Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1433 bytes afegits ,  10:36 15 ago 2016
sense resum d'edició
Llínea 7: Llínea 7:  
El rei és el cap de l'Estat, figura que eixercita funcions de naturalea eminentment simbòlica i que carix de poder efectiu de decisió. Els seus actes tenen una naturalea reglada, la validea de la qual depén de lo que refrende l'autoritat competent que, segons el cas, és el president del [[Govern]], el president del [[Congrés dels Diputats]], o un ministre.
 
El rei és el cap de l'Estat, figura que eixercita funcions de naturalea eminentment simbòlica i que carix de poder efectiu de decisió. Els seus actes tenen una naturalea reglada, la validea de la qual depén de lo que refrende l'autoritat competent que, segons el cas, és el president del [[Govern]], el president del [[Congrés dels Diputats]], o un ministre.
   −
La divisió de poders, idea fonamental en el [[pensament lliberal]], és establida implícitament pel text constitucional. En la seua base, la sobirania nacional permet l'elecció, per sufragi universal (varons i dònes, majors de 18 anys), dels representants del poble sobirà en les [[Corts Generals]], configurades a modo d'un bicameralisme atenuat, integrat pel Congrés dels Diputats i el [[Senat]].
+
La divisió de poders, idea fonamental en el [[pensament lliberal]], és establida implícitament pel text constitucional. En la seua base, la sobirania nacional permet l'elecció, per sufragi universal (varons i dònes, majors de 18 anys), dels representants del poble sobirà en les [[Corts Generals]], configurades a modo d'un bicameralisme atenuat, integrat pel Congrés dels Diputats i el [[Senat]]. Abdós cambres compartixen el poder llegislatiu, si be existix una preponderància del Congrés dels Diputats, que ademés és el responsable exclusiu de l'investidura del president del Govern, i la seua eventual cessació per moció de censura o qüestió de confiança. No obstant, tant el Congrés com el Senat eixercixen una llavor de control polític sobre el Govern per mig de les preguntes i interpelacions parlamentàries.
 +
 
 +
El Govern, el president del qual és investit pel Congrés dels Diputats, dirigix el poder eixecutiu, incloent l'administració pública. Els membres del Govern són designats pel president, i junt ad ell, componen el [[Consell de Ministres]], orgue colegiat que ocupa el cim del poder eixecutiu. El Govern respon solidàriament de la seua actuació política davant el Congrés dels Diputats, que, donat el cas, pot destituir-ho en bloc per mig d'una moció de censura, que necessàriament deu incloure un candidat alternatiu que serà immediatament investit president del Govern.
 +
 
 +
El poder judicial recau en els juges i tribunals de justícia, sent el [[Consell General del Poder Judicial]] el seu màxim orgue de govern. El [[Tribunal Constitucional]] controla que les lleis i les actuacions de l'administració pública s'ajusten a la norma suprema.
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978 La Constitució espanyola de 1978 en Wikipedia]
22 750

edicions

Menú de navegació