Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  14:55 18 abr 2009
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
En les controvèrsies i desavinencies de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}
 
En les controvèrsies i desavinencies de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}
 
   
 
   
No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consolat del mar'' com a institució, en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''Lliure del consolat de Mar''.
+
No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consulat del mar'' com a institució, en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''Lliure del consulat de Mar''.
    
== Antecedents ==
 
== Antecedents ==
Llínea 19: Llínea 19:  
El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del sigle XIII va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de Valéncia en 1283,<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consulat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>
 
El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del sigle XIII va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de Valéncia en 1283,<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consulat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>
   −
La creació dels consulats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consulat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de Barcelona li  va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us a Barcelona.<ref name="lluisvives_5" />
+
La creació dels consulats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consulat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de Barcelona li  va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us en Barcelona.<ref name="lluisvives_5" />
    
=== En la Corona d'Aragó ===
 
=== En la Corona d'Aragó ===
Llínea 32: Llínea 32:     
=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella ===
 
=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella ===
*[[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consolat de Burgos'' coneguda com  ''Consulat de [[Burgos]]'' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de Burgos''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>
+
*[[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consulat de Burgos'' coneguda com  ''Consulat de [[Burgos]]'' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de Burgos''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>
 
*[[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]]''  o ''Confraria de marejadors de Bilbao'' passa a denominar-se ''Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar  i terra i Universitat de Bilbao'', o, de forma resumida, ''Consulat de Bilbao''.<ref name=ingeba/>
 
*[[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]]''  o ''Confraria de marejadors de Bilbao'' passa a denominar-se ''Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar  i terra i Universitat de Bilbao'', o, de forma resumida, ''Consulat de Bilbao''.<ref name=ingeba/>
 
*[[1543]] Fundació del Consulat de mercaders de [[Sevilla]].<ref>[http://www.personal.us.es/alporu/histsevilla/casacontratacion_hist.Htm Casa de Contractació i Consulat de Sevilla]</ref>
 
*[[1543]] Fundació del Consulat de mercaders de [[Sevilla]].<ref>[http://www.personal.us.es/alporu/histsevilla/casacontratacion_hist.Htm Casa de Contractació i Consulat de Sevilla]</ref>
1821

edicions

Menú de navegació