Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
12 bytes afegits ,  18:57 27 ago 2014
m
Llínea 37: Llínea 37:       −
En els primers dies va haver-hi propostes americanes encaminades a abolir l'entramat colonial i posar les bases d'un mercat nacional en dimensions hispàniques que comprengueren també als territoris de [[Amèrica]], en reducció d'aranzels als productes americans, obertura de més ports colonials per al comerç, etc. Un proyecte, anterior en un segle a la [[Commonwealth]] de Gran Bretanya? Els decrets gaditans van tindre una amplíssima repercussió i transcendència durant les décades posteriors, tant en la península com a Amèrica.
+
En els primers dies va haver-hi propostes americanes encaminades a abolir l'entramat colonial i posar les bases d'un mercat nacional en dimensions hispàniques que comprengueren també als territoris d'[[Amèrica]], en reducció d'aranzels als productes americans, obertura de més ports colonials per al comerç, etc. Un proyecte, anterior en un segle a la [[Commonwealth]] de Gran Bretanya. Els decrets gaditans varen tindre una amplíssima repercussió i transcendència durant les décades posteriors, tant en la península com en Amèrica.
   −
La Constitució va ser jurada a Amèrica, i el seu llegat és notori en la major part de les repúbliques que es van independisar entre [[1820]] i [[1830]]. I no sols perqué els va servir com a model constitucional sino, també, perqué esta Constitució estava pensada, ideada i redactada per representants americans com un proyecte global hispànic i revolucionari. Parlamentaris com el [[Nova Espanya|novohispano]] [[Miguel Ramos Arizpe]], el chilé  [[Joaquín Fernández de Leiva|Fernández de Leiva]], el peruà [[Vicente Mora-les Duárez]], l'equatorià [[José Mejía Lequerica]], entre atres, en els anys posteriors es van convertir en influents forjadors de les constitucions nacionals de les seues respectives repúbliques.
+
La Constitució va ser jurada en Amèrica, i el seu llegat és notori en la major part de les repúbliques que es varen independisar entre [[1820]] i [[1830]]. I no sols perqué els va servir com a model constitucional sino, també, perqué esta Constitució estava pensada, ideada i redactada per representants americans com un proyecte global hispànic i revolucionari. Parlamentaris com el [[Nova Espanya|novohispano]] [[Miguel Ramos Arizpe]], el chilé  [[Joaquín Fernández de Leiva|Fernández de Leiva]], el peruà [[Vicente Mora-les Duárez]], l'equatorià [[José Mejía Lequerica]], entre atres, en els anys posteriors es varen convertir en influents forjadors de les constitucions nacionals de les seues respectives repúbliques.
   −
Sens dubte, a això va contribuir la fluida comunicació entre [[Amèrica]] i la península, i viceversa: Cartes privades, decrets, diaris, periòdics, el propi ''Diari de Sessions'' de Talls, pamflets, fulls volants, correspondència mercantil, lliteratura, obres de teatre, cançons patriòtiques, etc., que a bordo de naus espanyols, anglesos o neutrals informaven sobre els acontenyiments ocorreguts en l'un i l'atre continent. Va haver-hi idees, pero també va haver-hi acció, atés que es van convocar processos electorals municipals, provincials i a Talls, i es van verificar les eleccions, la qual cosa va provocar una intensa politisació en abdós espais.
+
Sens dubte, a això va contribuir la fluida comunicació entre [[Amèrica]] i la península, i viceversa: Cartes privades, decrets, diaris, periòdics, el propi ''Diari de Sessions'' de Talls, pamflets, fulls volants, correspondència mercantil, lliteratura, obres de teatre, cançons patriòtiques, etc., que a bordo de naus espanyols, anglesos o neutrals informaven sobre els acontenyiments ocorreguts en l'un i l'atre continent. Va haver-hi idees, pero també va haver-hi acció, atés que es varen convocar processos electorals municipals, provincials i a Corts, i es varen verificar les eleccions, lo que va provocar una intensa politisació en abdós espais.
   −
Així mateix, l'enviament de numerari per part de consolats de comerç, amos de mines, facendats, recaptacions patriòtiques, etc., al Govern peninsular va ser constant, i imprescindible per a pagar la intervenció dels anglesos, aixina com l'armament de les partides guerrilleres darrere de la derrota de l'eixèrcit espanyol en la [[batalla d'Ocaña]], el [[19 de novembre]] de [[1809]].
+
Aixina mateix, l'envio de numerari per part de consolats de comerç, amos de mines, facendats, recaptacions patriòtiques, etc., al Govern peninsular va ser constant, i imprescindible per a pagar la intervenció dels anglesos, aixina com l'armament de les partides guerrilleres darrere de la derrota de l'eixèrcit espanyol en la [[batalla d'Ocaña]], el [[19 de novembre]] de [[1809]].
    
És important insistir en el fet que estes medides  en el respala de les major part de la  
 
És important insistir en el fet que estes medides  en el respala de les major part de la  
Llínea 51: Llínea 51:     
El producte d'este intent de revolució va ser una constitució en caràcters nítidament  
 
El producte d'este intent de revolució va ser una constitució en caràcters nítidament  
hispans. Els debats constitucionals van començar el [[25 d'agost]] de [[1811]] i van acabar a finals de giner de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història.  
+
hispans. Els debats constitucionals van començar el [[25 d'agost]] de [[1811]] i varen acabar a finals de [[giner]] de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història.  
    
La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de l'importància que per al progrés  
 
La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de l'importància que per al progrés  
Llínea 64: Llínea 64:  
La qüestió americana estava plantejada, per tant, des del primer artícul. L'Estat [[lliberal]] tenia paràmetros ultraoceànics. La problemàtica de la seua realisació es va evidenciar en la discussió de la redacció dels artículs 10 i 11. Pel primer es va establir entre americans i peninsulars un primer acort per a organisar en províncies el nou Estat. És notori que esta primera redacció  en el rebuig dels americans, disconformes en la manifesta diferència numèrica a favor de les províncies peninsulars enfront de les americanes (que equivalien aproximadament a cada [[Virregnat]] o [[Capitania General]], mentres que les províncies peninsulars s'identificaven en els regnes històrics d'[[Espanya]]).  
 
La qüestió americana estava plantejada, per tant, des del primer artícul. L'Estat [[lliberal]] tenia paràmetros ultraoceànics. La problemàtica de la seua realisació es va evidenciar en la discussió de la redacció dels artículs 10 i 11. Pel primer es va establir entre americans i peninsulars un primer acort per a organisar en províncies el nou Estat. És notori que esta primera redacció  en el rebuig dels americans, disconformes en la manifesta diferència numèrica a favor de les províncies peninsulars enfront de les americanes (que equivalien aproximadament a cada [[Virregnat]] o [[Capitania General]], mentres que les províncies peninsulars s'identificaven en els regnes històrics d'[[Espanya]]).  
   −
Açò es convertiria en una qüestió política, perqué els americans reclamaven un número mi gran de províncies i una organisació de l'Estat que s'aproximara al [federalisme]. L'artícul 11 va resoldre conjunturalment el problema: darrere d'un intens debat, es va decidir retardar la definitiva estructura del [[Estat]] per a una posterior llei, quan les «circumstàncies de la nació» —la urgència en la metrópoli de combatre la invasió francesa, la urgència americana de lluitar en la insurgencia— garantisiren una discussió assossegada. La Cambra reconeixia en la pràctica la seua incapacitat per a definir els territoris del seu Estat. I este problema sobrevenia, insistim, per la incorporació d'Amèrica com un conjunt de províncies en [[igualtat]] de drets i de representació en l'Estat nacional hispà.
+
Açò es convertiria en una qüestió política, perqué els americans reclamaven un número mi gran de províncies i una organisació de l'Estat que s'aproximara al [federalisme]. L'artícul 11 va resoldre conjunturalment el problema: darrere d'un intens debat, es va decidir retardar la definitiva estructura del [[Estat]] per a una posterior llei, quan les «circumstàncies de la nació» —la urgència en la metrópoli de combatre l'invasió francesa, la urgència americana de lluitar en la insurgencia— garantisiren una discussió assossegada. La Cambra reconeixia en la pràctica la seua incapacitat per a definir els territoris del seu Estat. I este problema sobrevenia, insistim, per la incorporació d'Amèrica com un conjunt de províncies en [[igualtat]] de drets i de representació en l'Estat nacional hispà.
   −
Atres artículs van ser especialment significatius, com el 22 i el 29. En el primer es reconeixia als [[mulat]]s la nacionalitat espanyola —Drets civils— i el segon els privava de la condició de ciutadans, és a dir, dels drets polítics. Esta medida va ser una estratègia dels peninsulars per a reduir el número de diputats americans, ya que la llei electoral plantejava un sufragi universal ''proporcional a la població''. Així, els representants peninsulars s'asseguraven un número de diputats semblant al dels americans, a l'excloure a casi sis millons de mulats americans dels drets polítics.
+
Atres artículs varen ser especialment significatius, com el 22 i el 29. En el primer es reconeixia als [[mulat]]s la nacionalitat espanyola —Drets civils— i el segon els privava de la condició de ciutadans, és dir, dels drets polítics. Esta medida va ser una estratègia dels peninsulars per a reduir el número de diputats americans, ya que la llei electoral plantejava un sufragi universal ''proporcional a la població''. Aixina, els representants peninsulars s'asseguraven un número de diputats semblant al dels americans, a l'excloure a casi sis millons de mulats americans dels drets polítics.
   −
D'espacial transcendència van ser els artículs constitucionals referits a ajuntaments i  
+
D'especial transcendència varen ser els artículs constitucionals referits a ajuntaments i  
diputacions provincials, en la redacció dels quals la comissió va adoptar la Memòria presentada per Miguel Ramos d'Arizpe, diputat per [[Coahuila]], per a l'organisació i govern polític de les Províncies Internes de l'[[Orient]] de [[Nova Espanya]]. Va ser de vital importància per a desentranyar un aspecte important del procés revolucionari de la península i Amèrica, com va ser, a partir de sanció constitucional, la creació d'ajuntaments en totes les poblacions que tingueren almenys 1.000 habitants. La proposta va provindre del mateix Miguel Ramos d'Arizpe. Açò va provocar una explosió d'ajuntaments en la península i, especialment, a Amèrica, al procedir-se, darrere de l'aprovació de la Constitució, a convocar eleccions municipals per mijà de sufragi universal indirecte i masculí. Això constituiria un aspecte clau per a la consolidació d'un poder local crioll i un atac directe als drets jurisdiccionals, privilegiats, de la [[aristocràcia]], Aspecte fonamental per a acabar en el règim senyorial en la península i en el colonial, a Amèrica.
+
diputacions provincials, en la redacció dels quals la comissió va adoptar la Memòria presentada per Miguel Ramos d'Arizpe, diputat per [[Coahuila]], per a l'organisació i govern polític de les Províncies Internes de l'[[Orient]] de [[Nova Espanya]]. Va ser de vital importància per a desentranyar un aspecte important del procés revolucionari de la península i Amèrica, com va ser, a partir de sanció constitucional, la creació d'ajuntaments en totes les poblacions que tingueren almenys 1.000 habitants. La proposta va provindre del mateix Miguel Ramos d'Arizpe. Açò va provocar una explosió d'ajuntaments en la península i, especialment, en Amèrica, al procedir-se, darrere de l'aprovació de la Constitució, a convocar eleccions municipals per mijà de sufragi universal indirecte i masculí. Això constituiria un aspecte clau per a la consolidació d'un poder local crioll i un atac directe als drets jurisdiccionals, privilegiats, de la [[aristocràcia]], Aspecte fonamental per a acabar en el règim senyorial en la península i en el colonial, en Amèrica.
    
== Conseqüències de la seua abolició ==
 
== Conseqüències de la seua abolició ==
109 448

edicions

Menú de navegació