| Revisió actual |
El teu text |
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història: | + | El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat al llarc de la història: |
| | | | |
| − | * És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició de l'estat a l'assumir la classe treballadora totes les seues funcions; | + | *És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense [[classes socials]], basat en la propietat social dels [[mijans de producció]], l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la [[classe treballadora]] al poder, conseguint aixina l'abolició del [[estat]] a l'assumir la [[classe treballadora]] totes les seues funcions; |
| − | * A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme;
| |
| − | * És la fase acabada del [[socialisme]].
| |
| − | * Existixen, finalment, doctrines teòriques no marxistes també denominades comunistes.
| |
| | | | |
| − | == Història ==
| + | *A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme; |
| − | {{principal|Història del comunisme}}
| |
| − | El comunisme s'ha desenrollat organisativament a través de l'història per mig de diversos moviments polítics. Este desenroll s'ha dut a terme per mig de la formació de les Internacionals Comunistes.
| |
| | | | |
| − | === La Primera Internacional ===
| + | *És la fase acabada del [[socialisme]]. |
| − | {{principal|Primera Internacional}}
| |
| − | La [[Primera Internacional]] (AIT) fon la primera organisació que reuní els [[sindicats]] i els [[partit polític|partits]] associats a la classe treballadora. Es fundà en [[Londres]] durant una reunió entre treballadors duta a terme en [[Saint Martin's Hall]]. El seu primer congrés es dugué a terme en l'any [[1866]] en [[Ginebra (Suïssa)|Ginebra]]. En [[1872]] la seua seu es trasllada des de Londres a [[Nova York]]. En el seu moment la Internacional arribà a contar en 1,2 millons de membres per tot lo món, encara que la seua gasseta oficial tenia una tirada de 8 millons.
| |
| | | | |
| − | En l'Associació Internacional dels treballadors s'evidenciaren els conflictes ideològics entre [[anarquisme i marxisme]].
| + | *Existixen, finalment, doctrines teòriques no marxistes també denominades comunistes. |
| − | | |
| − | L'AIT no s'ha de confondre en l'[[Associació Internacional dels Treballadors]] fundada en els anys [[1922]] i [[1923]] pels [[anarquistes]] i [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]].
| |
| − | | |
| − | === La Segona Internacional ===
| |
| − | {{principal|Segona Internacional}}
| |
| − | Despuix de diversos fracassos per refundar la Primera Internacional, es fundà en l'any [[1889]] la [[Segona Internacional]] (SI) que agrupà diversos partits [[socialisme|socialistes]] i [[laborisme|laboristes]]. La SI és part de l'història del comunisme únicament en referència als grups a l'interior d'esta que posteriorment formaren la Tercera Internacional a causa del seu caràcter eminentment [[socialdemocràcia|socialdemòcrata]]. La SI es dissolgué en [[1916]] despuix de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]. La Segona Internacional assentaria les bases del que seria la socialdemocràcia actual.
| |
| − | | |
| − | === La Tercera Internacional ===
| |
| − | [[Archiu:Hammer and sickle.svg|thumb|150px|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]
| |
| − | {{principal|Tercera Internacional}}
| |
| − | | |
| − | En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] en [[setembre]] de [[1915]] i la [[Conferència de Kienthal]] en [[abril]] de [[1916]]. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] en l'any [[1919]] per iniciativa del [[Partit Comunista de l'Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de l'Unió Soviètica.
| |
| − | | |
| − | En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes a soles reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]].
| |
| − | | |
| − | El [[15 de maig]] de [[1943]], despuix de celebrada la [[Conferència de Teheran]], el ''Presidium'' del Comité Eixecutiu de la Internacional Comunista, «tenint en conte la madurea dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats decidix dissoldre la Internacional Comunista.
| |
| − | | |
| − | === Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===
| |
| − | [[Archiu:Soviet flag red star.svg|thumb|150px|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia en la [[bandera de l'Unió Soviètica]].]]
| |
| − | | |
| − | La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, en [[1917]]. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal.
| |
| − | | |
| − | A partir de la [[Revolució russa]], la denominació de comunista quedà restringida als partits marxistes que s'alinearen en l'Unió Soviètica. La [[revolució russa]] dugué a terme la supressió de la propietat privada a la indústria, creà cooperatives agràries, fomentant-ne la incorporació entre els llauradors (convertida més tart, durant el règim [[estalinisme|estalinista]], en [[Colectivisació en l'Unió Soviètica|colectivisació forçosa]]) i avançà cap a la multiplicació dels mijos de producció, al mig d'una [[guerra civil]] que durà quatre anys. Un dels primers objectius de [[Lenin]] fon electrificar Rússia (Lenin digué en una ocasió que el comunisme era «[[soviet]]s més electricitat»).
| |
| − | | |
| − | === La Kominform ===
| |
| − | En l'any [[1947]] fon creada la Kominform (Oficina d'Informació Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia els partits comunistes de [[Bulgària]], [[Checoslovàquia]], [[França]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Polònia]], l'[[Unió Soviètica]] i [[Yugoslàvia]]. Fon dissolta al seu torn en [[1956]].
| |
| | | | |
| | [[Categoria:Comunisme| ]] | | [[Categoria:Comunisme| ]] |