Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | L''''Església Colegiata Basílica de Santa Maria''' és l'església principal de la ciutat de [[Xàtiva]], [[la Costera]], també es coneix com la Seu. Escomençà a construir-se en [[1596]]. És l'edifici religiós més important de la ciutat. Després de la conquesta de Xàtiva de [[Jaume I]] l'antiga mesquita major es va convertir en església cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres "ardiaconatos" i "arcedianatos" de la diòcesis. El [[Papa Benet XIII]] en [[1613]] l'eleva a la categoria de [[colegiata]], creant en ella quinze canonges, un decà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de [[1931]] i basílica menor des de [[1973]]. | + | [[Image:Seu de Xàtiva i núvols.JPG|300px|thumbnail|right|Seu de Xàtiva]] |
| + | L''''Iglésia Colegiata Basílica de Santa Maria''' és l'iglésia principal de la ciutat de [[Xàtiva]], [[la Costera]], també es coneix com la Seu. Escomençà a construir-se en [[1596]]. És l'edifici religiós més important de la ciutat. En acabant la conquista de Xàtiva de [[Jaume I]] l'antiga mesquita major es va convertir en iglésia cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres "ardiaconatos" i "arcedianatos" de la diòcesis. El [[Papa Benet XIII]] en [[1613]] l'eleva a la categoria de [[colegiata]], creant en ella quinze canonges, un decà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de [[1931]] i basílica menor des de [[1973]]. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | [[Image:2957345.jpg|esquerra|thumb|Frontera de la Colegiata]] | + | [[Image:2957345.jpg||300px|thumbnail|right|Frontera de la Colegiata]] |
| El Consell general i particular de la ciutat de Xàtiva el [[16 de novembre]] de [[1596]] decidix construir una nova colegiata, i en la festa de [[Sant Vicent Màrtir]], el [[22 de giner]] de [[1598]], es coloca la primera pedra de la mà de l'[[arquebisbe de Valéncia]] [[Joan de Ribera]]. | | El Consell general i particular de la ciutat de Xàtiva el [[16 de novembre]] de [[1596]] decidix construir una nova colegiata, i en la festa de [[Sant Vicent Màrtir]], el [[22 de giner]] de [[1598]], es coloca la primera pedra de la mà de l'[[arquebisbe de Valéncia]] [[Joan de Ribera]]. |
| | | |
− | La construcció s'interrompí moltes voltes, passant per diverses fases i ha durat quasi tres-cents anys. La Seu es concebí com l'obra més esplèndida de la ciutat, pensant en dimensions catedralícies en la idea de recuperar l'antic [[bisbat de Xàtiva]]. | + | La construcció s'interrompí moltes voltes, passant per diverses fases i ha durat quasi tres-cents anys. La Seu es concebí com l'obra més esplèndida de la ciutat, pensant en dimensions catedralícies en l'idea de recuperar l'antic [[bisbat de Xàtiva]]. |
| | | |
− | L'any [[1966]] el Papa [[Pau VI]] en 1966 va concedir l'us de la mitra abacial, anell i bàcul a l'abat del Capítul Colegial. El mateix Papa en [[1973]] va declarar Basílica menor a la Colegiata i el [[2 de febrer]] de [[1974]] l'arquebisbe de València consagrà el temple.
| + | En l'any [[1966]] el [[Papa]] [[Pau VI]] en 1966 va concedir l'us de la mitra abacial, anell i bàcul a l'abat del Capítul Colegial. El mateix Papa en [[1973]] va declarar Basílica menor a la Colegiata i el [[2 de febrer]] de [[1974]] l'arquebisbe de Valéncia consagrà el temple. |
| | | |
| == Arquitectura == | | == Arquitectura == |
− | L'edifici es de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m. | + | L'edifici és de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m. |
| | | |
− | Consta d'una nau central i dos laterals on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de ferro i ciment que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials. | + | Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de [[ferro]] i [[ciment]] que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en l'any [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials. |
| | | |
| L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència [[Juan de Herrera|herreriana]] per la seua austeritat semblant a la del [[Monasteri de l'Escorial]]. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades. | | L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència [[Juan de Herrera|herreriana]] per la seua austeritat semblant a la del [[Monasteri de l'Escorial]]. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades. |
| | | |
− | L'església té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio|serliana]] feta en [[1600]]; les dues laterals, bessones i exemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada el [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]]). | + | L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada en l'any [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]]). |
| | | |
− | La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà el [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la Comunitat Valenciana. | + | La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà en l'any [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]]. |
− | | |
− | == Referències ==
| |
− | <references />
| |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | * [http://seudexativa.hostzi.com/ Pàgina de la Seu] | + | * [http://www.seudexativa.org Pàgina de la Seu de Xàtiva] |
| * [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/293.pdf Ficha en la Biblioteca de Patrimoni] | | * [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/293.pdf Ficha en la Biblioteca de Patrimoni] |
| * [http://www.cult.gva.es/dgpa/Bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=293 Pàgina de Patrimoni] | | * [http://www.cult.gva.es/dgpa/Bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=293 Pàgina de Patrimoni] |
| * [http://www.jdiezarnal.com/spainvalenciajativacolegiata.html Pàgina en informació] | | * [http://www.jdiezarnal.com/spainvalenciajativacolegiata.html Pàgina en informació] |
| + | |
| + | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] |
| + | [[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Colegiates d'Espanya]] |
| + | [[Categoria:Colegiates d'Espanya del sigle XVII]] |
| + | [[Categoria:Iglesias de la Comunitat Valenciana del sigle XVII]] |
| + | [[Categoria:Iglésies renaixentistes de la Comunitat Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Iglesias de la província de Valéncia]] |
| + | [[Categoria:Bens d'Interés Cultural]] |
| + | [[Categoria:Bens d'interés cultural de la província de Valéncia]] |
| + | [[Categoria:Edificis i estructures de Xàtiva]] |
| + | [[Categoria:Ruta dels Borja]] |
| + | [[Categoria:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931]] |