78 812
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 16:
Llínea 16: − + Llínea 32:
Llínea 32: − + − + − + − + Llínea 46:
Llínea 46: − + Llínea 55:
Llínea 55: − + − + − + − + − + Llínea 73:
Llínea 73: − + Llínea 79:
Llínea 79: − + Llínea 115:
Llínea 115: − + Llínea 177:
Llínea 177: − + Llínea 183:
Llínea 183: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 302:
Llínea 302: − + Llínea 353:
Llínea 353: − + Llínea 379:
Llínea 379: − + Llínea 405:
Llínea 405: − + Llínea 435:
Llínea 435: + + + Llínea 444:
Llínea 447: − − == Referències == − {{Reflist}} −
→Demografia
|dirigents_títuls = President
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Valencià/na
|gentilici = Valencià/na
|dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
|dirigents_nom = [[Chimo Puig]] ([[PSPV]])
|superficie = 23.255 km²
|superficie = 23.255 km²
|superfície_lloc = 8
|superfície_lloc = 8
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
|camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
|població = 5.111.706 hab
|població = 4 939 550 (10,7%)
|població_lloc = 4
|població_lloc = 4
|població_any = 2010
|població_any = 2015
|població_post = 10% aprox
|població_post =
|densitat = 219,81 hab/km²
|densitat = 215,2 hab/km²
|densitat_post =
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|tipo_superior_X =
La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' o simplement '''Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' o simplement '''Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].
El territori, que coincidix en l'històric [[Regne de Valéncia]], ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]] '', encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
El territori, que coincidix en l'històric [[Regne de Valéncia]], ha rebut diverses denominacions a lo llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens "antic Regne de Valéncia" i, per abreviar, "[[Valéncia]]", encara que est últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].
== Història ==
== Història ==
[[Image:Mapa_llengües_paleohispàniques.jpg||right|200px|Llengües paleohispàniques.]]
[[Image:Mapa_llengües_paleohispàniques.jpg||right|200px|Llengües paleohispàniques.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' varen ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers varen mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua.
Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se varen anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua.
=== Época migeval ===
=== Época migeval ===
{{AP|Edat Mija en la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Edat Mija en la Comunitat Valenciana}}
El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es varen estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.
Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("despuix de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]] '' ("despuix del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que varen ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], varen passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("despuix de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avarent, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]] '' ("despuix del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).
En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes des de [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es varen fer repoblacions cristianes des de [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'Or valencià]], que va culminar en [[1479]] en l'unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'Or valencià]], que va culminar en [[1479]] en l'unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es varen derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
=== Época contemporànea ===
=== Época contemporànea ===
Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de el restant d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de el restant d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Aixina mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, despuix de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials varen començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Aixina mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es varen redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, despuix de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
=== Relleu ===
=== Relleu ===
[[Archiu:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg|thumb|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]]
Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2015)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
|-bgcolor=#efefef
|-bgcolor=#efefef
!width=5% |Posició
!width=5% |Posició
!width=10% |Població
!width=10% |Població
|-
|-
|1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
|1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|786.189
|-
|-
|2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
|2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|328.648
|-
|-
|3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
|3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|227.312
|-
|-
|4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
|4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|171.669
|-
|-
|5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
|5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|88.447
|-
|-
|6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
|6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|82.675
|-
|-
|7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
|7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|80.107
|-
|-
|8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
|8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|75.514
|-
|-
|9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198
|9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|69.045
|-
|-
|10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
|10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|64.944
|-
|-
|11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
|11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|67.340
|-
|-
|12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
|12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|59.567
|-
|-
|13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
|13ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|56.302
|-
|-
|14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
|14ª||align=left|[[Elda]]||align=right|53.248
|-
|-
|15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
|15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|50.580
|}
|}
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 4.939.550 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2015]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvarenç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,70% de la població nacional.
Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevarent UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es varen collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip en quant a història i títuls.
=== Festes ===
=== Festes ===
La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]] '', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fondo groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]] '', tradicional del [[Regne de Valéncia]] des de l'edat mija i de la que es conserva un eixemplar en el Museu de l'Ajuntament de Valencia, està composta per les quatre barres roges sobre fondo groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.
L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].
L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].
| '''[[província de Valéncia|Valéncia]] ''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[Parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[Parc natural del Túria]] · [[Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel]]
| '''[[província de Valéncia|Valéncia]] ''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[Parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[Parc natural del Túria]] · [[Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel]]
|}
|}
<br><br><br><br><br><br><br><br><br><br>
<br clear=all>
== Transports ==
== Transports ==
=== Aeroports ===
=== Aeroports ===
{{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que varen sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, l'[[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
*[[Valencians]]
*[[Valencians]]
*[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[Anex:Municipis de la Comunitat Valenciana]]
== Referències ==
{{Reflist}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
*[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
*[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
{{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
{{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
{{Regne de Valéncia}}
{{Regne de Valéncia}}
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]