Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
6 bytes afegits ,  11:50 9 set 2021
Llínea 129: Llínea 129:  
Durant el regnat de [[Jaume I]], tingué lloc la conquista de [[Mallorca]] i del [[Regne de Valéncia]], a lo llarc de la primera mitat del [[sigle XIII]]. Culminada la conquista del antic regne de [[Dénia]] fins a [[Biar]], llímit acordat en el tractat de Caçorla, les terres valencianes no foren incorporades a Catalunya o Aragó, sino que constituïren un nou regne, el de Valéncia, degut a la seua identitat musulmana preexistent, que adquiria Corts pròpies, Furs propis <ref>Vore els [[Furs de Valéncia]]</ref>, moneda pròpia <ref>Vore [[Diner Valencià]]</ref>, eixèrcit propi integrat per milícies, en Pere IV el Cerimoniós i bandera pròpia que era escoltada per una companyia nomenada el [[Centenar de la Ploma]]<ref>Vore [[Real Senyera Coronada]]</ref>. Aixina mateix, despuix de la mort del Conquistador, el seu testament donaria lloc al [[Regne de Mallorca]], que heretava son fill Jaume i que incloïa les illes Balears, els comtats de [[Roselló]] i [[Sardenya]] i el senyoriu de [[Montpellier]]. Este regne de Mallorca resultaria políticament molt inestable i seria finalment anexionat nova i definitivament a la Corona per [[Pere el Cerimoniós]].
 
Durant el regnat de [[Jaume I]], tingué lloc la conquista de [[Mallorca]] i del [[Regne de Valéncia]], a lo llarc de la primera mitat del [[sigle XIII]]. Culminada la conquista del antic regne de [[Dénia]] fins a [[Biar]], llímit acordat en el tractat de Caçorla, les terres valencianes no foren incorporades a Catalunya o Aragó, sino que constituïren un nou regne, el de Valéncia, degut a la seua identitat musulmana preexistent, que adquiria Corts pròpies, Furs propis <ref>Vore els [[Furs de Valéncia]]</ref>, moneda pròpia <ref>Vore [[Diner Valencià]]</ref>, eixèrcit propi integrat per milícies, en Pere IV el Cerimoniós i bandera pròpia que era escoltada per una companyia nomenada el [[Centenar de la Ploma]]<ref>Vore [[Real Senyera Coronada]]</ref>. Aixina mateix, despuix de la mort del Conquistador, el seu testament donaria lloc al [[Regne de Mallorca]], que heretava son fill Jaume i que incloïa les illes Balears, els comtats de [[Roselló]] i [[Sardenya]] i el senyoriu de [[Montpellier]]. Este regne de Mallorca resultaria políticament molt inestable i seria finalment anexionat nova i definitivament a la Corona per [[Pere el Cerimoniós]].
   −
Des de finals del [[sigle XIII]] s'inicia també l'expansió de la Corona pel Mediterràneu. [[Jaume II]] retingué el domini conseguit per Pere III d'Aragó de la corona de [[Sicília]], encara que fins al [[sigle XV]] se mantindria baix el domini d'una rama secundària de la dinastia. També Jaume II va rebre l'investidura de [[Sardenya]], que conquistaria en [[1324]] i supondria un dur esforç de domini a lo llarc dels anys següents. Aixina mateix, prolongà cap al sur els llímits del regne de Valéncia, que per mig de la Sentència Arbitral de Torelles alcançarien els llímits definitius.
+
Des de finals del [[sigle XIII]] s'inicia també l'expansió de la Corona pel Mediterràneu. [[Jaume II]] retingué el domini conseguit per Pere III d'Aragó de la corona de [[Sicília]], encara que fins al [[sigle XV]] se mantindria baix el domini d'una rama secundària de la dinastia. També Jaume II va rebre l'investidura de [[Sardenya]], que conquistaria en l'any [[1324]] i supondria un dur esforç de domini a lo llarc dels anys següents. Aixina mateix, prolongà cap al sur els llímits del regne de Valéncia, que per mig de la Sentència Arbitral de Torelles alcançarien els llímits definitius.
    
Es crea el [[Llibre del Consolat de Mar]], un còdic de costums marítimes. Ademés, se funden diverses companyies marítimes, com les grans [[companyies aragoneses]] (''Magnas Societas Cathalanorum''), gràcies a les quals, en [[1380]] se conquistarien territoris com els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopàtria]], que quedarien baix la sobirania de Pere el Cerimoniós durant cert temps.
 
Es crea el [[Llibre del Consolat de Mar]], un còdic de costums marítimes. Ademés, se funden diverses companyies marítimes, com les grans [[companyies aragoneses]] (''Magnas Societas Cathalanorum''), gràcies a les quals, en [[1380]] se conquistarien territoris com els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopàtria]], que quedarien baix la sobirania de Pere el Cerimoniós durant cert temps.
107 008

edicions

Menú de navegació