Canvis

[[Image:Col·legiata de Gandia i plaça Major.JPG|300px|thumbnail|right|Colegiata de Gandia i plaça Major]]

[[Image:Col·legiata de Gandia i plaça Major.JPG|300px|thumbnail|right|Colegiata de Gandia i plaça Major]]

La '''Colegiata de Santa Maria de Gandia''', també coneguda com '''la Seu''', és una església [[arquitectura gòtica|gòtica]] de [[Gandia]], en orígens en la reconquista del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reals i després [[els Borja]] a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engrandiments, pero també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.

La '''Colegiata de Santa Maria de Gandia''', també coneguda com '''la Seu''', és una iglésia [[Art gòtic|gòtica]] de [[Gandia]], en orígens en la reconquista del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reals i despuix [[els Borja]] a la seua construcció, que despuix de successives reconstruccions i engrandiments, pero també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.

El temple se situa en la Plaça Major, la frontera sur recau a la plaça dels Apòstols de [[Gandia]].

El temple se situa en la Plaça Major, la frontera sur recau a la plaça dels Apòstols de [[Gandia]].

== Història ==

== Història ==

A finals del segle XIV el duc [[Alfondo el Vell]] inicia la construcció d'una església major. D'esta primera església provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades del [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>

A finals del [[sigle XIV]] el duc [[Alfons el Vell]] inicia la construcció d'una iglésia major. D'esta primera iglésia provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades en l'any  [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>

Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].

Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].

A finals del segle XV i ya en els [[Família Borja|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'església de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'església (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Així entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.  

A finals del [[sigle XV]] i ya en els [[Família Borja|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de l'any [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'iglésia de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'iglésia (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Aixina entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.  

L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava sota la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També sota el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència en Gandia en març de l'any [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (en setembre de l'any [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

Durant el segle XVI es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el segle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels segles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'església, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. A més s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

Durant el [[sigle XVI]] es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el sigle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'iglésia, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

A inicis del segle XVII s'enllosà l'església pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'església en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'església en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] només es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i així no es seguix avant.

A inicis del [[sigle XVII]] s'enllosà l'iglésia pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'iglésia en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'iglésia en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre els anys [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] a soles es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es contínua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, en l'any [[1796]], pero a pesar d'això no es seguix avant.

[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg|300px|thumbnail|right|Interior de la Colegiata de Gandia]]

[[Image:Col·legiata Gandia interior.jpg|300px|thumbnail|right|Interior de la Colegiata de Gandia]]

L'any [[1836]] en la desamortisació va ser confiscat el patrimoni colegial i el temple serví de parròquia, no tornaria a tindre el títul de [[Col·legiata]] fins el juny de [[1911]]. El [[6 de juny]] de [[1931]] fon declarada Monument Històric Nacional. El [[2 d'agost]] de [[1936]] la colegiata es crema i es saquejada, reduint a cendra gran part del seu patrimoni, com el retaule de [[Paolo de San Leocadio]] i [[Damià Forment]], les estàtues de la Porta dels Apòstols o la destrucció de la capçalera.

En l'any [[1836]] en la desamortisació va ser confiscat el patrimoni colegial i el temple serví de parròquia, no tornaria a tindre el títul de [[Col·legiata]] fins el juny de [[1911]]. El [[6 de juny]] de [[1931]] fon declarada Monument Històric Nacional. El [[2 d'agost]] de [[1936]] la colegiata es crema i es saquejada, reduint a cendra gran part del seu patrimoni, com el retaule de [[Paolo de San Leocadio]] i [[Damià Forment]], les estàtues de la Porta dels Apòstols o la destrucció de la capçalera.

Passada la guerra, el [[1941]] la ''Dirección General de Regiones Devastadas'' va escomençar un proyecte de Reconstrucció , elaborat per Pablo Soler i Vicente Valls.<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', ''La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 172</ref> Aquest pla pretenia obrir l'església al culte i dotar-la d'un nou apsis i els locals necessaris per a la parròquia. Aixina, el [[1946]] en la capçalera a mig acabar i l'interior tancat es reobrí al cult. Més tart es construí una desmesurada capella de la [[Verge dels Desamparats]] adossada al costat esquerre de la nau i quasi de la mateixa altura i carregant sobre els vells contraforts, edifici que només s'explica dins del context de la posguerra i de fervor marià. La direcció de Belles Arts va intervindre i va paralisar les obres, ya quasi acabades l'any [[1959]], i posteriorment ([[1968]]-[[1972]]) a enderrocar-la, iniciant al mateix temps una restauració del mur nort baix les directrius d'Alejandro Ferrant.

Passada la guerra, en l'any [[1941]] la ''Dirección General de Regiones Devastadas'' va escomençar un proyecte de Reconstrucció , elaborat per Pablo Soler i Vicente Valls.<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', ''La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 172</ref> Este pla pretenia obrir l'iglésia al cult i dotar-la d'un nou apsis i els locals necessaris per a la parròquia. Aixina, en l'any [[1946]] en la capçalera a mig acabar i l'interior tancat es reobrí al cult. Més tart es construí una desmesurada capella de la [[Verge dels Desamparats]] adossada al costat esquerre de la nau i quasi de la mateixa altura i carregant sobre els vells contraforts, edifici que a soles s'explica dins del context de la posguerra i de fervor marià. La direcció de Belles Arts va intervindre i va paralisar les obres, ya casi acabades en l'any [[1959]], i posteriorment ([[1968]]-[[1972]]) a enderrocar-la, iniciant al mateix temps una restauració del mur nort baix les directrius d'Alejandro Ferrant.

En els últims temps s'ha procedit, be que lentament i sense continuïtat, a la seua restauració. L'any [[1982]] es va restaurar parcialment la capella 7 i la ''Porta de santa Maria''. El [[1993]] s'encarrega un Estudi Previ i plans generals, davant la desconeixença general sobre el temple i les seues patologies. El [[1995]] s'inicia una campanya de conscienciació davant de l'estat de l'església, llavors es forma els ''Amics de la Seu'', més tart fundació dedicada a la protecció i apreciació de l'edifici, editant el [[2002]] el ''Llibre de la Seu'' (''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002). El [[1999]] es restauraren les cobertes. L'any [[2003]] es restaura la Porta dels Apòstols, colocant-se rèpliques de les escultures originals, obra de Ricardo Rico <ref>http://www.ricardoricoescultor.com</ref> i Jose Esteve Edo.<ref>{{citar web|url=http://www.ricardoricoescultor.com/2009/08/19/puerta-colegiata-gandia/|títol=Puerta Colegiata (Gandia) <nowiki>|</nowiki> Ricardo Rico, Escultor<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Durant els anys [[2008]] i [[2009]] es procedix a la restauració de les voltes i l'interior.<ref>{{citar web|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20080516/ediciones/colegiata-gandia-cerrara-durante-20080516.html|títol=La Colegiata de Gandia se cerrará durante dos años para la restauración de las bóvedas. Las Provincias<!--Títol generat per bot-->}}</ref>

En els últims temps s'ha procedit, be que lentament i sense continuïtat, a la seua restauració. En l'any [[1982]] es va restaurar parcialment la capella 7 i la ''Porta de santa Maria''. En [[1993]] s'encarrega un Estudi Previ i plans generals, davant la desconeixença general sobre el temple i les seues patologies. En l'any [[1995]] s'inicia una campanya de conscienciació davant de l'estat de l'iglésia, llavors es forma els ''Amics de la Seu'', més tart fundació dedicada a la protecció i apreciació de l'edifici, editant en l'any [[2002]] el ''Llibre de la Seu'' (''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002). En [[1999]] es restauraren les cobertes. En l'any [[2003]] es restaura la Porta dels Apòstols, colocant-se rèpliques de les escultures originals, obra de Ricardo Rico <ref>http://www.ricardoricoescultor.com</ref> i Jose Esteve Edo.<ref>{{citar web|url=http://www.ricardoricoescultor.com/2009/08/19/puerta-colegiata-gandia/|títol=Puerta Colegiata (Gandia) <nowiki>|</nowiki> Ricardo Rico, Escultor<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Durant els anys [[2008]] i [[2009]] es procedix a la restauració de les voltes i l'interior.<ref>{{citar web|url=http://www.lasprovincias.es/valencia/20080516/ediciones/colegiata-gandia-cerrara-durante-20080516.html|títol=La Colegiata de Gandia se cerrará durante dos años para la restauración de las bóvedas. Las Provincias<!--Títol generat per bot-->}}</ref>

== Descripció ==

== Descripció ==

[[Image:Col·legiata Gandia Porta dels Apòstols.JPG|300px|thumbnail|right|Porta dels Apòstols de la Colegiata de Gandia]]

[[Image:Col·legiata Gandia Porta dels Apòstols.JPG|300px|thumbnail|right|Porta dels Apòstols de la Colegiata de Gandia]]

La Colegiata de Gandia és una església de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria.

La Colegiata de Gandia és una iglésia de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria.

La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre del [[1936]] i només queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera després d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha sigut reconstruïda en forma poligonal.

La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre de l'any [[1936]] i a soles queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha segut reconstruïda en forma poligonal.

El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60&nbsp;cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres esglésies [[Orde del Císter|cistercenques]] i esglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu.

El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60&nbsp;cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres iglésies [[Orde del Císter|cistercenques]] i iglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu.

La ''Porta dels Apòstols'' està formada per una successió d'arcs apuntats formats per tres peces de carreus en els laterals i dovelles, en dos portes. Degué tindre una teulada chicoteta per a protegir-la de la pluja, com apareix en gravats i fotografies més antics. S'han colocat unes rèpliques de les escultures substituint les desaparegudes, a uns 1,5 m. del terra i que representen a una Mare de Deu en el Chiquet (al [[mainell]]), els dos apòstols Sant Pere i Sant Pau als costats, al [[Timpà (arquitectura)|timpà]] hi ha un Deu Pare de 1,90 m. flanquejat pels arcàngels [[Sant Miquel Arcàngel|sant Miquel]] i [[Gabriel|sant Gabriel]]. Sobre el dintell de les dos portes està l'escut dels Borja-Enríquez. Dalt la portada existix una gran [[rosassa]] de 4,20 m i decoració flamígera, i a banda i banda, dos làpides commemoratives en [[lletres romanes]], i no gòtiques, signe de modernitat.

La ''Porta dels Apòstols'' està formada per una successió d'arcs apuntats formats per tres peces de carreus en els laterals i dovelles, en dos portes. Degué tindre una teulada chicoteta per a protegir-la de la pluja, com apareix en gravats i fotografies més antics. S'han colocat unes rèpliques de les escultures substituint les desaparegudes, a uns 1,5 m. del terra i que representen a una Mare de Deu en el Chiquet (al [[mainell]]), els dos apòstols Sant Pere i Sant Pau als costats, al [[Timpà (arquitectura)|timpà]] hi ha un Deu Pare de 1,90 m. flanquejat pels arcàngels [[Sant Miquel Arcàngel|sant Miquel]] i [[Gabriel|sant Gabriel]]. Sobre el dintell de les dos portes està l'escut dels Borja-Enríquez. Dalt la portada existix una gran [[rosassa]] de 4,20 m i decoració flamígera, i a banda i banda, dos làpides commemoratives en [[lletres romanes]], i no gòtiques, signe de modernitat.