Diferència entre les revisions de "Comités de Defensa de la República"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Comités de Defensa de la República.png|miniaturadeimagen|Logotip dels Comités de Defensa de la República (CDR)]]
 
[[Archiu:Comités de Defensa de la República.png|miniaturadeimagen|Logotip dels Comités de Defensa de la República (CDR)]]
  
Els '''Comités de Defensa de la República''' (en [[català]], '''''Comitès de Defensa de la República''''') que originalment se denominaven '''Comités de Defensa del Referèndum'''(en català, '''''Comitès de Defensa del Referèndum''''') o simplement coneguts per les sigles '''CDR''' tenen el seu orige en l'any dosmil dèsset, concretament el trenta de setembre d'eix any, en un grup de gent que en un primer moment dirigia la seua activitat a colaborar per a que es realisara la consulta de l'[[01/10/2017|u d'octubre del dosmil dèsset]], pero en els últims mesos s'han convertit en grups molt violents, podent destacar-se les següents dates:
+
Els '''Comités de Defensa de la República''' (en [[català]], '''''Comitès de Defensa de la República''''') que originalment se denominaven '''Comités de Defensa del Referèndum''' (en català, '''''Comitès de Defensa del Referèndum''''') o simplement coneguts per les sigles '''CDR''' tenen el seu orige en l'any dosmil dèsset, concretament el trenta de setembre d'eix any, en un grup de gent que en un primer moment dirigia la seua activitat a colaborar per a que es realisara la consulta de l'[[01/10/2017|u d'octubre del dosmil dèsset]], pero en els últims mesos s'han convertit en grups molt violents, podent destacar-se les següents dates:
  
 
''El vintiquatre de febrer del dosmil dèneu'', en motiu de la fira '''Mobile World Congress''', els CDR ocupaven la plaça d'Espanya de la [[Barcelona|ciutat comtal]] per a protestar contra la Monarquia, sense oblidar-se de Felip VI.
 
''El vintiquatre de febrer del dosmil dèneu'', en motiu de la fira '''Mobile World Congress''', els CDR ocupaven la plaça d'Espanya de la [[Barcelona|ciutat comtal]] per a protestar contra la Monarquia, sense oblidar-se de Felip VI.

Revisió de 14:02 30 set 2019

Logotip dels Comités de Defensa de la República (CDR)

Els Comités de Defensa de la República (en català, Comitès de Defensa de la República) que originalment se denominaven Comités de Defensa del Referèndum (en català, Comitès de Defensa del Referèndum) o simplement coneguts per les sigles CDR tenen el seu orige en l'any dosmil dèsset, concretament el trenta de setembre d'eix any, en un grup de gent que en un primer moment dirigia la seua activitat a colaborar per a que es realisara la consulta de l'u d'octubre del dosmil dèsset, pero en els últims mesos s'han convertit en grups molt violents, podent destacar-se les següents dates:

El vintiquatre de febrer del dosmil dèneu, en motiu de la fira Mobile World Congress, els CDR ocupaven la plaça d'Espanya de la ciutat comtal per a protestar contra la Monarquia, sense oblidar-se de Felip VI. En est acte aplegaren a la mitat de l'escalinata de Montjuïc en un primer intent, on no hi hagué cap enfrontament en els Mossos d'Esquadra, per a despuix tornar sobre els seues pròpies passes i concentrar-se en Plaça d'Espanya, a on desplegaren tot l'entancat que trobaren per a tallar els carrers, impedint als congressistes retornar als hotels per carretera, encara que tenien la via dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat i el Metro, produint aixina retarts que feren que les tocades a les centraletes de taxis colapsaren.

L'u d'abril del dosmil dèneu, i aprofitant el dumenge per l'Operació Retorn de Semana Santa, alçaren les barreres dels peages en l'autopista AP-7 en La Roca del Vallès (Barcelona), en la C-16 en Sant Vicenç de Castellet (Barcelona), en l'AP-7 en El Vendrell (Tarragona) i en l'AP-7 en L'Hospitalet de l'Infant (Tarragona) per a que els automòvils passaren sense pagar. Desenrollant-se l'acció de la mateixa manera en tots els punts. En esta ocasió portaven pancartes en lemes com a 'Benvinguts a la República' i 'O República o afectem l'economia, folga general', i repartixen fullets als conductors en els quals defenen que les carreteres deuen ser públiques i gratuïtes, i que "contra esta situació d'injustícia l'única solució possible és la desobediència colectiva".

Sobre la seua afiliació política, en apariència estan lligats a la CUP, Arran i atres organisacions polítiques, socials i sindicals, encara que apelen a captar gent de moviments socials en general, no solament de l'àmbit independentiste. El seu discurs interpela a persones que estan en contra de les actuacions del govern espanyol en els últims mesos en relació en el conflicte català. Sobre l'organisació, tenen una estructura horisontal, una forma assambleària i cobren força en l'àmbit local.

L'última notícia que hi ha d'ells és que el vintitrés de setembre del dosmil dèneu, sèt integrants d'estos grups han segut detinguts en una investigació que porta el juge de l'Audiència Nacional, qui els ha ingressat en presó preventiva en el marc de l'operació Judes. Durant les vistes, el juge va considerar que existien indicis de que formaren part del denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una organisació dins dels CDR en una estructura jerarquisada que pretenia instaurar la república catalana per qualsevol via, fins les violentes. Els delictes que els imputen són integració en grup de naturalea terrorista, conspiració per a cometre estralls i tinença ilícita d'explosius. Esta causa es manté baix secret de sumari per ara.