Llínea 5: |
Llínea 5: |
| |unitat = [[Comunitat autònoma]] | | |unitat = [[Comunitat autònoma]] |
| |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]] | | |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]] |
− | |bandera = Senyera valenciana.png | + | |bandera = Flag of the Valencian Community (2x3).svg |
− | |escut = escutregnevalencia.png | + | |escut = Escudo_de_la_Comunidad_Valenciana.svg |
− | |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png | + | |mapa = Comunidad Valenciana in Spain (including Canarias).svg |
| |tamany_mapa = 200px | | |tamany_mapa = 200px |
− | |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]] | + | |peu_mapa = Valéncia en [[Espanya]] |
− | |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]] | + | |capital = [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]] |
| |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]] | | |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]] |
| |coor = | | |coor = |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| |gentilici = Valencià/na | | |gentilici = Valencià/na |
| |dirigents_nom = [[Chimo Puig]] ([[PSPV]]) | | |dirigents_nom = [[Chimo Puig]] ([[PSPV]]) |
− | |superficie = 23.255 km² | + | |superfície = 23.255 km² |
| |superfície_lloc = 8 | | |superfície_lloc = 8 |
| |superfície_post = (4,6%) | | |superfície_post = (4,6%) |
Llínea 25: |
Llínea 25: |
| |entitat = [[Comunitat Autònoma]] | | |entitat = [[Comunitat Autònoma]] |
| |camp1_nom = Consideració | | |camp1_nom = Consideració |
− | |camp1 = [[Nacionalitat]] | + | |camp1 = [[Nacionalitat històrica]] |
| |camp2_nom = Llengua pròpia | | |camp2_nom = Llengua pròpia |
| |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]] | | |camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]] |
Llínea 31: |
Llínea 31: |
| |camp3 = [[Taifa de Valéncia]] | | |camp3 = [[Taifa de Valéncia]] |
| |camp4_nom = Festa oficial | | |camp4_nom = Festa oficial |
− | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]]) | + | |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[dia del Regne de Valéncia]]) |
− | |població = 4 939 550 (10,7%) | + | |població = 5.057.353 (10,7%) |
| |població_lloc = 4 | | |població_lloc = 4 |
− | |població_any = 2015 | + | |població_any = 2020 |
| |població_post = | | |població_post = |
| |densitat = 215,2 hab/km² | | |densitat = 215,2 hab/km² |
Llínea 40: |
Llínea 40: |
| |tipo_superior_X = | | |tipo_superior_X = |
| |superior_X = | | |superior_X = |
− | |pàgina web = http://www.gva.es | + | |pàgina web = www.gva.es |
| }} | | }} |
| {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}} | | {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}} |
Llínea 54: |
Llínea 54: |
| {{AP|Edat Antiga en la Comunitat Valenciana}} | | {{AP|Edat Antiga en la Comunitat Valenciana}} |
| [[Image:Mapa_llengües_paleohispàniques.jpg||right|200px|Llengües paleohispàniques.]] | | [[Image:Mapa_llengües_paleohispàniques.jpg||right|200px|Llengües paleohispàniques.]] |
− | [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]] | + | [[File:Dama de Elche.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerada millor escultura de l'art ibèric.]] |
| El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' varen ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers varen mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]]. | | El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' varen ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers varen mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]]. |
| | | |
− | Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se varen anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua.
| + | Despuix de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se varen anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua. |
| | | |
| === Época migeval === | | === Época migeval === |
Llínea 73: |
Llínea 73: |
| L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població. | | L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població. |
| | | |
− | Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es varen derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.
| + | Despuix dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es varen derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable. |
| | | |
| === Época contemporànea === | | === Época contemporànea === |
| {{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}} | | {{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}} |
− | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de el restant d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]] | + | Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part del restant d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]] |
| | | |
− | Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials varen escomençar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Aixina mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es varen redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per lo que no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, despuix de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].
| + | Despuix de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials varen escomençar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Aixina mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es varen redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per lo que no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, despuix de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]]. |
| | | |
| Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses. | | Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses. |
Llínea 115: |
Llínea 115: |
| | | |
| === Relleu === | | === Relleu === |
− | [[Archiu:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg|thumb|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]] | + | [[File:Land of Valencia, NASA satellite image.jpg|thumb|Image satèlit de la Comunitat Valenciana.]] |
| Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m). | | Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m). |
| | | |
− | El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]]. | + | El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]]. |
| | | |
| === Clima === | | === Clima === |
Llínea 214: |
Llínea 214: |
| |} | | |} |
| | | |
− | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 4.939.550 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2015]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvarenç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,70% de la població nacional. | + | La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.057.353 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2020]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.pdf Alvarenç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,70% de la població nacional. |
| | | |
| Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]]. | | Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]]. |
Llínea 225: |
Llínea 225: |
| | | |
| {| {{tablabonita}} | | {| {{tablabonita}} |
− | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref> | + | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.df INE. Cens de 1857,] [https://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref> |
| |- | | |- |
| ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] | | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] |
Llínea 253: |
Llínea 253: |
| {{AP|Llengua valenciana}} | | {{AP|Llengua valenciana}} |
| {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}} | | {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}} |
− | [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]] | + | [[File:Extensió del valencià al País Valencià.svg|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]] |
| En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]] ''' i el '''[[castellà]] ''', declarades com a idiomes oficials segons l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]]. | | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]] ''' i el '''[[castellà]] ''', declarades com a idiomes oficials segons l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]]. |
| | | |
Llínea 312: |
Llínea 312: |
| *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny. | | *Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny. |
| *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]]. | | *Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]]. |
− | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost. | + | *Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] l'últim dimecres d'agost. |
| *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost. | | *Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost. |
| *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes. | | *Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes. |
Llínea 329: |
Llínea 329: |
| === Gastronomia === | | === Gastronomia === |
| ''<small>Vore també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] ''' '' | | ''<small>Vore també:</small> '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] ''' '' |
− | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]] | + | [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|Vins en denominació d'Orige valencians]] |
| | | |
| La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrossos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia. | | La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrossos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia. |
Llínea 348: |
Llínea 348: |
| {{AP|Real Senyera Valenciana}} | | {{AP|Real Senyera Valenciana}} |
| {{AP|Escut de la Comunitat Valenciana}} | | {{AP|Escut de la Comunitat Valenciana}} |
− | [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]] | + | [[Image:Escut de la Comunitat Valenciana.jpg|250px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]] |
| La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]]. | | La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]]. |
| | | |
Llínea 364: |
Llínea 364: |
| | | |
| == Parcs naturals == | | == Parcs naturals == |
− | {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}} | + | {{AP|Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}} |
| En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals: | | En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals: |
− | | + | {{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}} |
− | {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;" | |
− | !bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana
| |
− | |-bgcolor=#efefef
| |
− | !width=15% |Província
| |
− | !width=85% |Parcs
| |
− | |-
| |
− | | '''[[província d'Alacant|Alacant]] ''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
| |
− | |-
| |
− | | '''[[província de Castelló|Castelló]] ''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[Illes Columbretes|Parc Natural de les Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifassà]] · [[Penyagolosa|Parc Natural del Penyagolosa]]
| |
− | |-
| |
− | | '''[[província de Valéncia|Valéncia]] ''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[Parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[Parc natural del Túria]] · [[Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel]]
| |
− | |}
| |
− | <br clear=all>
| |
| | | |
| == Transports == | | == Transports == |
Llínea 439: |
Llínea 426: |
| == Referències == | | == Referències == |
| {{Reflist}} | | {{Reflist}} |
| + | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}} |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| + | {{commonscat|Land of Valencia}} |
| + | *[https://www.gva.es Portal web Generalitat Valenciana] |
| + | *[https://www.comunitatvalenciana.com Portal web Turisme Comunitat Valenciana] |
| + | *[https://www.diputacionalicante.es/ Diputació d'Alacant] |
| + | *[https://www.dipcas.es Diputació de Castelló] |
| + | *[https://www.dival.es Diputació de Valéncia] |
| + | *[https://pegv.gva.es/ Institut Valencià d'Estadística] |
| | | |
− | *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
| |
− | *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
| |
− | *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
| |
− | *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
| |
− | *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
| |
− | *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]
| |
− | {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}
| |
| {{Regne de Valéncia}} | | {{Regne de Valéncia}} |
| + | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} |
| + | {{Capitals comarques}} |
| {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} |
| | | |
| [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]] |
| [[Categoria:Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Comunitat Valenciana]] |