78 812
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + − + − + − + Llínea 32:
Llínea 32: − + − + Llínea 54:
Llínea 54: − + − Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se varen anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua.+ Llínea 67:
Llínea 67: − + Llínea 73:
Llínea 73: − Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es varen derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.+ − + − Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials varen començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Aixina mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es varen redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, despuix de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].+ − + Llínea 115:
Llínea 115: − + Llínea 177:
Llínea 177: − + Llínea 183:
Llínea 183: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 245:
Llínea 245: − + Llínea 253:
Llínea 253: − + − + Llínea 298:
Llínea 298: − + Llínea 325:
Llínea 325: − + − + − + Llínea 348:
Llínea 348: − + Llínea 375:
Llínea 375: − + − + − + Llínea 427:
Llínea 427: +
Text reemplaça - ' de el' a ' del'
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
|himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
|bandera = Senyera valenciana.png
|bandera = Flag of the Valencian Community (2x3).svg
|escut = escutregnevalencia.png
|escut = Escudo_de_la_Comunidad_Valenciana.svg
|mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
|mapa = Comunidad Valenciana in Spain (including Canarias).svg
|tamany_mapa = 200px
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
|peu_mapa = Valéncia en [[Espanya]]
|capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
|capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
|idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
|camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
|població = 4 939 550
|població = 4 939 550 (10,7%)
|població_lloc = 4
|població_lloc = 4
|població_any = 2015
|població_any = 2015
|població_post = 10% aprox
|població_post =
|densitat = 215,2 hab/km²
|densitat = 215,2 hab/km²
|densitat_post =
|densitat_post =
{{AP|Edat Antiga en la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Edat Antiga en la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Mapa_llengües_paleohispàniques.jpg||right|200px|Llengües paleohispàniques.]]
[[Image:Mapa_llengües_paleohispàniques.jpg||right|200px|Llengües paleohispàniques.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
[[File:Dama de Elche.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerada millor escultura de l'art ibèric.]]
El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' varen ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers varen mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' varen ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers varen mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].
Despuix de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se varen anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua.
=== Época migeval ===
=== Época migeval ===
En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es varen fer repoblacions cristianes des de [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es varen fer repoblacions cristianes des de [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.
L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'Or valencià]], que va culminar en [[1479]] en l'unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'Or valencià]], que va culminar en [[1479]] en l'unió en [[corona de Castella|Castella]] devall el regnat dels [[Reis Catòlics]].
=== Época moderna ===
=== Época moderna ===
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.
Despuix dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es varen derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
=== Época contemporànea ===
=== Época contemporànea ===
{{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}}
Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de el restant d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part del restant d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]
Despuix de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials varen escomençar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Aixina mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es varen redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per lo que no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, despuix de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.
En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de l'unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya, a partir de l'unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].
== Govern i administració autonòmics ==
== Govern i administració autonòmics ==
=== Relleu ===
=== Relleu ===
[[Archiu:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg|thumb|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]]
[[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg|thumb|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]]
Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2010)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. (01-01-2010). Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Municipis en mes de 50.000 habitants (2015)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística]]. Real Decret 1612/2010, de 7 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2F&file=pcaxis&N=&L=0] (Consultat 25 de juny 2011)</ref>
|-bgcolor=#efefef
|-bgcolor=#efefef
!width=5% |Posició
!width=5% |Posició
!width=10% |Població
!width=10% |Població
|-
|-
|1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|809.267
|1ª||align=left|[[Valéncia]]||align=right|786.189
|-
|-
|2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|334.418
|2ª||align=left|[[Alacant]]||align=right|328.648
|-
|-
|3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|230.822
|3ª||align=left|[[Elig]]||align=right|227.312
|-
|-
|4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|180.690
|4ª||align=left|[[Castelló de la Plana]]||align=right|171.669
|-
|-
|5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|101.191
|5ª||align=left|[[Torrevella]]||align=right|88.447
|-
|-
|6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|87.113
|6ª||align=left|[[Oriola]]||align=right|82.675
|-
|-
|7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|79.843
|7ª||align=left|[[Torrent]]||align=right|80.107
|-
|-
|8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|79.430
|8ª||align=left|[[Gandia]]||align=right|75.514
|-
|-
|9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|71.198
|9ª||align=left|[[Benidorm]]||align=right|69.045
|-
|-
|10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|66.259
|10ª||align=left|[[Sagunt]]||align=right|64.944
|-
|-
|11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|65.921
|11ª||align=left|[[Paterna]]||align=right|67.340
|-
|-
|12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|61.417
|12ª||align=left|[[Alcoy]]||align=right|59.567
|-
|-
|13ª||align=left|[[Elda]]||align=right|54.815
|13ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|56.302
|-
|-
|14ª||align=left|[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|54.088
|14ª||align=left|[[Elda]]||align=right|53.248
|-
|-
|15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|51.367
|15ª||align=left|[[Vilarreal]]||align=right|50.580
|}
|}
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.111.706 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2010]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvarenç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 4.939.550 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2015]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvarenç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,70% de la població nacional.
Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
{{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}
La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i a soles l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.
L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.
{{AP|Llengua valenciana}}
{{AP|Llengua valenciana}}
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
[[File:Extensió del valencià al País Valencià.svg|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]] ''' i el '''[[castellà]] ''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]] ''' i el '''[[castellà]] ''', declarades com a idiomes oficials segons l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].
El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
El predomini [[castellà]] es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.
Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.
El deport hípic de la Comunitat Valenciana és el [[tir i arrastre]] en el que participen una raza de [[caball|caballs]] valenciana que se diuen [[aca|aques]].
El deport hípic de la Comunitat Valenciana és el [[tir i arrastre]] en el que participen una raza de [[cavall|cavalls]] valenciana que se diuen [[aca|aques]].
Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.
Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.
Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran cantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.
=== Gastronomia ===
=== Gastronomia ===
''<small>Vore també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] ''' ''
''<small>Vore també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] ''' ''
[[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]
[[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|Vins en denominació d'Orige valencians]]
La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrossos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.
El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.
{{AP|Real Senyera Valenciana}}
{{AP|Real Senyera Valenciana}}
{{AP|Escut de la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Escut de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
[[Image:Escut de la Comunitat Valenciana.jpg|250px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].
| '''[[província d'Alacant|Alacant]] ''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| '''[[província d'Alacant|Alacant]] ''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
|-
|-
| '''[[província de Castelló|Castelló]] ''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
| '''[[província de Castelló|Castelló]] ''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[Illes Columbretes|Parc Natural de les Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifassà]] · [[Penyagolosa|Parc Natural del Penyagolosa]]
|-
|-
| '''[[província de Valéncia|Valéncia]] ''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[Parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[Parc natural del Túria]] · [[Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel]]
| '''[[província de Valéncia|Valéncia]] ''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[Parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[Parc natural del Túria]] · [[Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel]]
|}
|}
<br clear=all>
<br clear=all>
== Transports ==
== Transports ==
=== carreteres ===
=== Carreteres ===
La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]] '', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]] '', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].
*[[Història de la Comunitat Valenciana]]
*[[Història de la Comunitat Valenciana]]
*[[Llengua valenciana]]
*[[Llengua valenciana]]
*[[Història contemporànea de la llengua valenciana]]
*[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
*[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
*[[9 d'Octubre]]
*[[9 d'Octubre]]