1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 17:
Llínea 17: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 58:
Llínea 58: − + − + − + − + − + − + − + − +
sense resum d'edició
== Consulats del mar en lo mon ==
== Consulats del mar en lo mon ==
El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del sigle XIII va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consolat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de Valéncia en 1283,<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar que estaven vigents a Barcelona.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>
El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del sigle XIII va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de Valéncia en 1283,<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consulat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>
La creació dels consolats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consolat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de Barcelona li va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us a Barcelona.<ref name="lluisvives_5" />
La creació dels consulats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consulat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de Barcelona li va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us a Barcelona.<ref name="lluisvives_5" />
=== En la Corona d'Aragó ===
=== En la Corona d'Aragó ===
*[[1283]] [[Pere III d'Aragón|Pedro III]] crea el Consolat en [[Valéncia]].
*[[1283]] [[Pere III d'Aragón|Pedro III]] crea el Consulat en [[Valéncia]].
*[[1326]] creació del consolat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web | url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html | títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació | editor = Cambra de Comerç de Barcelona | fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>
*[[1326]] creació del consulat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web | url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html | títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació | editor = Cambra de Comerç de Barcelona | fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>
*[[1347]] Fundació del Consolat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" />
*[[1347]] Fundació del Consulat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" />
*[[1363]] Fundació del Consolat del Mar en [[Tortosa]].<ref name="cardona" />
*[[1363]] Fundació del Consulat del Mar en [[Tortosa]].<ref name="cardona" />
*[[1385]] Fundació del Consolat del Mar en [[Girona]].
*[[1385]] Fundació del Consulat del Mar en [[Girona]].
*[[1387]] Fundació del Consolat del Mar en [[Perpinyà]].<ref name="cardona" />
*[[1387]] Fundació del Consulat del Mar en [[Perpinyà]].<ref name="cardona" />
*[[1443]] Fundació del Consolat del Mar en [[Sant Feliu de Guíxols]].
*[[1443]] Fundació del Consulat del Mar en [[Sant Feliu de Guíxols]].
*[[1785]] Fundació del Consolat del Mar de [[Alacant]].
*[[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Alacant]].
=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella ===
=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella ===
*[[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consolat de Burgos'' coneguda com ''Consolat de [[Burgos]]'' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de Burgos''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>
*[[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consolat de Burgos'' coneguda com ''Consulat de [[Burgos]]'' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de Burgos''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>
*[[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]]'' o ''Confraria de marejadors de Bilbao'' passa a denominar-se ''Consolat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar i terra i Universitat de Bilbao'', o, de forma resumida, ''Consolat de Bilbao''.<ref name=ingeba/>
*[[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]]'' o ''Confraria de marejadors de Bilbao'' passa a denominar-se ''Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar i terra i Universitat de Bilbao'', o, de forma resumida, ''Consulat de Bilbao''.<ref name=ingeba/>
*[[1543]] Fundació del Consolat de mercaders de [[Sevilla]].<ref>[http://www.personal.us.es/alporu/histsevilla/casacontratacion_hist.Htm Casa de Contractació i Consolat de Sevilla]</ref>
*[[1543]] Fundació del Consulat de mercaders de [[Sevilla]].<ref>[http://www.personal.us.es/alporu/histsevilla/casacontratacion_hist.Htm Casa de Contractació i Consulat de Sevilla]</ref>
*[[1682]] Fundació del Consolat de [[Sant Sebastià]].<ref>[http://www.gipuzkoa.net/estructura-economica/Cap0/3_Cap0.html L'economia guipuscoana
*[[1682]] Fundació del Consulat de [[Sant Sebastià]].<ref>[http://www.gipuzkoa.net/estructura-economica/Cap0/3_Cap0.html L'economia guipuscoana
En la seua perspectiva històrica</ref>
En la seua perspectiva històrica</ref>
*[[1783]] es crega el cridat ''Consolat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]]''
*[[1783]] es crega el nomenat ''Consulat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]]''
*[[1785]] Fundació del Consolat del Mar de [[Màlaga]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164614 La gestió del consolat del Mar de Màlaga: 1785-1787]</ref>
*[[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Màlaga]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164614 La gestió del consulat del Mar de Màlaga: 1785-1787]</ref>
*[[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]].
*[[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]].
== Conseqüències ==
== Conseqüències ==
L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, en els consolats del Mar per tot Europa, va tindre com a conseqüència que la compilació de dret marítim feta a Barcelona en el nom de ''Llibre del Consolat del mar'', transcendira les fronteres polítiques en tot el Mediterràneu i el llevant de l'Atlàntic. El ''Llibre del Consolat del mar'', elaborat sobre les basses dels costums marítims mediterràneus,<ref name=seguro>[http://www.mercadoasegurador.com.ar/adetail.asp?id=546 El Segur Es Va batejar en Aigua de Mar ]</ref> fon compilat entre [[1260]] i [[1270]] i la seua redacció definitiva és de [[1350]].
L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, en els consolats del Mar per tot Europa, va tindre com a conseqüència que la compilació de dret marítim feta en el nom de ''Llibre del Consolat del mar'', transcendira les fronteres polítiques en tot el Mediterràneu i el llevant de l'Atlàntic. El ''Llibre del Consulat del mar'', elaborat sobre les basses dels costums marítims mediterràneus,<ref name=seguro>[http://www.mercadoasegurador.com.ar/adetail.asp?id=546 El Segur Es Va batejar en Aigua de Mar ]</ref> fon compilat entre [[1260]] i [[1270]] i la seua redacció definitiva és de [[1350]].
En l'arribada de la imprenta, en [[1484]] es va realisar la primera edició en [[Valéncia]]. Escrit originàriament en [[llengua valenciana]], el Llibre del Consolat del Mar es va traduir al [[idioma italiano|italiano]], [[idioma francés|francés]], [[idioma inglés|inglés]], [[idioma español|castellano]] i a atres llengües ya que durant sigles fon la base de la llegislació naval mercantil en numerosos països, inclús en temps moderns.
En l'arribada de la imprenta, en [[1484]] es va realisar la primera edició en [[Valéncia]]. Escrit originàriament en [[llengua valenciana]], el Llibre del Consulat del Mar es va traduir al [[idioma italiano|italiano]], [[idioma francés|francés]], [[idioma inglés|inglés]], [[idioma español|castellano]] i a atres llengües ya que durant sigles fon la base de la llegislació naval mercantil en numerosos països, inclús en temps moderns.
En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), van ser suprimits tots els consolats del Mar en la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca i Barcelona. Les normes del Llibre del Consolat del Mar van estar vigents a Espanya fins a [[1829]], data en que van ser substituïdes pel còdic de comerç [[España|español]], inspirat en la llegislació [[Francia|francesa]].
En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), van ser suprimits tots els consolats del Mar en la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca i Barcelona. Les normes del Llibre del Consulat del Mar van estar vigents a Espanya fins a [[1829]], data en que van ser substituïdes pel còdic de comerç [[España|español]], inspirat en la llegislació [[Francia|francesa]].
== El ''Llibre del consolat de Mar'' o ''Llibre del consolat del Mar'' ==
== El ''Llibre del consulat de Mar'' ==
L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es van disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: [[França]] ([[Marsella]]), [[Espanya]] ([[ Valéncia]], [[Barcelona]] i [[Tortosa]]) e [[Itàlia]] ([[Pisa]]).<ref name=enci/>
L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es van disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: [[França]] ([[Marsella]]), [[Espanya]] ([[ Valéncia]], [[Barcelona]] i [[Tortosa]]) e [[Itàlia]] ([[Pisa]]).<ref name=enci/>
A finals del sigle XVIII, A. Capmany i Monpalau deduïx després d'estudiar el tema que el llibre del Consolat del Mar havia sigut escrit a Barcelona entre 1258 i 1266. Acceptant la influència [[Pisa|pisana]], va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el [[Cerdeña|sardo]] Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser Pisa la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi ''Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle'' discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la [[latín|latina]] que este havia estudiat, sino que estava escrita en [[provençal]]. Conclou que es va redactar a Barcelona, pero entre 1340 i 1400, discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les [[Lletra de canvi]] deduïx que és anterior a la primera mitat del [[sigle XIII]].<ref name=enci/>
A finals del sigle XVIII, A. Capmany i Monpalau deduïx després d'estudiar el tema que el llibre del Consulat del Mar havia sigut escrit a Barcelona entre 1258 i 1266. Acceptant la influència [[Pisa|pisana]], va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el [[Cerdeña|sardo]] Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser Pisa la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi ''Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle'' discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la [[latín|latina]] que este havia estudiat, sino que estava escrita en [[provençal]]. Conclou que es va redactar a Barcelona, pero entre 1340 i 1400, discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les [[Lletra de canvi]] deduïx que és anterior a la primera mitat del [[sigle XIII]].<ref name=enci/>
El mèrit del llibre del Consolat del Mar o Llibre del Consolat de Mar és que és la primera obra que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.<ref name=seguro/>
El mèrit del llibre del Consulat del Mar és que és la primera obra que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.<ref name=seguro/>
A l'establir el rei [[Pere III d'Aragó]] el primer consolat del mar d'Espanya en Valéncia, va ordenar que este aplicara els usos i costums marítims de Barcelona, que es nomenaven ''costums de mar''. També a Barcelona existien atres normes marítimes denominades ''Ordenacions de Ribera'', que eren el que hui se nomenaria '''Normes de Policia del Port i Aigües Litorals''.
A l'establir el rei [[Pere III d'Aragó]] el primer consolat del mar d'Espanya en Valéncia, va ordenar que este aplicara els usos i costums marítims de Barcelona, que es nomenaven ''costums de mar''. També a Barcelona existien atres normes marítimes denominades ''Ordenacions de Ribera'', que eren el que hui se nomenaria '''Normes de Policia del Port i Aigües Litorals''.
Fins a la redacció de ''l'Ordonnance de la Marine'' en [[França]] en [[1681]],<ref>[http://editions.larcier.Com/resources/titles/28044100927430/extres/Avant-propos.Pdf Code maritime. Avant-propos]</ref> el ''Llibre del Consolat del Mar'' fon un còdic de dret marítim vigent en tot el [[Mediterràneu]]. En [[Espanya]] va seguir en us fins a la implantción del ''[[Còdic de Comerç]]''. Abans de la seua compilació, s'utilisaven com a còdic marítim les ''Taules Amalfitanas'', que eren, com ell, un conjunt de regles per a regular el comerç marítim redactades en [[República amalfitana|Amalfi]],<ref>[http://www.historyoflaw.info/maritime-law-history.Html Maritime Law history]</ref>
Fins a la redacció de ''l'Ordonnance de la Marine'' en [[França]] en [[1681]],<ref>[http://editions.larcier.Com/resources/titles/28044100927430/extres/Avant-propos.Pdf Code maritime. Avant-propos]</ref> el ''Llibre del Consulat del Mar'' fon un còdic de dret marítim vigent en tot el [[Mediterràneu]]. En [[Espanya]] va seguir en us fins a la implantción del ''[[Còdic de Comerç]]''. Abans de la seua compilació, s'utilisaven com a còdic marítim les ''Taules Amalfitanas'', que eren, com ell, un conjunt de regles per a regular el comerç marítim redactades en [[República amalfitana|Amalfi]],<ref>[http://www.historyoflaw.info/maritime-law-history.Html Maritime Law history]</ref>
I que es van vore substituïdes per ell.
I que es van vore substituïdes per ell.
==Consolat del Mar valencià de 1407==
==Consulat del Mar Valéncià de 1407==
És considerat com l'obra cima del Dret Marítim medieval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>
És considerat com l'obra cima del Dret Marítim medieval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>