Canvis

[[Image:Seu de Xàtiva i núvols.JPG|300px|thumbnail|right|Seu de Xàtiva]]

[[Image:Seu de Xàtiva i núvols.JPG|300px|thumbnail|right|Seu de Xàtiva]]

L''''Església Colegiata Basílica de Santa Maria''' és l'església principal de la ciutat de [[Xàtiva]], [[la Costera]], també es coneix com la Seu. Escomençà a construir-se en [[1596]]. És l'edifici religiós més important de la ciutat. Després de la conquesta de Xàtiva de [[Jaume I]] l'antiga mesquita major es va convertir en església cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres "ardiaconatos" i "arcedianatos" de la diòcesis. El [[Papa Benet XIII]] en [[1613]] l'eleva a la categoria de [[colegiata]], creant en ella quinze canonges, un decà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de [[1931]] i basílica menor des de [[1973]].

L''''Iglésia Colegiata Basílica de Santa Maria''' és l'iglésia principal de la ciutat de [[Xàtiva]], [[la Costera]], també es coneix com la Seu. Escomençà a construir-se en [[1596]]. És l'edifici religiós més important de la ciutat. En acabant la conquista de Xàtiva de [[Jaume I]] l'antiga mesquita major es va convertir en iglésia cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres "ardiaconatos" i "arcedianatos" de la diòcesis. El [[Papa Benet XIII]] en [[1613]] l'eleva a la categoria de [[colegiata]], creant en ella quinze canonges, un decà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de [[1931]] i basílica menor des de [[1973]].

== Història ==

== Història ==

== Arquitectura ==

== Arquitectura ==

L'edifici es de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m.  

L'edifici és de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m.  

Consta d'una nau central i dos laterals on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de ferro i ciment que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.

Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de [[ferro]] i [[ciment]] que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en l'any [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.

L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència [[Juan de Herrera|herreriana]] per la seua austeritat semblant a la del [[Monasteri de l'Escorial]]. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades.  

L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència [[Juan de Herrera|herreriana]] per la seua austeritat semblant a la del [[Monasteri de l'Escorial]]. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades.  

L'església té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada el [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]]).

L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada en l'any [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]]).

La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà el [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la Comunitat Valenciana.

La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà en l'any [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]