Canvis

[[File:Map of irish counties1998.gif|thumb|right|400px|Les 32 comarques d'[[Irlanda]]]]

[[File:Map of irish counties1998.gif|thumb|right|300px|Les 32 comarques d'[[Irlanda]]]]

La '''comarca''' se definix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com una divisió territorial formada per diverses poblacions, relacionades entre elles i en coses en comú com ara la geografia, diverses condicions naturals, històriques, llingüístiques, etc.

La '''comarca''' se definix en el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com una divisió territorial formada per diverses poblacions, relacionades entre elles i en coses en comú com ara la geografia, diverses condicions naturals, històriques, llingüístiques, etc.

Les comarques s'identifiquen per procediments pareguts encara que ajustats a una dimensió major.  

Les comarques s'identifiquen per procediments pareguts encara que ajustats a una dimensió major.  

La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',>monte negre, segurament d'[encina]], quant el nom responia a la realitat). En no poques ocasions, les comarques, que responen a un traç físic o històric, tenen una denominació antiga d'etimologia difícil d'explicar: [[Liébana]] (¿de.... ''lepana o lepania''?, be siga derivat de ''lepor''>deleite, plaer; o bien de ''lepus''>liebre o ¿tal vegada de la deesa ''Levana''?).

La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',>mont negre, segurament de [[carrasca]], quan el nom responia a la realitat). En no poques ocasions, les comarques, que responen a un traç físic o històric, tenen una denominació antiga d'etimologia difícil d'explicar: [[Liébana]] (¿de.... ''lepana o lepania''?, be siga derivat de ''lepor''>deleite, plaer; o be de ''lepus''>llebre o ¿tal volta de la deesa ''Levana''?).

Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques d'a soles algunes decenes de km², com [[Comarca del Besaya|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km² com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca.

Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques d'a soles algunes decenes de km², com [[Comarca del Besaya|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km² com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]

*[[Comarques de la Comunitat Valenciana]]

== Referències ==

== Referències ==