El cos humà és l'estructura física i material del ser humà. El cos humà es compon de cap, tronc i extremitats, els braços són les extremitats superiors i les cames les inferiors.

Un dels sistemes de classificació del cos humà, respecte als seus components constituents, és l'estableta per Wang i Col en l'any 1992:[1]

  • Nivell atòmic: hidrogen, nitrogen, oxigen, carbono, minerals.
  • Nivell molecular: aigua, proteïnes, lípits, hidroxi-apatita.
  • Nivell celular: intracelular, extracelular.
  • Nivell anatòmic: teixit muscular, adipós, ossiu, pell, òrguens i vísceres.
  • Nivell cos íntegre: massa corporal, volum corporal, densitat corporal.

El cos humà està organisat en diferents nivells jerarquitzats. Aixina, està compost d'aparells, estos els integren sistemes, que al seu torn estan formats per òrgans conformats per teixits, que estan formats per cèlules compostes per molècules.

El cos humà té més de cinquanta bilions de cèlules. Estes s'agrupen en teixits, els quals s'organitzen en òrgans, i estos en huit aparells o sistemes: locomotor (muscular i osseo), respiratori, digestiu, excretor, circulatori, endocrí, nerviós i reproductor.

Els seus elements constitutius són l'Hidrogen (H), Oxigen (O), Carbono (C) i Nitrogen (N), presentant molts elements en proporcions més baixes. Estos àtoms s'unixen entre si per a formar molècula s, ya siguen inorgàniques com l'aigua (el constituent més abundant del nostre organisme, 60%) o orgàniques com els glúcids, lípids, pròtids, que converteixen l'ésser humà en una extraordinària màquina complexa, analizable des de qualsevol nivell: bioquímic, citològic, histològic, anatòmic ...

Proporció dels principals elements químics del cos humà:

La Citologia és la branca de les ciències biològiques que estudia les cèlules. La cèlula és la mínima unitat de la vida. Totes les cèlules humanes són cèlules cèlules eucariotes, com les cèlules de tots els animals, plantes. Totes les cèlules compartixen uns elements essencials, com són la membrana envoltant, el citoplasma, ric en orgànuls en les cèlules eucariotes i un núcleu clarament diferenciat en este tipo de cèlules, en una membrana nuclear que envolta al material genètic. El núcleu, és el "cervell" organisador de la cèlula, i seguix un "programa" o pla general coordinat, escrit, en l'espècie humana, en 100.000 gens, ordenats en 23 parells de cromosomes.

L'Histologia s'ocupa de l'estudi dels teixits biològics. Hi ha a soles uns pocs teixits bàsics, que són l'epitelial, el conjuntiu, el muscular i el nerviós, en els quals l'organisme es relaciona, es protegix, secreta substàncies, manté la seua forma, es desplaça, coordina les seues funcions i relacions en el mig.

Quan el ser humà arriba a l'edat adulta, el cos es compon de prop de cent billons de cèlules. La pell del cos humà té una superfície aproximada de 2 m², i el seu grossor varia entre els 0,5 mm en les parpalles als 4 mm en els talons. La densitat mijana del cos humà és d'uns 933 kg/m³. L'altura mijana d'un adult humà és aproximadament de 1,7 m.

El cos humà seguix en constant evolució, pero és un nouvingut al planeta. Si es considera que la vida va sorgir en la Terra fa 24 hores, el ser humà quasi no ha vixcut els últims 3 segons.

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons