78 812
edicions
Canvis
→Conquista
* En la tercera fase, la [[frontera]] [[sur|meridional]] va aplegar fins a [[Biar]] ([[1245]]).
* En la tercera fase, la [[frontera]] [[sur|meridional]] va aplegar fins a [[Biar]] ([[1245]]).
"Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el [[5 de setembre]] de [[1244]] i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El ''qa’aneu'' de Biar, [[Muça Almoravit]], va rendir el castell baix la promesa de que pogueren permanéixer en la vila i que se'ls respectara la seua ''çuna'' i ''xara''. En la sublevació de [[Al-Azraq]] de [[1256]] Dò Jaume va aplicar severes mesures que possiblement varen comportar l'expulsió dels habitants d'este lloc, sent repoblada en gents de Catalunya i Aragó. Una volta assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la sublevació mudéixar de [[1264]]. Durant la sublevació dels ''[[sarraïns paliers]]'' ocorreguda al final de la vida de Jaume I, este castell va ser presó del [[templaris|Mestre del Temple]] Don [[Pedro de Moncada]], capturat en la batalla de Lluchent pels sublevats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real en vot en les [[Corts d'Aragó (Antic Règim)|Corts Aragoneses]]". <ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=471 Ficha del "Monumento" denominat "Castillo y Murallas de Biar"], Direcció General de Patrimoni, Generalitat Valenciana.</ref>
"Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el [[5 de setembre]] de [[1244]] i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El ''qa’id'' de Biar, [[Muça Almoravit]], va rendir el castell baix la promesa de que pogueren permanéixer en la vila i que se'ls respectara la seua ''çuna'' i ''xara''. En la sublevació de [[Al-Azraq]] de [[1256]] Dò Jaume va aplicar severes mesures que possiblement varen comportar l'expulsió dels habitants d'este lloc, sent repoblada en gents de Catalunya i Aragó. Una volta assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la sublevació mudéixar de [[1264]]. Durant la sublevació dels ''[[sarraïns paliers]]'' ocorreguda al final de la vida de Jaume I, este castell va ser presó del [[templaris|Mestre del Temple]] Don [[Pedro de Moncada]], capturat en la batalla de Lluchent pels sublevats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real en vot en les [[Corts d'Aragó (Antic Règim)|Corts Aragoneses]]". <ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=471 Ficha del "Monumento" denominat "Castillo y Murallas de Biar"], Direcció General de Patrimoni, Generalitat Valenciana.</ref>
El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[Jaume I d'Aragó]], [[Ferrando III de Castella]], [[Alfonso X el Sabio|el príncip Alfonso]] (fill de Ferrando i gendre de Jaume) i el propi rei moro de Múrcia [[Ibn Hud-al Dawla]] ([[tractat d'Alcaraz (1243)|tractat d'Alcaraz]], [[1243]], [[tractat de Almizra]], 1244); encara que la repressió de la [[tumult mudéixar]] de [[1264]] va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la [[sentència arbitral de Torrellas]] (1304, en el regnat de [[Jaume II d'Aragó]] i [[Ferrando IV de Castella]]), per la que els territoris de [[Alacant]] i [[Oriola]] varen ser anexionats al [[regne de Valéncia]].
El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[Jaume I d'Aragó]], [[Ferrando III de Castella]], [[Alfonso X el Sabio|el príncip Alfonso]] (fill de Ferrando i gendre de Jaume) i el propi rei moro de Múrcia [[Ibn Hud-al Dawla]] ([[tractat d'Alcaraz (1243)|tractat d'Alcaraz]], [[1243]], [[tractat de Almizra]], 1244); encara que la repressió de la [[tumult mudéixar]] de [[1264]] va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la [[sentència arbitral de Torrellas]] (1304, en el regnat de [[Jaume II d'Aragó]] i [[Ferrando IV de Castella]]), per la que els territoris de [[Alacant]] i [[Oriola]] varen ser anexionats al [[regne de Valéncia]].