Canvis

De Vilamarchant va passar en una nodriça a [[Ribarroja del Túria|Ribarroja]]. En l’any [[1896]], se trasllada en els seus pares a la ciutat de [[Valéncia]], la seua infància va transcórrer entre el seu poble natal i Valéncia, fins a que per fi es queda en Valéncia a on va passar la seua joventut, es va criar junt a una tia seua en Valéncia fins als díhuit anys, quan es va casar. Allí realisa els seus estudis acadèmics i musicals. Destacant per la seua excelent veu en l'[[Iglésia de Sant Agustí]], a on rebria les classes de la mà del mestre Francisco Andrés; el mestre [[Lamberto Alonso|Alonso]] que la va escoltar li va assegurar un gran pervindre com a tiple dramàtica. Anys més tart fon presentada en [[Madrit]] i poc després se trasllada a [[Milà]], a on amplia els seus estudis de música en el mestre Torregnola.

De Vilamarchant va passar en una nodriça a [[Ribarroja del Túria|Ribarroja]]. En l’any [[1896]], se trasllada en els seus pares a la ciutat de [[Valéncia]], la seua infància va transcórrer entre el seu poble natal i Valéncia, fins a que per fi es queda en Valéncia a on va passar la seua joventut, es va criar junt a una tia seua en Valéncia fins als díhuit anys, quan es va casar. Allí realisa els seus estudis acadèmics i musicals. Destacant per la seua excelent veu en l'[[Iglésia de Sant Agustí]], a on rebria les classes de la mà del mestre Francisco Andrés; el mestre [[Lamberto Alonso|Alonso]] que la va escoltar li va assegurar un gran pervindre com a tiple dramàtica. Anys més tart fon presentada en [[Madrit]] i poc després se trasllada a [[Milà]], a on amplia els seus estudis de música en el mestre Torregnola.

Combinava els seus estudis de música entre Valéncia i [[Milà]]. Pio Nevi, exdirector de la Banda Municipal de Milà, la va recomanar a un agent teatral, este li va encarregar representar ''Caballería rusticana'' en la ciutat italiana de [[Como]], tenint en gran èxit. Va emmalaltir i va decidir tornar a [[Espanya]] en [[1922]]; va permanéixer en Barcelona en uns cunyats mentres continuava els seus estudis d'òpera, gràcies al mestre Nells va ser presentada a Simonetti, qui la va contractar per a debutar en [[1923]] en el Teatre Fuencarral de [[Madrit]] com a tiple en l'obra ''Aida''. El compositor Amadeo Vives, que la va escoltar, en la segona representació, va voler contractar-la per al Teatre Apolo per a representar sarsuela, pero ella a soles volia representar òpera. Va tornar a Barcelona i va fer algunes gravacions [[Gramòfono|gramofòniques]]; el [[23 de decembre]] d'eixe mateix any, estrena en el teatre Russafa de Valéncia l'obra de Pérez Rosillo, ''La Granjera de Arlés''. En els anys vint en el teatre Russafa de Valéncia estrena una infinitat d'obres, entre elles, ''Aromas de Valencia''.   

Combinava els seus estudis de música entre Valéncia i [[Milà]]. Pio Nevi, exdirector de la Banda Municipal de Milà, la va recomanar a un agent teatral, este li va encarregar representar ''Caballería rusticana'' en la ciutat italiana de [[Como]], tenint en gran èxit. Va emmalaltir i va decidir tornar a [[Espanya]] en l'any [[1922]]; va permanéixer en Barcelona en uns cunyats mentres continuava els seus estudis d'òpera, gràcies al mestre Nells va ser presentada a Simonetti, qui la va contractar per a debutar en [[1923]] en el Teatre Fuencarral de [[Madrit]] com a tiple en l'obra ''Aida''. El compositor Amadeo Vives, que la va escoltar, en la segona representació, va voler contractar-la per al Teatre Apolo per a representar sarsuela, pero ella a soles volia representar òpera. Va tornar a Barcelona i va fer algunes gravacions [[Gramòfono|gramofòniques]]; el [[23 de decembre]] d'eixe mateix any, estrena en el teatre Russafa de Valéncia l'obra de Pérez Rosillo, ''La Granjera de Arlés''. En els anys vint en el teatre Russafa de Valéncia estrena una infinitat d'obres, entre elles, ''Aromas de Valencia''.   

Antonio Cortis, un famós tenor desconegut en Espanya, va voler llavors contractar-la per a [[Chicago]], pero ya havia firmat per Tivoli i Amadeo Vives no parava d'incitar-la a que es dedicara a la sarsuela a través d'una amiga comuna, a lo que per fi, va decidir dedicar-se en exclusiva, a la sarsuela, a causa de l'abundància i continuïtat dels contractes. Vives li va propondre que ometera del seu nom artístic el seu primer llinage, donant-li el nom de ''Cora Raga''. En este gènero va obtindre grans èxits successivament en ''Maruxa'', ''La Calesera'', ''La del Soto del Parral'', ''La Dolores'' o ''Doña Francisquita'', convertint-se en una figura molt codiciada del gènero i, segons alguns, en un cim insuperable fins ara en el seu paper de "La Beltrana" de ''Doña Francisquita''. Encara que va treballar sempre en Espanya, va representar sarsuela també en [[París]]; allí va obtindre un gran èxit junt a [[Marcos Redondo]] interpretant ''La Calesera''. Va estar adscrita sempre als teatres madrilenys Apolo, Calderón, Victoria i de la Sarsuela. Junt a d'ella, els papers principals els protagonisaren, Mary Isaura en ''La Francisquita'', Juan de Casenave com a ''Fernando'', i Antonio Palacios com a ''Cardona''. Cora Raga va participar en l'homenage que se realisà al compositor [[Amadeo Vives]] en el Teatre Liceo de Barcelona en [[1933]], representant l'obra de ''Doña Francisquita'', la qual obtingué un gran èxit. En [[octubre]] de [[1935]] inaugura en Madrit la temporada del Teatre Calderón, cantant obres com ''La Casita Blanca'' del mestre [[Josep Serrano Simeón|Serrano]], junt al tenor, Pablo Gorgé i ''Doña Francisquita'', junt a Maruja Vallojera i Ricardo Mayral, en sessions de vesprada i de nit.  

Antonio Cortis, un famós tenor desconegut en Espanya, va voler llavors contractar-la per a [[Chicago]], pero ya havia firmat per Tivoli i Amadeo Vives no parava d'incitar-la a que es dedicara a la sarsuela a través d'una amiga comuna, a lo que per fi, va decidir dedicar-se en exclusiva, a la sarsuela, a causa de l'abundància i continuïtat dels contractes. Vives li va propondre que ometera del seu nom artístic el seu primer llinage, donant-li el nom de ''Cora Raga''. En este gènero va obtindre grans èxits successivament en ''Maruxa'', ''La Calesera'', ''La del Soto del Parral'', ''La Dolores'' o ''Doña Francisquita'', convertint-se en una figura molt codiciada del gènero i, segons alguns, en un cim insuperable fins ara en el seu paper de "La Beltrana" de ''Doña Francisquita''. Encara que va treballar sempre en Espanya, va representar sarsuela també en [[París]]; allí va obtindre un gran èxit junt a [[Marcos Redondo]] interpretant ''La Calesera''. Va estar adscrita sempre als teatres madrilenys Apolo, Calderón, Victoria i de la Sarsuela. Junt a d'ella, els papers principals els protagonisaren, Mary Isaura en ''La Francisquita'', Juan de Casenave com a ''Fernando'', i Antonio Palacios com a ''Cardona''. Cora Raga va participar en l'homenage que se realisà al compositor [[Amadeo Vives]] en el Teatre Liceo de Barcelona en [[1933]], representant l'obra de ''Doña Francisquita'', la qual obtingué un gran èxit. En [[octubre]] de [[1935]] inaugura en Madrit la temporada del Teatre Calderón, cantant obres com ''La Casita Blanca'' del mestre [[Josep Serrano Simeón|Serrano]], junt al tenor, Pablo Gorgé i ''Doña Francisquita'', junt a Maruja Vallojera i Ricardo Mayral, en sessions de vesprada i de nit.