Canvis

== La comarca com unitat territorial o de gestió ==

== La comarca com unitat territorial o de gestió ==

En freqüència se adjectiva a les comarques dividint-les en categories segons diferents criteris ab els quals se definixen àmbits que disten de ser equivalents. Així se parla de comarques naturals, comarques funcionals, comarques urbanes, comarques polarisades, comarques històriques, comarques sanitàries, agrícoles, o de servicis. Se tracta de demarcacions del territori en objectius molt diferents i establides també a partir de un criteri únic, matisat en la condició de contindre municipis complets. En Espanya ha sigut freqüent establir l'àmbit de les comarques a partir del àrea servida per un núcleu de població que se definira com capçalera de comarca. La base per ad açò han sigut els estudis de mercats geogràfics. Així, la primera divisió del territori en comarques en caràcter administratiu i recolzament llegal, va ser la establida en [[Catalunya]] en [[1936]], que se recolzava en els estudis de mercat realisats per [[Pau Vila]]. Esta llínea de definir comarques a partir de les àrees de mercat, que entronca teòricament en concepcions de l'espai geogràfic relacionades en les teories de [[August Lösch|Lösch]] i [[Walter Christaller|Christaller]], es troba en Espanya en la realitat de les fires i mercats semanals concedits a les poblacio en els [[fur]]s migevals i que s'han mantingut fins a l'actualitat, estant encara molt vius amijanat del segle XX i reactivats en els últims anys de la mà del desenroll del mig rural i l'increment de la capacitat de consum en els núcleus del entorn. Les [[vile]]s, en els seues chicotetes [[pedanies]], definien un àrea de mercat que podia servir de base a la comarca. Atres mecanismes per a definir comarques han sigut els referents a la gestió, be fora la prestació de servicis sanitaris, els servicis escolars o les agencies de extensió agrària, o també les agrupacions de municipis en [[mancomunitat]] per a la recollida de fems o servicis de aigua i sanejament.

En freqüència se adjectiva a les comarques dividint-les en categories segons diferents criteris en els quals se definixen àmbits que disten de ser equivalents. Així se parla de comarques naturals, comarques funcionals, comarques urbanes, comarques polarisades, comarques històriques, comarques sanitàries, agrícoles, o de servicis. Se tracta de demarcacions del territori en objectius molt diferents i establides també a partir de un criteri únic, matisat en la condició de contindre municipis complets. En Espanya ha sigut freqüent establir l'àmbit de les comarques a partir del àrea servida per un núcleu de població que se definira com capçalera de comarca. La base per ad açò han sigut els estudis de mercats geogràfics. Així, la primera divisió del territori en comarques en caràcter administratiu i recolzament llegal, va ser la establida en [[Catalunya]] en [[1936]], que se recolzava en els estudis de mercat realisats per [[Pau Vila]]. Esta llínea de definir comarques a partir de les àrees de mercat, que entronca teòricament en concepcions de l'espai geogràfic relacionades en les teories de [[August Lösch|Lösch]] i [[Walter Christaller|Christaller]], es troba en Espanya en la realitat de les fires i mercats semanals concedits a les poblacio en els [[fur]]s migevals i que s'han mantingut fins a l'actualitat, estant encara molt vius amijanat del segle XX i reactivats en els últims anys de la mà del desenroll del mig rural i l'increment de la capacitat de consum en els núcleus del entorn. Les [[vile]]s, en els seues chicotetes [[pedanies]], definien un àrea de mercat que podia servir de base a la comarca. Atres mecanismes per a definir comarques han sigut els referents a la gestió, be fora la prestació de servicis sanitaris, els servicis escolars o les agencies de extensió agrària, o també les agrupacions de municipis en [[mancomunitat]] per a la recollida de fems o servicis de aigua i sanejament.

En la primera mitat dels anys huitanta del [[segle XX]], la creació de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]] en Espanya desencadena un especial interés per les comarques com formes de organisar i, en el seu cas, articular el territori de la Comunitat, pero, ademés, com una forma de crebantar el pes de les províncies en les Comunitats multiprovincials, lo que inclou un objectiu polític en respecte a les Diputacions Provincials, organisme que resultava complex d'integrar en el nou context d'organisació territorial de l'Estat. Els primers intents d'establir comarques en estos objectius se dugueren a cap en Catalunya i en el [[País Vasc]]. Les tensions i recels creats obligaren a respectar el marc provincial i desactivaren el sentit polític territorial d'aquelles comarques i orienta la comarcalisació cap a la definició d'àmbits per a contindre servicis (sanitaris, escolars,) o d'informació estadística. Per aquells anys també estaven realisant estudis de comarcalisació atres comunitats com [[Andalusia]] o [[Castella i Lleó]]. En varies CC.AA. la comarcalisació s'orienta a la prestació de servicis o a l'ordenació del territori, pero no a la creació d'un marc territorial en capacitats administratives sobre el territori, com les que corresponen al municipi o a la província.

En la primera mitat dels anys huitanta del [[segle XX]], la creació de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]] en Espanya desencadena un especial interés per les comarques com formes de organisar i, en el seu cas, articular el territori de la Comunitat, pero, ademés, com una forma de crebantar el pes de les províncies en les Comunitats multiprovincials, lo que inclou un objectiu polític en respecte a les Diputacions Provincials, organisme que resultava complex d'integrar en el nou context d'organisació territorial de l'Estat. Els primers intents d'establir comarques en estos objectius se dugueren a cap en Catalunya i en el [[País Vasc]]. Les tensions i recels creats obligaren a respectar el marc provincial i desactivaren el sentit polític territorial d'aquelles comarques i orienta la comarcalisació cap a la definició d'àmbits per a contindre servicis (sanitaris, escolars,) o d'informació estadística. Per aquells anys també estaven realisant estudis de comarcalisació atres comunitats com [[Andalusia]] o [[Castella i Lleó]]. En varies CC.AA. la comarcalisació s'orienta a la prestació de servicis o a l'ordenació del territori, pero no a la creació d'un marc territorial en capacitats administratives sobre el territori, com les que corresponen al municipi o a la província.