Llínea 77: |
Llínea 77: |
| === Época contemporànea === | | === Época contemporànea === |
| {{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}} | | {{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}} |
− | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de el restant d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]] | + | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part del restant d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]] |
| | | |
| Despuix de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials varen escomençar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Aixina mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es varen redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per lo que no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, despuix de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]]. | | Despuix de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials varen escomençar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Aixina mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es varen redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per lo que no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, despuix de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]]. |
Llínea 115: |
Llínea 115: |
| | | |
| === Relleu === | | === Relleu === |
− | [[Archiu:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg|thumb|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]] | + | [[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg|thumb|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]] |
| Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m). | | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m). |
| | | |
Llínea 253: |
Llínea 253: |
| {{AP|Llengua valenciana}} | | {{AP|Llengua valenciana}} |
| {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}} | | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}} |
− | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]] | + | [[File:Extensió del valencià al País Valencià.svg|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]] |
| En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]] ''' i el '''[[castellà]] ''', declarades com a idiomes oficials segons l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]]. | | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]] ''' i el '''[[castellà]] ''', declarades com a idiomes oficials segons l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]]. |
| | | |