina en Wikipedia]

* [http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2018/02/08/5a7c0d81e2704ebd1f8b4625.html La clementina de Castellón copa la exportación mundial y lo exhibe en la feria Fruit Logística de Berlín - ''El Mundo'']

* [http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2018/02/08/5a7c0d81e2704ebd1f8b4625.html La clementina de Castellón copa la exportación mundial y lo exhibe en la feria Fruit Logística de Berlín - ''El Mundo'']

[[Categoria:Botànica]]

[[Categoria:Botànica]]

[[Categoria:Agricultura]]

[[Categoria:Agricultura]]

[[Categoria:Aliments]]

[[Categoria:Aliments]]

[[Categoria:Aliments vegetals]]

[[Categoria:Aliments vegetals]]

[[Categoria:Fruites]]

[[Categoria:Fruites]]