Clima mediterràneu típic


El clima mediterràneu típic, Csa en la classificació climàtica de Köppen, es caracterisa per estius secs i calorosos, en temperatures miges per damunt dels 22ºC i hiverns humits i plujosos, en temperatures suaus. Com més fret és el més, més plujós resulta, i a l'inversa, com més calorós és el més, més sec resulta. El clima mediterràneu pròpiament dit és el que es dona en la major part de la costa mediterrànea, en l'excepció de Egipte i bona part de Líbia i Tunis on el clima desèrtic aplega a la costa.

Este patró és el propi de les costes de Itàlia, Croàcia, Montenegro, Albania, Grècia, França, Turquia, Síria, Líban, Israel, Noroest d'Àfrica i Andalusia.

EspanyaEditar

El clima mediterràneu típic afecta en Espanya al llitoral peninsular mediterràneu: Catalunya, Balears, Ceuta, Melilla i la major part del llitoral de la Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia i de les províncies mediterrànees de Andalusia. La zona surest de la costa peninsular té clima mediterràneu sec. En el restant d'Espanya, en estar la costa orientada a l'est i protegida pel replanell castellà el règim de precipitacions es veu alterat i presenta habitualment els màxims a l'autumne i primavera, sent més sec l'hivern pero molt més plujós que l'estiu, per lo que podríem parlar d'un clima mediterràneu típic de precipitacions equinoccials, ya que estes es concentren en les estacions intermiges en lloc de l'hivern. És el propi de ciutats com Barcelona, Valéncia, Màlaga i Palma de Mallorca.

Vore tambéEditar