Diferència entre les revisions de "Colege"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La paraula '''colege''' (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions. Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Ac...»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
La paraula '''colege''' (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions.
 
La paraula '''colege''' (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions.
  
Segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmica de Cultura Valenciana]] (RACV), diu:
+
Segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), diu:
  
 
* Cos de persones someses a un reglament comú.
 
* Cos de persones someses a un reglament comú.
Llínea 15: Llínea 15:
 
* '''Colege electoral''', conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar.
 
* '''Colege electoral''', conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar.
  
Segons el [[Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern]] (DHIVAM) de [[Ricart Garcia Moya]], diu:  
+
Segons el [[Diccionari Históric del Valencià Modern|Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern]] (DHIVAM) de [[Ricart Garcia Moya]], diu:  
  
 
{{Cita|Colege -la grafía del val. modern “colege” tingué sa evolució des de “colegi, colechi” y, per supost, sense'l digraf català “l.l”: “e nengú colegi d ofici es tan damnós com colegi de notaris” (Castelví: Scachs d amor, a. 1493)}}
 
{{Cita|Colege -la grafía del val. modern “colege” tingué sa evolució des de “colegi, colechi” y, per supost, sense'l digraf català “l.l”: “e nengú colegi d ofici es tan damnós com colegi de notaris” (Castelví: Scachs d amor, a. 1493)}}

Revisió de 12:12 30 dec 2018

La paraula colege (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions.

Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), diu:

  • Cos de persones someses a un reglament comú.
  • Corporació de persones de la mateixa professió: Colege d'Arquitectes de Castelló. Colege de Meges d'Alacant.
  • Establiment d'ensenyança primària o secundària, aixina com, l'edifici a on està instalat.

Diferents tipos de coleges:

  • Colege major, residència d'estudiants universitaris.
  • Colege universitari, centre d'ensenyança superior adscrit a una Universitat i a on se cursen els primers cicles de la carrera.
  • Colege menor, residència d'estudiants d'ensenyança mija.
  • Colege cardenalici (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'Iglésia Catòlica.
  • Colege electoral, conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar.

Segons el Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern (DHIVAM) de Ricart Garcia Moya, diu:

Colege -la grafía del val. modern “colege” tingué sa evolució des de “colegi, colechi” y, per supost, sense'l digraf català “l.l”: “e nengú colegi d ofici es tan damnós com colegi de notaris” (Castelví: Scachs d amor, a. 1493)

Ademés, cita alguns eixemples a on aparéixen les paraules "colegi", "colechi" i la seua evolució a la paraula "colege" en diferents publicacions:


  • “No quedá Colegi, Art, / Ofici pobre ni rich, /Clero…” (Ros, Carlos: Coloqui entretengut entre quatre llauradors, 1746)


  • “mire, dihuen que ha parlat/ aquell Dragó del Colechi” (Coloqui entre el So Masiá de Benifaraig y Sento el del Forn, 1797)


  • “colege: colegio” (Escrig: Dicc. 1851)


  • “está así el colege… agregat al Institut” (Gadea: Tipos, 1908, p. 276)


  • “colege” (Fullana: Voc. 1921)


  • “al Colege del Patriarca y tríeselos” (Barchino, P.: ¿Quí talla l’abaecho?, 1924, p. 4)


  • “intente comunicar al Colege de Cisneros” (Ivars, Andrés: Diari, 20 juliol 1936)


  • “en un colege d'Alacant” (Llibret Foguera de Campoamor, Alacant, 1944)


  • “en Valencia diuen colege” (Corominas: DECLLC, t. 5, p. 139)