Canvis

=== Periodo francés ===

=== Periodo francés ===

[[França]] va fer el seu primer contacte en Costa de Marfil en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el [[10 de març]] de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos van estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a [[1915]].

[[França]] va fer el seu primer contacte en Costa de Marfil en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el [[10 de març]] de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any [[1915]].

De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.  

De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.  

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a [[1943]]. Després dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.{{cita requerida}}

Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[règim de Vichy]] va permaneixer en el control fins a l'any [[1943]]. Després dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.{{cita requerida}}

Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants.

Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (''Loi Cadre'' ) de [[1956]], la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en [[Àfrica]] Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants.

Guéï va permetre que es feren eleccions l'any següent, pero quan estes foren guanyades per [[Laurent Gbagbo]], ell es va refusar en un principi a acceptar la seua derrota. Pero les protestes dels carrers l'obligaren a renunciar i Gbagbo es va convertir en president el 26 d'octubre del 2000.

Guéï va permetre que es feren eleccions l'any següent, pero quan estes foren guanyades per [[Laurent Gbagbo]], ell es va refusar en un principi a acceptar la seua derrota. Pero les protestes dels carrers l'obligaren a renunciar i Gbagbo es va convertir en president el 26 d'octubre del 2000.

El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues van portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa de Marfil per a mantindre la pau i a ajudar a implementar els acorts de pau.

El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues varen portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa de Marfil per a mantindre la pau i a ajudar a implementar els acorts de pau.

Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa de Marfil ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, només dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantingut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil.

Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa de Marfil ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantengut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil.

La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[Malí]].

La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de [[Malí]].

Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria.

Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria.

Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses van atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes van sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i van estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.

Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses varen atacar l'aeroport de [[Yamoussoukro]], destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes varen sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i varen estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.

Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Després fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingue el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].

Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en [[1960]]. El seu primer president despuix de l'independència fon [[Félix Houphouët-Boigny]] fins a la seua mort en [[1993]]. Després fon triat [[Henri Konan Bédié]] qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingué el militar colpiste [[Robert Guéï]], que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de ''Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire'' en [[2002]]. El [[26 d'octubre]] de [[2000]] ocupà el càrrec [[Laurent Gbagbo]].

Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa de Marfil]] ''.

Entre [[2002]] i [[2004]] es produí la ''[[Guerra civil en Costa de Marfil]] ''.

[[Image:IC Gbagbo Motta eng 195.jpg|170px|thumb| [[Laurent Gbagbo]], actual [[president de Costa de Marfil]].]]

[[Image:IC Gbagbo Motta eng 195.jpg|170px|thumb| [[Laurent Gbagbo]], actual [[president de Costa de Marfil]].]]

Des de [[1983]], la capital oficial de Costa de Marfil és [[Yamousoukro]]; [[Abiyán]], no obstant, continua sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població continua patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organisacions internacionals de drets humans han apuntat problemes en el tracte de no combatents captius per abdós bandos i la reaparició de l'[[esclavitut]] infantil entre els treballadors en la producció de [[cacau]].

Des de [[1983]], la capital oficial de Costa de Marfil és [[Yamousoukro]]; [[Abiyán]], no obstant, contínua sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població contínua patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organisacions internacionals de drets humans han apuntat problemes en el tracte de no combatents captius per abdós bandos i la reaparició de l'[[esclavitut]] infantil entre els treballadors en la producció de [[cacau]].

El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i despuix a octubre de [[2007]], despuix d'arribar a un acort entre els partits rivals.

El [[19 de setembre]] de [[2002]] va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les ''Forces nouvelles'' (FN). En octubre de [[2005]] s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de [[2006]], i despuix a octubre de [[2007]], despuix d'arribar a un acort entre els partits rivals.

[[Image:CTE D'~1.PNG|thumb|right|Mapa de Costa de Marfil]]

[[Image:CTE D'~1.PNG|thumb|right|Mapa de Costa de Marfil]]

[[Image:573PX-~1.PNG|thumb|right|Image satelital.]]

[[Image:573PX-~1.PNG|thumb|right|Image satelital.]]

Costa de Marfil oferix una gama variada de paisages, des de la [[sabana]] desèrtica al nort fins a la [[selva]] verge. El llímit sur el marquen extenses plages. Esta zona, més plujosa, es caracterisa per les grans plantacions de productes d'exportació: [[café]], [[cacau]] i [[banana]]. En el nort el paisage es veu conformat per un [[altiplà]] [[granit|granític]] recobert de sabanes. En esta àrea chicotets propietaris cultiven [[melca]], [[dacsa]] i [[cacauet]].

Costa de Marfil oferix una gama variada de paisages, des de la [[sabana]] desèrtica al nort fins a la [[selva]] verge. El llímit sur el marquen extenses plages. Esta zona, més plujosa, es caracterisa per les grans plantacions de productes d'exportació: [[café]], [[cacau]] i [[banana]]. En el nort el païsage es veu conformat per un [[altiplà]] [[granit|granític]] recobert de sabanes. En esta àrea chicotets propietaris cultiven [[melca]], [[dacsa]] i [[cacauet]].

== Ecologia ==

== Ecologia ==

* [[Selva guineana oriental]], en el surest

* [[Selva guineana oriental]], en el surest

* [[Selva guineana occidental de terres baixes]], en el suroest

* [[Selva guineana occidental de terres baixes]], en el suroest

* [[Selva montanyesa guineana]], en les muntanyes de l'oest

* [[Selva montanyesa guineana]], en les montanyes de l'oest

* [[Manglar guineà]], en alguns punts de la costa

* [[Manglar guineà]], en alguns punts de la costa

== Economia ==

== Economia ==

Mantenint llaços pròxims en França des de l'independència en 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa de Marfil un dels països tropicals africans més pròspers. No obstant, en anys recents Costa de Marfil s'ha vist subjecta a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: [[café]] i [[cacau]]. Açò, junt en una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i aixó que exporten a mercats estrangers.

Mantenint llaços pròxims en França des de l'independència en 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa de Marfil un dels països tropicals africans més pròspers. No obstant, en anys recents Costa de Marfil s'ha vist subjecta a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: [[café]] i [[cacau]]. Açò, junt en una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i això que exporten a mercats estrangers.

== Demografia ==

== Demografia ==

El 77% de la població estan considerats marfilencs. Ells representen uns quants pobles diferents i grups llingüístics. Es parlen uns 65 idiomes en el país. Un dels més comuns és el [[dioula]], que s'usa com a idioma per a comerciar aixina com un idioma comunament parlat per la població musulmana. El [[idioma francés|francés]], l'idioma oficial, s'ensenya en les escoles i servix com una [[Lingua franca]] en les àrees urbanes (particularment en Abiyán).

El 77% de la població estan considerats marfilencs. Ells representen uns quants pobles diferents i grups llingüístics. Es parlen uns 65 idiomes en el país. Un dels més comuns és el [[dioula]], que s'usa com a idioma per a comerciar aixina com un idioma comunament parlat per la població musulmana. El [[idioma francés|francés]], l'idioma oficial, s'ensenya en les escoles i servix com una [[Lingua franca]] en les àrees urbanes (particularment en Abiyán).

Des de que Costa de Marfil s'ha establit com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consistix de treballadors dels veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Este fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ya que la majoria d'estos treballadors són [[musulmans]] mentres la població d'orige natiu és en gran part [[cristiana]] (principalment [[Església Catòlica|catòlics]]) i [[animiste]]. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans [[França|francesos]], [[Líban|libanesos]], [[Vietnam]]ites i [[Espanya|espanyols]], aixina com missioners protestants dels Estats Units i Canadà. En novembre del 2004, en torn a 10.000 francesos i atres ciutadans estrangers evacuaren Costa de Marfil degut a atacs de jóvens milícies progovern.

Des de que Costa de Marfil s'ha establit com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consistix de treballadors dels veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Este fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ya que la majoria d'estos treballadors són [[musulmans]] mentres la població d'orige natiu és en gran part [[cristiana]] (principalment [[Iglésia Catòlica|catòlics]]) i [[animiste]]. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans [[França|francesos]], [[Líban|libanesos]], [[Vietnam]]ites i [[Espanya|espanyols]], aixina com missioners protestants dels Estats Units i Canadà. En novembre del 2004, en torn a 10.000 francesos i atres ciutadans estrangers evacuaren Costa de Marfil degut a atacs de jóvens milícies progovern.

=== Evolució demogràfica ===

=== Evolució demogràfica ===

Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010.

Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010.

En la [[Copa Africana de nacions]] el seu major èxit ha sigut alçar-se Campeó en l'edició de 1992, ademés d'obtindre el Segon Lloc l'any 2006, Tercer Lloc en 4 ocasions (1965, 1968, 1986, 1994) i el Quart Lloc en 1970 i 2008

En la [[Copa Africana de nacions]] el seu major èxit ha segut alçar-se Campeó en l'edició de 1992, ademés d'obtindre el Segon Lloc l'any 2006, Tercer Lloc en 4 ocasions (1965, 1968, 1986, 1994) i el Quart Lloc en 1970 i 2008

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.cotedivoirepr.ci/ Présidence de la République de Fite d'Ivoire] (en francés)

* [http://www.cotedivoirepr.ci/ Présidence de la République de Fite d'Ivoire] (en francés)

* [http://www.afrol.com/es/paises/costa_de_marfil afrol News - Costa de Marfil]

* [http://www.afrol.com/es/paises/costa_de_marfil afrol News - Costa de Marfil]

* [http://web.amnesty.org/report2006/civ-summary-esl Amnistia Internacional - Costa de Marfil]

* [http://web.amnesty.org/report2006/civ-summary-esl Amnistia Internacional - Costa de Marfil]

* [http://www.awale.info/?page_id=9 Awalé i atres jocs tradicionals de Costa de Marfil]

* [http://www.awale.info/?page_id=9 Awalé i atres jocs tradicionals de Costa de Marfil]

{{Traduït de|es|Costa_de_Marfil}}

{{Traduït de|es|Costa_de_Marfil}}

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]