Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Maria Cora Muñoz Raga

| nom = Maria Cora Muñoz Raga

| image =  

| image = [[Archiu:Cora Raga.jpg|250px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Maria Cora Muñoz Raga''', coneguda artísticament com a Cora Raga, va nàixer en la localitat valenciana de la Baronia de [[Vilamarchant]], el [[9 de giner]] de l'any [[1893]] i faltà en la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1980]]. Fon una pianista i cantant, mezzosoprano (Veu o registre intermig entre soprano i contralt) de sarsuela.

'''Maria Cora Muñoz Raga''', coneguda artísticament com a '''Cora Raga''', va nàixer en la localitat valenciana de la Baronia de [[Vilamarchant]], el [[9 de giner]] de l'any [[1893]] i faltà en la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1980]]. Fon una pianista i cantant, mezzosoprano (veu o registre intermig entre soprano i contralt) de [[sarsuela]].

== Biografia ==

== Biografia ==

De Vilamarchant va passar en una nodriça a [[Ribarroja del Túria|Ribarroja]]. En l’any [[1896]], se trasllada en els seus pares a la ciutat de [[Valéncia]], la seua infància va transcórrer entre el seu poble natal i Valéncia, fins a que per fi es queda en Valéncia a on va passar la seua joventut, es va criar junt a una tia seua en Valéncia fins als díhuit anys, quan es va casar. Allí realisa els seus estudis acadèmics i musicals. Destacant per la seua excelent veu en l'[[Iglésia de Sant Agustí]], a on rebria les classes de la mà del mestre Francisco Andrés; el mestre [[Lamberto Alonso|Alonso]] que la va escoltar li va assegurar un gran pervindre com a tiple dramàtica.

De Vilamarchant va passar en una nodriça a [[Ribarroja del Túria|Ribarroja]]. En l’any [[1896]], se trasllada en els seus pares a la ciutat de [[Valéncia]], la seua infància va transcórrer entre el seu poble natal i Valéncia, fins a que per fi es queda en Valéncia a on va passar la seua joventut, es va criar junt a una tia seua en Valéncia fins als díhuit anys, quan es va casar. Allí realisa els seus estudis acadèmics i musicals. Destacant per la seua excelent veu en l'[[Iglésia de Sant Agustí]], a on rebria les classes de la mà del mestre Francisco Andrés; el mestre [[Lamberto Alonso|Alonso]] que la va escoltar li va assegurar un gran pervindre com a tiple dramàtica.

Anys més tart fon presentada en [[Madrit]] i poc després se trasllada a [[Milà]], a on amplia els seus estudis de música en el mestre Torregnola.

Anys més tart fon presentada en [[Madrit]] i poc despuix se trasllada a [[Milà]], a on amplia els seus estudis de música en el mestre Torregnola.

Combinava els seus estudis de música entre Valéncia i [[Milà]]. Pio Nevi, exdirector de la Banda Municipal de Milà, la va recomanar a un agent teatral, este li va encarregar representar ''Caballería rusticana'' en la ciutat italiana de [[Como]], tenint en gran èxit. Va emmalaltir i va decidir tornar a [[Espanya]] en l'any [[1922]]; va permanéixer en Barcelona en uns cunyats mentres continuava els seus estudis d'òpera, gràcies al mestre Nells va ser presentada a Simonetti, qui la va contractar per a debutar en [[1923]] en el Teatre Fuencarral de [[Madrit]] com a tiple en l'obra ''Aida''. El compositor Amadeo Vives, que la va escoltar, en la segona representació, va voler contractar-la per al Teatre Apolo per a representar sarsuela, pero ella a soles volia representar òpera. Va tornar a Barcelona i va fer algunes gravacions [[Gramòfono|gramofòniques]]; el [[23 de decembre]] d'eixe mateix any, estrena en el teatre Russafa de Valéncia l'obra de Pérez Rosillo, ''La Granjera de Arlés''.  

Combinava els seus estudis de música entre Valéncia i [[Milà]]. Pio Nevi, exdirector de la Banda Municipal de Milà, la va recomanar a un agent teatral, este li va encarregar representar ''Caballería rusticana'' en la ciutat italiana de [[Como]], tenint en gran èxit. Va emmalaltir i va decidir tornar a [[Espanya]] en l'any [[1922]]; va permanéixer en Barcelona en uns cunyats mentres continuava els seus estudis d'òpera, gràcies al mestre Nells va ser presentada a Simonetti, qui la va contractar per a debutar en [[1923]] en el Teatre Fuencarral de [[Madrit]] com a tiple en l'obra ''Aida''. El compositor Amadeo Vives, que la va escoltar, en la segona representació, va voler contractar-la per al Teatre Apolo per a representar sarsuela, pero ella a soles volia representar òpera. Va tornar a Barcelona i va fer algunes gravacions [[Gramòfono|gramofòniques]]; el [[23 de decembre]] d'eixe mateix any, estrena en el teatre Russafa de Valéncia l'obra de Pérez Rosillo, ''La Granjera de Arlés''.  

== Obra ==

== Obra ==

La seua discografia se centra en fragments de sarsueles espanyoles, la majoria per al sagell discogràfic ''Odeón'': ''Maruxa'', ''La corte del faraón'', ''Doña Francisquita'', ''La Verbena de la Paloma''... Va iniciar les seues gravacions en [[1923]]; en [[1929]] va fer un duo de la sarsuela del mestre Serrano ''Los Claveles'' junt en el tenor Emilio Vendrell, en qui va gravar també atres duos i peces de sarsuela i fins i tot, en [[1941]], una versió completa de ''La Verbena de la Paloma'' de Tomás Bretón. També en 1941 va gravar duos en Marcos Redondo i una versió de ''Los Gavilanes''. En 1951 i 1952 va participar en les gravacions completes del ''Duo de la Africana'' i ''La Corte de Faraón''.

La seua discografia se centra en fragments de sarsueles espanyoles, la majoria per al sagell discogràfic ''Odeón'': ''Maruxa'', ''La corte del faraón'', ''Doña Francisquita'', ''La Verbena de la Paloma''... Va iniciar les seues gravacions en [[1923]]; en [[1929]] va fer un duo de la sarsuela del mestre Serrano ''Los Claveles'' junt en el tenor Emilio Vendrell, en qui va gravar també atres duos i peces de sarsuela i inclús, en [[1941]], una versió completa de ''La Verbena de la Paloma'' de Tomás Bretón. També en 1941 va gravar duos en Marcos Redondo i una versió de ''Los Gavilanes''. En 1951 i 1952 va participar en les gravacions completes del ''Duo de la Africana'' i ''La Corte de Faraón''.

== L'Exposició Regional ==

== L'Exposició Regional ==

En el transcurs de la seua carrera com a mezzosoprano hagué una data molt important per a Cora Raga com a valenciana, com va ser el festival de l'any [[1921]] en el que la cantant inaugurà l'Himne Regional del Regne de Valéncia.

En el transcurs de la seua carrera com a mezzosoprano hagué una data molt important per a Cora Raga com a valenciana, com va ser el festival de l'any [[1921]] en el que la cantant inaugurà l'Himne Regional del Regne de Valéncia.

L'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne Regional valencià]] tingué un passat nutrit d'ilustres intérprets que contribuïren a fer gran este Himne. Corria l'any [[1908]] quan el president de l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], l'Ilustre [[Marqués del Túria]], Tomàs Trénor Palavicino, que des de l'entitat valenciana preparava els preparatius de lo que sería la Gran Exposició Regional del Regne de Valéncia de l'any següent, demanà al [[mestre Serrano]] la composició d'un Himne. Est himne es va escriure per a l'[[Exposició Regional]] en l'any [[1909]], pel mestre [[Maximilià Thous]] que fon l'autor de la lletra, i el mestre Serrano que fon el compositor de la partitura, el tenor [[Lamberto Alonso]] que el va cantar davant del Rei [[Alfons XIII]] i la mezzosoprano Cora Raga que estant realisant els seus estudis de música en Milà va tornar a Valéncia en [[1921]] per a inaugurar-lo com a Himne Regional del Regne Valencià. I posteriorment, en l'any [[1984]], en motiu de l'Autonomia, passà a denominar-se ''Himne Oficial de la Comunitat Valenciana''.

L'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne Regional valencià]] tingué un passat nutrit d'ilustres intérprets que contribuïren a fer gran este Himne. Corria l'any [[1908]] quan el president de l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], l'Ilustre [[Marqués del Túria]], [[Tomàs Trénor|Tomàs Trénor Palavicino]], que des de l'entitat valenciana preparava els preparatius de lo que sería la Gran Exposició Regional del Regne de Valéncia de l'any següent, demanà al [[mestre Serrano]] la composició d'un Himne. Est himne es va escriure per a l'[[Exposició Regional]] en l'any [[1909]], pel mestre [[Maximilià Thous]] que fon l'autor de la lletra, i el mestre Serrano que fon el compositor de la partitura, el tenor [[Lamberto Alonso]] que el va cantar davant del Rei [[Alfons XIII]] i la mezzosoprano Cora Raga que estant realisant els seus estudis de música en Milà va tornar a Valéncia en [[1921]] per a inaugurar-lo com a Himne Regional del Regne Valencià. I posteriorment, en l'any [[1984]], en motiu de l'Autonomia, passà a denominar-se ''Himne Oficial de la Comunitat Valenciana''.

En l'any [[1921]] es realisà el festival, commemorant l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional del Regne de Valéncia]] de l'any 1909, i eixe mateix any, la cantant Cora Raga inaugura l'Himne Regional, sent en este festival de 1921 quan s'institucionalisa l'Himne de la Exposició Regional com a [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne Oficial dels Valencians]].

En l'any [[1921]] es realisà el festival, commemorant l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional del Regne de Valéncia]] de l'any 1909, i eixe mateix any, la cantant Cora Raga inaugura l'Himne Regional, sent en este festival de 1921 quan s'institucionalisa l'Himne de la Exposició Regional com a [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne Oficial dels Valencians]].

* [http://loregnevalencia.blogspot.com.es/2015/04/biografia-i-historia-de-la-mezzosoprano.html Biografia i història de Cora Raga]

* [http://loregnevalencia.blogspot.com.es/2015/04/biografia-i-historia-de-la-mezzosoprano.html Biografia i història de Cora Raga]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Cantants valencians]]

[[Categoria:Cantants valencians]]