Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Convergència Democràtica de Catalunya''' ('''CDC''' o '''Convergència'''), és un partit polític de [[Catalunya]], [[Espanya]], d'ideologia [[nacionalisme català|nacionalista catalana]], tendència [[lliberalisme|lliberal]] i de [[centre-dreta]] creat entorn de la figura de [[Jordi Pujol]]. Té una presència testimonial en el [[Roselló (França)|Roselló]] francés, a on el [[Bloc Català]] es va transformar en [[2006]] en una federació autònoma de CDC. Algunes fonts parlen de la vinculació en partit valencians com el [[Bloc]] ([[Bloc Nacionalista Valencià]]) i de les [[Illes Balears]], i fa poc temps han presentat llistes en Aragó, en el objectiu polític se formar una partit [[pancatalanisme|pancatalanista]] en representació en tot lo que ells denominen "Gran Catalunya", [[Països Catalans]] o simplement Catalunya.       
+
'''Convergència Democràtica de Catalunya''' ('''CDC''' o '''Convergència'''), és un partit polític de [[Catalunya]], [[Espanya]], d'ideologia [[nacionalisme català|nacionalista catalana]], tendència [[lliberalisme|lliberal]] i de [[centre-dreta]] creat entorn de la figura de [[Jordi Pujol]]. Té una presència testimonial en el [[Roselló (França)|Roselló]] francés, a on el [[Bloc Català]] es va transformar en l'any [[2006]] en una federació autònoma de CDC. Algunes fonts parlen de la vinculació en partits valencians com el [[Bloc]] ([[Bloc Nacionalista Valencià]]) i de les [[Illes Balears]], i fa poc de temps han presentat llistes en [[Aragó]], en l'objectiu polític de formar un partit [[pancatalanisme|pancatalaniste]] en representació en tot allò que ells denominen "Gran Catalunya", [[Països Catalans]] o simplement Catalunya.       
    
La seua organisació jovenil és la [[Joventut Nacionalista de Catalunya]] (JNC).  
 
La seua organisació jovenil és la [[Joventut Nacionalista de Catalunya]] (JNC).  
   −
''Convergència'' participa des de les eleccions autonòmiques catalanes de [[1980]] junt en [[Unió Democràtica de Catalunya]], en la federació nacionalista [[Convergència i Unió]] (CiU). La formació va governar Catalunya des d'eixes eleccions fins a l'any [[2003]], que la [[Generalitat de Catalunya]] fon a parar a les mans de l'aliança entre tres partits d'esquerres [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE]]-[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]-[[Iniciativa per Catalunya Verds|ICV]] (nomenat informalment el ''[[tripartit català|tripartit]] '').  
+
''Convergència'' participa des de les eleccions autonòmiques catalanes de [[1980]] junt en [[Unió Democràtica de Catalunya]], en la federació nacionalista [[Convergència i Unió]] (CiU). La formació va governar Catalunya des d'eixes eleccions fins a l'any [[2003]], que la [[Generalitat de Catalunya]] fon a parar a les mans de l'aliança entre tres partits d'esquerres [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE]]-[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]-[[Iniciativa per Catalunya Verds|ICV]] (nomenat informalment com el ''[[tripartit català|tripartit]] '').  
   −
A pesar de la seua proyecció catalanista té presència estatal, a l'haver colaborat tant en els governs socialiste com en les etapes en que va governar el PP, donant el seu soport a l'un i l'atre per a poder formar govern. En el govern socialiste de [[Felipe González]] es va desenrollar l'estat autonòmic i es va iniciar les bases de finançament autonòmic. També cal destacar el seu soport a les mesures lliberalisadores i de control presupostari en el Govern Aznar, que varen permetre la incorporació d'Espanya en la primera fase d'adopció de l'euro. Aixina mateix, segons s'arreplega en els pactes del [[Hotel Majestic]] entre CiU i PP, es va acordar, entre atres el desenroll del finançament autonòmic ya iniciat en l'etapa socialiste, la supressió del [[servici militar obligatori]], el traspàs de competències, a nivell de Catalunya destaca la eixida de Alejo Vidal Cuadras de la presidència del PP català, i en Valéncia els pactes que portaren a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]].  
+
A pesar de la seua proyecció catalanista té presència estatal, a l'haver colaborat tant en els governs socialistes ([[PSOE]]) com en les etapes en que va governar el Partit Popular ([[PP]]), donant el seu soport a l'un i a l'atre per a poder formar govern. En el govern socialiste de [[Felipe González]] es va desenrollar l'estat autonòmic i es varen iniciar les bases de finançament autonòmic. També cal destacar el seu soport a les mesures lliberalisadores i de control presupostari en el Govern Aznar, que varen permetre l'incorporació d'Espanya en la primera fase d'adopció de l'[[Euro|euro]]. Aixina mateix, segons s'arreplega en els pactes del [[Hotel Majestic]] entre CiU i PP, es va acordar, entre atres el desenroll del finançament autonòmic ya iniciat en l'etapa socialista, la supressió del [[servici militar obligatori]], el traspàs de competències, a nivell de Catalunya destaca la eixida de [[Alejo Vidal-Quadras]] de la presidència del PP català, i en Valéncia els pactes que portaren a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).  
   −
Des de la retirada política de Jordi Pujol en [[2003]], el seu president ha segut [[Artur Mas]], qui havia segut mà dreta de Pujol i ademés ha encapçalat la llista en les eleccions autonòmiques per la coalició Convergència i Unió.
+
Des de la retirada política de Jordi Pujol en l'any [[2003]], el seu president fon [[Artur Mas]], qui havia segut mà dreta de Pujol i ademés encapçalà la llista en les eleccions autonòmiques per la coalició [[Convergència i Unió]].
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
22 996

edicions

Menú de navegació