Diferència entre les revisions de "Conjugació verbal de la llengua valenciana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(verp -> verb) (Etiqueta: Edició visual) |
(Revertides les edicions de 95.23.80.144 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Chabi) (Etiqueta: Reversió) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''conjugació verbal en valencià''' consistix en tres grups de | + | La '''conjugació verbal en valencià''' consistix en tres grups de verps: |
* els que acaben en -ar (pregar, raonar, desijar, etc.) | * els que acaben en -ar (pregar, raonar, desijar, etc.) | ||
* els que acaben en -er, -re i -r (nàixer, còure, dur, etc.) | * els que acaben en -er, -re i -r (nàixer, còure, dur, etc.) | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
En la conjugació verbal valenciana hi ha formes personals i impersonals, aixina com diferents temps verbals, simples i composts. Hi ha tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu. | En la conjugació verbal valenciana hi ha formes personals i impersonals, aixina com diferents temps verbals, simples i composts. Hi ha tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu. | ||
| − | El '''model de la primera conjugació''' (-ar) es el | + | El '''model de la primera conjugació''' (-ar) es el verp ''donar''. Pero hi ha verps que, pels canvis ortogràfics, necessiten atres models com son: |
| − | * Els | + | * Els verps acabats en -guar com desaiguar |
| − | * Els | + | * Els verps acabats en -car com gemecar |
| − | * Els | + | * Els verps acabats en -quar com liquar |
| − | * Els | + | * Els verps acabats en -cuar com promiscuar |
| − | * Els | + | * Els verps acabats en -çar com traçar |
| − | * Els | + | * Els verps acabats en -jar com gojar |
| − | * Els | + | * Els verps acabats en -gar com nugar |
| − | * Els | + | * Els verps acabats en -iar com iniciar |
{| class="wikitable" align="center" | {| class="wikitable" align="center" | ||
| − | |+ '''Model de conjugació<br /> | + | |+ '''Model de conjugació<br />Verp ''donar'' ([[raïl]]: ''don-'')''' |
! colspan="2" bgcolor="LightCyan" | | ! colspan="2" bgcolor="LightCyan" | | ||
! colspan="6" bgcolor="LightCyan" | Forma simple | ! colspan="6" bgcolor="LightCyan" | Forma simple | ||
| Llínea 162: | Llínea 162: | ||
|} | |} | ||
| − | Els ''' | + | Els '''verps de la segona conjugació''' (-er, -re, -r) seguixen el model de ''combatre''. |
| − | Hi ha ''' | + | Hi ha '''verps del tercer grup''' que no tenen la doble flexió. |
| − | Els que són purs (aquells que es flexionen unint directament al radical en les desinències corresponents), no solen admetre una variant incoativa. Un | + | Els que són purs (aquells que es flexionen unint directament al radical en les desinències corresponents), no solen admetre una variant incoativa. Un verp pur és, per eixemple, fregir-é, |
| − | Els | + | Els verps incoatius són aquells que entre el radical i la desinència, afigen un increment incoatiu format per l’infix –x/xc– , per eixemple: acodi-x-en, rugi-xc-a. Este increment únicament es produïx en els presents d’indicatiu i subjuntiu, en les tres persones del singular i en la tercera del plural. |
| − | Els | + | Els verps purs de la tercera conjugació es subdividixen en velarisats i no velarisats. Per eixemple, el verp fregir és un verp velarisat (frigc) mentres que sentir és no velarisat (sent). S’ha de tindre en conte que en valencià la majoria dels verps velarisats, en construir el present de subjuntiu convertixen la c en una g; com és el cas de lligga. |
== Vínculs externs == | == Vínculs externs == | ||
Revisió de 06:45 27 jun 2022
La conjugació verbal en valencià consistix en tres grups de verps:
- els que acaben en -ar (pregar, raonar, desijar, etc.)
- els que acaben en -er, -re i -r (nàixer, còure, dur, etc.)
- els que acaben en -ir (acodir, lluir, agrair, etc.)
En la conjugació verbal valenciana hi ha formes personals i impersonals, aixina com diferents temps verbals, simples i composts. Hi ha tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
El model de la primera conjugació (-ar) es el verp donar. Pero hi ha verps que, pels canvis ortogràfics, necessiten atres models com son:
- Els verps acabats en -guar com desaiguar
- Els verps acabats en -car com gemecar
- Els verps acabats en -quar com liquar
- Els verps acabats en -cuar com promiscuar
- Els verps acabats en -çar com traçar
- Els verps acabats en -jar com gojar
- Els verps acabats en -gar com nugar
- Els verps acabats en -iar com iniciar
| Forma simple | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitiu | donar | ||||||
| Gerundi | donant | ||||||
| Participi | donat, donada, donats, donades | ||||||
| Modo | Temps | Yo | Tu | Ell/Ella | Nosatres | Vosatres | Ells/es |
| Indicatiu | Present | done | dones | dona | donem | doneu | donen |
| Pretèrit imperfecte | donava | donaves | donava | donàvem | donàveu | donaven | |
| Pretèrit perfecte | doní | donares | donà | donàrem | donàreu | donaren | |
| Futur Imperfecte | donaré | donaràs | donarà | donarem | donareu | donaran | |
| Futur hipotètic | donaria | donaries | donaria | donaríem | donaríeu | donarien | |
| Passat pròxim | he donat | has donat | ha donat | hem donat | heu donat | han donat | |
| Pretèrit plusquamperfecte | havia donat | havies donat | havia donat | havíem donat | havíeu donat | havien donat | |
| Pretèrit perfecte compost | haguí donat | hagueres donat | hagué donat | haguérem donat | haguéreu donat | hagueren donat | |
| Futur perfecte | hauré donat | hauràs donat | haurà donat | haurem donat | haureu donat | hauran donat | |
| Futur hipotètic compost | hauria donat | hauries donat | hauria donat | hauríem donat | hauríeu donat | haurien donat | |
| Subjuntiu | Present | done | done | dones | donem | doneu | donen |
| Pretèrit imperfecte | donara | donares | donara | donàrem | donàreu | donaren | |
| Pretèrit perfecte | haja donat | hages donat | haja donat | hajam donat | hajau donat | hagen donat | |
| Pretèrit plusquamperfecte | haguera donat | hagueres donat | haguera donat | haguérem donat | haguéreu donat | hagueren donat | |
| Imperatiu | Present | dona | done | donem | doneu | donen | |
Els verps de la segona conjugació (-er, -re, -r) seguixen el model de combatre.
Hi ha verps del tercer grup que no tenen la doble flexió.
Els que són purs (aquells que es flexionen unint directament al radical en les desinències corresponents), no solen admetre una variant incoativa. Un verp pur és, per eixemple, fregir-é, Els verps incoatius són aquells que entre el radical i la desinència, afigen un increment incoatiu format per l’infix –x/xc– , per eixemple: acodi-x-en, rugi-xc-a. Este increment únicament es produïx en els presents d’indicatiu i subjuntiu, en les tres persones del singular i en la tercera del plural.
Els verps purs de la tercera conjugació es subdividixen en velarisats i no velarisats. Per eixemple, el verp fregir és un verp velarisat (frigc) mentres que sentir és no velarisat (sent). S’ha de tindre en conte que en valencià la majoria dels verps velarisats, en construir el present de subjuntiu convertixen la c en una g; com és el cas de lligga.
Vínculs externs
| ||||||||||||||||||||
