Canvis

Consulat del Mar (edita)

Revisió de 14:35 18 abr 2009

1 byte eliminat , 14:35 18 abr 2009

sense resum d'edició

Llínea 17: Llínea 17:

== Seus dels consolats del Mar ==

−

El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del sigle XIII va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consolat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de Valéncia en 1283,<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.~~Aspe~~?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar que estaven vigents a Barcelona.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>

+

El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del sigle XIII va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consolat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de Valéncia en 1283,<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar que estaven vigents a Barcelona.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>

La creació dels consolats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consolat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de Barcelona li va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us a Barcelona.<ref name="lluisvives_5" />

Llínea 23: Llínea 23:

=== En la Corona d'Aragó ===

*[[1283]] [[Pere III d'Aragón|Pedro III]] crea el Consolat en [[Valéncia]].

−

*[[1326]] creació del consolat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web | url = http://www.cambrabcn.Es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html | títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació | editor = Cambra de Comerç de Barcelona | fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>

+

*[[1326]] creació del consolat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web | url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html | títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació | editor = Cambra de Comerç de Barcelona | fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>

*[[1347]] Fundació del Consolat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" />

*[[1363]] Fundació del Consolat del Mar en [[Tortosa]].<ref name="cardona" />

Llínea 35: Llínea 35:

*[[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]]'' o ''Confraria de marejadors de Bilbao'' passa a denominar-se ''Consolat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar i terra i Universitat de Bilbao'', o, de forma resumida, ''Consolat de Bilbao''.<ref name=ingeba/>

*[[1543]] Fundació del Consolat de mercaders de [[Sevilla]].<ref>[http://www.personal.us.es/alporu/histsevilla/casacontratacion_hist.Htm Casa de Contractació i Consolat de Sevilla]</ref>

−

*[[1682]] Fundació del Consolat de [[Sant Sebastià]].<ref>[http://www.gipuzkoa.net/estructura-economica/Cap0/3_Cap0.~~Html~~ L'economia guipuscoana

+

*[[1682]] Fundació del Consolat de [[Sant Sebastià]].<ref>[http://www.gipuzkoa.net/estructura-economica/Cap0/3_Cap0.html L'economia guipuscoana

En la seua perspectiva històrica</ref>

*[[1783]] es crega el cridat ''Consolat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]]''

Joan85

2012

edicions