Comarques de la Comunitat Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'estructuració comarcal de la Comunitat Valenciana (Espanya) està prevista en el seu Estatut d'Autonomia pero, a pesar que se van fer numeroses propostes a petició de la Generalitat Valenciana, no s'ha aprovat una llei de comarcalisació per part dels governs autonòmics que s'han succeït a partir de Joan Lerma, president en 1987.

En 1987, com a conseqüència del Decret del Govern Valencià núm. 170 de 28 d'octubre de 1985, es va publicar una proposta oficial de Demarcacions territorials Homologades (DTH) de tres graus, en la que no s'utilisa en cap moment la denominació de "comarca". En l'esmenada proposta, les delimitacions de les DTH de primer grau coincidixen en gran manera en el que es coneixen com a comarques, mentres que les DTH de segon grau són agrupacions de les mateixes, i les de tercer grau són les províncies. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, de moment, s'ha llimitat com a referència per a la descentralisació administrativa dels diferents servicis prestats per la Generalitat, com l'educació, la sanitat, o l'agricultura.

No obstant això, encara que el mateix decret contempla una eventual "incidència territorial" d'estes DTH, és a dir, que tinguen organs polítics o administratius de nivell comarcal des d'on els municipis compartixen les seues competències, com per eixemple en Catalunya en els Consells comarcals (Consells comarcals), encara no s'ha aprovat una disposició llegal per a això. Al contrari, les competències compartides entre diversos municipis actualment s'estan articulant per mijà d'una atra figura administrativa, la mancomunitat, podent-se superar les delimitacions comarcals actuals encara que no les provincials.

Per a més informació, veja Història de les comarques valencianes.

Comarques

Comunitat Valenciana (2002)
Comarca Població Extensió Densitat
L'Alacantí 403.128 673,20 598,82
L'Alcoyà 106.345 539,70 197,04
L'Alcalatén 15.320 648,70 23,62
L'Alt Maestrat 8.127 662,90 12,26
L'Alt Millars 4.060 667,40 6,08
L'Alt Palància 22.830 964,90 23,66
L'Alt Vinalopó 49.878 645,00 77,33
El Baix Maestrat 69.371 1.221,40 56,80
El Baix Vinalopó 248.350 489,20 507,67
El Camp de Morvedre 74.992 271,10 276,62
El Camp de Túria 106.482 814,90 130,67
El Canal de Navarrés 16.997 709,30 23,96
El Comtat 26.072 376,40 69,27
La Costera 67.528 528,10 127,87
L'Horta Nort 187.892 140,40 1.338,26
L'Horta Oest 299.401 187,30 1.598,51
L'Horta Sur 142.741 165,70 861,44
La Foya de Bunyol 34.747 817,30 42,51
La Marina Alta 154.438 759,30 203,40
La Marina Baixa 147.039 578,80 254,04
La Plana Alta 211.593 957,30 221,03
La Plana Baixa 164.745 605,20 272,22
La Plana d'Utiel 38.366 1.725,90 22,23
Els Ports 5.191 903,90 5,74
La Ribera Alta 207.030 1011,50 204,68
La Ribera Baixa 76.559 280,36 273,07
El Racó d'Ademús 2.477 370,10 6'69
La Safor 146.228 429,60 340,38
Els Serrans 17.128 1.400,10 12,23
L'Horta de Valéncia 805.304 134,60 5.982,94
La Vall de l'Albaida 85.078 721,60 117,90
La Vall d'Ayora 10.354 1.141,20 9,07
La Vega Baixa del Segura 267.239 957,30 279,16
El Mig Vinalopó 155.479 798,60 194,69
Total 4.326.708 3.253,30 186,07

També

Referències

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Comarcas_de_la_Comunidad_Valenciana de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
  • Proposta de demarcacions territorials homologades, Direcció General d'Administració Local, Valéncia, D.L. 1988. Conselleria d'Administració Pública. ISBN 84-7579-587-0.