Canvis

=== Primera discussió: valencià o llemosí ===

=== Primera discussió: valencià o llemosí ===

Cap al [[sigle XVIII]] es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, així el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere (1727-1799), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1739, i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este sigle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho (1760-1827).

Cap al [[sigle XVIII]] es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, així el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de Gregorio Mayans i Siscar ([[1699]]-[[1781]]), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere ([[1727]]-[[1799]]), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de [[1739]], i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este sigle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho ([[1760]]-[[1827]]).

Esta llabor es prolongarà en [[sigle XIX|XIX]]. L'any 1828 es publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En 1867 Josep Escrig i Martínez publica el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] ho van modificar substancialment, a què seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de 1891, obra de Joaquim Martí Gadea, que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].

Esta llabor es prolongarà en [[sigle XIX|XIX]]. L'any [[1828]] es publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publica el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] ho van modificar substancialment, a què seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de [[1891]], obra de Joaquim Martí Gadea, que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].

Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat  pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era valencià, i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.  

Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat  pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.  

L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publica una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en el qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermedia de les normes ortogràfiques del [[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; este autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que  coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.

L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publica una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en el qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermedia de les normes ortogràfiques del [[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; este autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que  coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.