Canvis

En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despuix d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana.

En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despuix d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana.

Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost per el Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del [[sigle XII]] fins al [[sigle XIV]]. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des de el [[sigle XIII]] estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó.

Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost per el Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del [[sigle XII]] fins al [[sigle XIV]]. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a l'any [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des de el [[sigle XIII]] estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó.

* El [[Roselló|Comtat del Roselló]] estava governat pel comte Gerart II de Roselló, qui va morir sense successió en [[1172]]. El seu testament va establir que el Roselló "tot íntegrament li done al meu senyor el rei dels aragonesos" per la fe deposità en el seu sobirà Anfós II, que fon immediatament reconegut com rei de Perpinyà.

* El [[Roselló|Comtat del Roselló]] estava governat pel comte Gerart II de Roselló, qui va morir sense successió en [[1172]]. El seu testament va establir que el Roselló "tot íntegrament li done al meu senyor el rei dels aragonesos" per la fe deposità en el seu sobirà Anfós II, que fon immediatament reconegut com rei de Perpinyà.

* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.

* El Alt Pallars es situa en la conca del Noguera Pallaresa i fa frontera en la [[Val d'Aran|val d'Aran]], a on [[Pere I]] havia mort intervingut directament en els assunts d'este territori.

*El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó des de fa més d'un sigle.

*El Baix Pallars era un comtat independent en majors recursos econòmics que el del Alt Pallàs, i else comte Arnal Mir de Pallars Jussà fon feudatari d'[[Alfons I el Batallador]] i jugà un important paper en l'unió de la reina [[Petronila]] i el comte [[Ramon Berenguer IV]]. En l'any 1193 [[Alfons II d'Aragó]] intervingué militarment en el Baix Pallàs en defensa dels interessos dels descendents de Arnal Mir, quins (com senyala Martin Aurell 1995) l'entregaren a "''tibi Ildefonso, venerabili rege Aragonis et comiti Barchinone et marchio Provincie''" a causa de la fidelitat i homenage prestats a Aragó des de fa més d'un sigle.

El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.

El [[Comtat d'Urgel]] tenia una trayectòria història individual des de l'escomençament del [[sigle IX]], en que Aznar I Galíndez, comte d'Aragó, Sardenya i Urgel inicia la dinastia d'este comtat autònom fins al [[sigle XIV]]. Ermengol VIII d'Urgel patirà una rebelió i a la seua mort, la seua viuda Elvira de Subirts acceptà la concertació en Pedro II en [[1209]] de la boda de la seua filla Aurembiaix en el futur [[Jaume I]] que no fructificà al perdre la Batalla de Muret i caure el Comtat d'Urgel com botí en mans de Geraldo de Cabrera, a quin Jaume tingué que pagar una quantiosa suma per a reincorporar-ho a l'òrbita de la Corona ya en el [[sigle XIII]]. Posteriorment, a començaments del sigle XIV, Ermengol X d'Urgel acordà en [[Jaume II d'Aragó]] nomenar a Teresa d'Entença hereua del Comtat d'Urgel a canvi de casar-la en el futur [[Alfons IV d'Aragó]]. En l'any [[1214]] mor Ermengol i es celebra l'enllaç, en el que el comtat d'Urgel passa a integrar la Corona a tots els efectes.

* Finalment, el Comtat d'Ampúries, estigué enemistat en el comte de Barcelona des de el enfrontament de Ponce II de Ampúries i Ramón Berenguer III en la década de [[1120]], que va impondre per sa força el domini sobre el chicotet comtat coster encara que reconeixent, nominalment, la independència dels seus comtes que, sense possibilitats de creiximent, rodejats pels dominis barcelonins, mantingueren la seua relativa autonomia pagant rentes al sobirà de la Corona d'Aragó fins a que en el [[sigle XIV]] s'incorporaren ad ella definitivament.

* Finalment, el Comtat d'Ampúries, estigué enemistat en el comte de Barcelona des de el enfrontament de Ponce II de Ampúries i Ramón Berenguer III en la década de [[1120]], que va impondre per sa força el domini sobre el chicotet comtat coster encara que reconeixent, nominalment, la independència dels seus comtes que, sense possibilitats de creiximent, rodejats pels dominis barcelonins, mantingueren la seua relativa autonomia pagant rentes al sobirà de la Corona d'Aragó fins a que en el [[sigle XIV]] s'incorporaren ad ella definitivament.