Canvis

|tamany_mapa      = 200px

|tamany_mapa      = 200px

|peu_mapa          = Valéncia en [[Espanya]]

|peu_mapa          = Valéncia en [[Espanya]]

|capital          = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]

|capital          = [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]]

|idiomes_oficials  = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]

|idiomes_oficials  = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]

|coor              =  

|coor              =  

|gentilici        = Valencià/na

|gentilici        = Valencià/na

|dirigents_nom    = [[Chimo Puig]] ([[PSPV]])

|dirigents_nom    = [[Chimo Puig]] ([[PSPV]])

|superficie       = 23.255 km²

|superfície       = 23.255 km²

|superfície_lloc  = 8

|superfície_lloc  = 8

|superfície_post  = (4,6%)

|superfície_post  = (4,6%)

|entitat          = [[Comunitat Autònoma]]

|entitat          = [[Comunitat Autònoma]]

|camp1_nom        = Consideració

|camp1_nom        = Consideració

|camp1            = [[Nacionalitat]]

|camp1            = [[Nacionalitat històrica]]

|camp2_nom        = Llengua pròpia

|camp2_nom        = Llengua pròpia

|camp2            = [[Idioma valencià|Valencià]]

|camp2            = [[Idioma valencià|Valencià]]

|camp3            = [[Taifa de Valéncia]]

|camp3            = [[Taifa de Valéncia]]

|camp4_nom        = Festa oficial

|camp4_nom        = Festa oficial

|camp4            = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])

|camp4            = [[9 d'octubre]] ([[dia del Regne de Valéncia]])

|població          = 4 939 550 (10,7%)

|població          = 5.057.353 (10,7%)

|població_lloc    = 4

|població_lloc    = 4

|població_any      = 2015

|població_any      = 2020

|població_post    =

|població_post    =

|densitat          = 215,2 hab/km²

|densitat          = 215,2 hab/km²

|tipo_superior_X  =  

|tipo_superior_X  =  

|superior_X        =  

|superior_X        =  

|pàgina web        = http://www.gva.es  

|pàgina web        = www.gva.es  

}}

}}

{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}

{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}

Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).  

Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).  

El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

El litoral alterna tallats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

=== Clima ===

=== Clima ===

|}

|}

La '''Comunitat Valenciana''' és, en 4.939.550 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2015]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvarenç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,70% de la població nacional.

La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.057.353 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2020]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.pdf Alvarenç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,70% de la població nacional.

Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].

Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].

{| {{tablabonita}}

{| {{tablabonita}}

!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i  [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>  

!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana i <br />percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.df INE. Cens de 1857,] [https://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i  [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>  

|-

|-

! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]

! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]

*Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.

*Juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.

*Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].

*Agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].

*Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.

*Agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.

*Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.

*Agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.

*Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.

*Setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.

== Parcs naturals ==

== Parcs naturals ==

{{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}

{{AP|Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:

En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:

 

{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"

!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana

|}

== Transports ==

== Transports ==

== Referències ==

== Referències ==

{{Reflist}}

{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Regne de Valéncia}}

{{Regne de Valéncia}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Comunitat Valenciana]]