Diferència entre les revisions de "Complement indirecte"
(Pàgina nova, en el contingut: «Des d'un punt de vista semàntic, el complement indirecte '''designa un participant en l'acció verbal, com a experimentador''' (M'agrada anar a peixcar), '''de...») |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Des d'un punt de vista semàntic, el complement indirecte '''designa un participant en l'acció verbal, com a experimentador | + | Des d'un punt de vista [[semàntica|semàntic]], el '''complement indirecte''' ''designa un participant en l'acció verbal'', com a experimentador (M'agrada anar a peixcar), destinatari (Li donaren un chec per valor de cinc mil euros; Li ha pintat una ralla blanca al coche) o terme d'un moviment o direcció (S'acostà a nosatros un home malcarat). |
| − | El complement indirecte va | + | El complement indirecte va ''marcat formalment per la preposició a'', tant si fa referència a un ser animat, com no animat (Yo sempre li compre el diari al quiosquer del meu carrer; Li ha posat un titular molt bo a la notícia). |
| − | Els complements introduïts per la preposició per a no deuen ser considerats pròpiament complements indirectes, sino complements circumstancials finals o de destinatari, puix són compatibles en els verdaders complements indirectes: | + | Els complements introduïts per la preposició ''per a'', no deuen ser considerats pròpiament complements indirectes, sino [[complement circumstancial|complements circumstancials]] finals o de destinatari, puix són compatibles en els verdaders complements indirectes: |
Li he comprat al quiosquer (CI) una revista per a mon germà (CC). | Li he comprat al quiosquer (CI) una revista per a mon germà (CC). | ||
S'ha d'observar, per tant, que un mateix complement pot ser presentat com a indirecte | S'ha d'observar, per tant, que un mateix complement pot ser presentat com a indirecte | ||
| − | (Li he comprat una revista a mon germà) o com a final (He comprat una revista per | + | (Li he comprat una revista a mon germà) o com a final (He comprat una revista per a mon germà), pero si en l'oració ya hi ha un complement indirecte, passarà necessàriament a complement final: |
Li he comprat al quiosquer una revista per a mon germà. | Li he comprat al quiosquer una revista per a mon germà. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Gramàtica]] | [[Categoria:Gramàtica]] | ||
[[Categoria: Complements del verp]] | [[Categoria: Complements del verp]] | ||
Última revisió del 18:02 12 set 2022
Des d'un punt de vista semàntic, el complement indirecte designa un participant en l'acció verbal, com a experimentador (M'agrada anar a peixcar), destinatari (Li donaren un chec per valor de cinc mil euros; Li ha pintat una ralla blanca al coche) o terme d'un moviment o direcció (S'acostà a nosatros un home malcarat).
El complement indirecte va marcat formalment per la preposició a, tant si fa referència a un ser animat, com no animat (Yo sempre li compre el diari al quiosquer del meu carrer; Li ha posat un titular molt bo a la notícia).
Els complements introduïts per la preposició per a, no deuen ser considerats pròpiament complements indirectes, sino complements circumstancials finals o de destinatari, puix són compatibles en els verdaders complements indirectes:
Li he comprat al quiosquer (CI) una revista per a mon germà (CC).
S'ha d'observar, per tant, que un mateix complement pot ser presentat com a indirecte (Li he comprat una revista a mon germà) o com a final (He comprat una revista per a mon germà), pero si en l'oració ya hi ha un complement indirecte, passarà necessàriament a complement final:
Li he comprat al quiosquer una revista per a mon germà.