Canvis

Despuix de la mort de [[Martí l'Humà]], la corona se va vore abocà a un periodo d'interregne, puix fallix sense haver nomenat successor. En eixe context deprengueren quatre candidats al tro: l'Infant Federic, Lluís d'Anjou, Jaume d'Urgel i Ferrando d'Antequera, de les quals les seues aspiracions al tro se dilucidaren per mig del Compromís de Caspe. La dificultat de les instàncies dirigides d'Aragó, Catalunya i Valéncia per a posar-se d'acort evidencià una grau divisió en el seny de la Corona, que evolucionaria de manera favorable a Ferrando d'Antequera, representant de la dinastia castellana dels [[Trastàmara]].  

Despuix de la mort de [[Martí l'Humà]], la corona se va vore abocà a un periodo d'interregne, puix fallix sense haver nomenat successor. En eixe context deprengueren quatre candidats al tro: l'Infant Federic, Lluís d'Anjou, Jaume d'Urgel i Ferrando d'Antequera, de les quals les seues aspiracions al tro se dilucidaren per mig del Compromís de Caspe. La dificultat de les instàncies dirigides d'Aragó, Catalunya i Valéncia per a posar-se d'acort evidencià una grau divisió en el seny de la Corona, que evolucionaria de manera favorable a Ferrando d'Antequera, representant de la dinastia castellana dels [[Trastàmara]].  

Ajudà a allò l'actuació del Papa [[Benedicte XIII]], que en ple Cisma d'Occident optà per promoure al candidat castellà per a assegurar-se el recolzament de la Corona d'Aragó i de Castella. D'este modo en [[1412]], Ferrando fon nomenat monarca de la Corona d'Aragó. La nova dinastia persistiria en la política expansionista, de manera que el seu successor, [[Alfons V]], conquistaria el Regne de Nàpols en [[1443]].

Ajudà a allò l'actuació del Papa [[Benedicte XIII]], que en ple Cisma d'Occident optà per promoure al candidat castellà per a assegurar-se el recolzament de la Corona d'Aragó i de Castella. D'este modo en [[1412]], Ferrando fon nomenat monarca de la Corona d'Aragó. La nova dinastia persistiria en la política expansionista, de manera que el seu successor, [[Alfons V]], conquistaria el Regne de Nàpols en l'any [[1443]].

La boda entre [[Ferrando el Catòlic]] i [[Isabel la Catòlica]], celebrada en [[1469]], en [[Valladolit]] i la aliança consegüent va permetre que els castellans recolzaren la política expansionista d'Aragó en el [[Mediterràneu]], al tindre una política exterior comú. El duc d'Alba anexà el regne de [[Navarra]] a la corona d'Aragó en [[1512]]. A pesar de tot això, en l'any [[1515]] Navarra fon cedida a [[Castella]].

La boda entre [[Ferrando el Catòlic]] i [[Isabel la Catòlica]], celebrada en [[1469]], en [[Valladolit]] i la aliança consegüent va permetre que els castellans recolzaren la política expansionista d'Aragó en el [[Mediterràneu]], al tindre una política exterior comú. El duc d'Alba anexà el regne de [[Navarra]] a la corona d'Aragó en l'any [[1512]]. A pesar de tot això, en l'any [[1515]] Navarra fon cedida a [[Castella]].

A pesar del matrimoni dels [[Reixos Catòlics]] de [[1460]], abdós regnes conservaren les seues institucions polítiques i mantingueren les corts, les lleis, les administracions públiques i la moneda encara que unificaren la política exterior, la facenda real i el eixèrcit. Reservaren per a la Corona els temes polítics, i actuaren conjuntament en política interior. La unió efectiva dels regnes de Castella, Aragó i [[Navarra]] es va fer baix el regnat de [[Carles I]], que fon el primer en adoptar, junt a sa mare Joana, el títul abreviat de Rei de les Espanyes i de les Índies.

A pesar del matrimoni dels [[Reixos Catòlics]] de [[1460]], abdós regnes conservaren les seues institucions polítiques i mantingueren les corts, les lleis, les administracions públiques i la moneda encara que unificaren la política exterior, la facenda real i el eixèrcit. Reservaren per a la Corona els temes polítics, i actuaren conjuntament en política interior. La unió efectiva dels regnes de Castella, Aragó i [[Navarra]] es va fer baix el regnat de [[Carles I]], que fon el primer en adoptar, junt a sa mare Joana, el títul abreviat de Rei de les Espanyes i de les Índies.