Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  11:05 19 gin 2020
m
Text reemplaça - ' serie ' a ' série '
Llínea 12: Llínea 12:  
Aplegats al [[sigle XX]], i en este context geogràfic, el dilema de si l'àmbit d'una [[regió]] és una suma de comarques o be la comarca és un espai diferenciat entre atres que no ho son, vingué a resoldre's a favor de l'última hipòtesis considerant la comarca com a un àrea de traços singulars i destacada en un àmbit a on pot haver atres àrees que no s'individualisen. Com els traços que singularisen les comarques corresponen sobre tot a l'història i al mig físic, hi ha [[geògraf]]s que consideren que la comarca és un fet del passat, al mateix títul que les dites regions històriques, de manera que actualment carixen de funcionalitat i de fet, moltes han perdut inclús l'element que els donava sentit o s'han integrat en atres àmbits, al temps que sorgixen atres formes de diferenciació del territori, be siguen degudes a raons econòmiques o urbanes, per lo que hui no procediria parlar de comarques sino d'atre tipo d'espais o unitats espacials. En este sentit se decanten alguns estudis regionals i manuals que o be diferencien els espais singulars en comarques tradicionals i comarques evolucionades o be parlen directament de espais singulars o d'unitats de anàlisis. De fet, no és freqüent trobar este terme definit en els diccionaris de geografia per considerar-lo un concepte de us general, a pesar de que este s'aproxima més al sentit geogràfic que al que li donen els diccionaris del [[Idioma Valencià|valencià]].
 
Aplegats al [[sigle XX]], i en este context geogràfic, el dilema de si l'àmbit d'una [[regió]] és una suma de comarques o be la comarca és un espai diferenciat entre atres que no ho son, vingué a resoldre's a favor de l'última hipòtesis considerant la comarca com a un àrea de traços singulars i destacada en un àmbit a on pot haver atres àrees que no s'individualisen. Com els traços que singularisen les comarques corresponen sobre tot a l'història i al mig físic, hi ha [[geògraf]]s que consideren que la comarca és un fet del passat, al mateix títul que les dites regions històriques, de manera que actualment carixen de funcionalitat i de fet, moltes han perdut inclús l'element que els donava sentit o s'han integrat en atres àmbits, al temps que sorgixen atres formes de diferenciació del territori, be siguen degudes a raons econòmiques o urbanes, per lo que hui no procediria parlar de comarques sino d'atre tipo d'espais o unitats espacials. En este sentit se decanten alguns estudis regionals i manuals que o be diferencien els espais singulars en comarques tradicionals i comarques evolucionades o be parlen directament de espais singulars o d'unitats de anàlisis. De fet, no és freqüent trobar este terme definit en els diccionaris de geografia per considerar-lo un concepte de us general, a pesar de que este s'aproxima més al sentit geogràfic que al que li donen els diccionaris del [[Idioma Valencià|valencià]].
   −
En l'últim quart del sigle XX, l'aparició de disfuncionalitats en l'estructura territorial formada per regions històriques, províncies, partits judicials i municipis plantejada en el XIX, i el naiximent de les Comunitats Autònomes, que inicialment busquen establir formes d'organisació territorial pròpia, fa resorgir l'idea de comarca, ara en un sentit més tècnic, com una entitat territorial que agrupa varios municipis i s'articula sobre una capçalera de comarca, de manera que la [[Comunitat Autònoma]] puga descompondre's en una serie de comarques. Aixina, associat a este nou sentit de la comarca, se posa en circulació el verp ''comarcalissar'' i el resultat d'aplicar-lo que es la ''comarcalisació''. Tampoc esta idea de comarca ha conseguit impondre's de forma general. Junt a estes interpretacions sobreviu l'idea definida en el Diccionari de [[1780]], la comarca com el territori articulat entorn d'una població que ve a ser la seua capital o centre de servicis, idea que dona lloc a tota una llínea de treballs sobre els centres de mercat com generadors de comarques.
+
En l'últim quart del sigle XX, l'aparició de disfuncionalitats en l'estructura territorial formada per regions històriques, províncies, partits judicials i municipis plantejada en el XIX, i el naiximent de les Comunitats Autònomes, que inicialment busquen establir formes d'organisació territorial pròpia, fa resorgir l'idea de comarca, ara en un sentit més tècnic, com una entitat territorial que agrupa varios municipis i s'articula sobre una capçalera de comarca, de manera que la [[Comunitat Autònoma]] puga descompondre's en una série de comarques. Aixina, associat a este nou sentit de la comarca, se posa en circulació el verp ''comarcalissar'' i el resultat d'aplicar-lo que es la ''comarcalisació''. Tampoc esta idea de comarca ha conseguit impondre's de forma general. Junt a estes interpretacions sobreviu l'idea definida en el Diccionari de [[1780]], la comarca com el territori articulat entorn d'una població que ve a ser la seua capital o centre de servicis, idea que dona lloc a tota una llínea de treballs sobre els centres de mercat com generadors de comarques.
    
== Precisions per a la definició tradicional del terme ==
 
== Precisions per a la definició tradicional del terme ==
Front a la serie d'unitats administratives espanyoles: [[pedania]] o [[parròquia (civil)|parròquia]], [[municipi]], [[Partit|partit judicial]], [[província]]..., la comarca s'inscriu en atra categoria de referències que se inicia en el ''lloc'' o punt geogràfic, la comarca i la [[regió]]. Tots ells s'identifiquen per un element o caràcter que els dona nom.  
+
Front a la série d'unitats administratives espanyoles: [[pedania]] o [[parròquia (civil)|parròquia]], [[municipi]], [[Partit|partit judicial]], [[província]]..., la comarca s'inscriu en atra categoria de referències que se inicia en el ''lloc'' o punt geogràfic, la comarca i la [[regió]]. Tots ells s'identifiquen per un element o caràcter que els dona nom.  
    
Les comarques s'identifiquen per procediments pareguts encara que ajustats a una dimensió major.  
 
Les comarques s'identifiquen per procediments pareguts encara que ajustats a una dimensió major.  
107 112

edicions

Menú de navegació