Edició de «Creïlles fregides»

Les '''creïlles fregides''' són les [[Solanum tuberosum|creïlles]] que es preparen tallant-se en rodanches o en forma de bastons i fregint-les en [[oli]] calent fins que queden dorades, retirant-les de l'oli i despuix adobant-les en [[sal]]. Poden consumir-se soles o aderezar en [[kétchup]], [[maonesa]] o atres salses. D'esta forma se solen servir com a acompanyant de les [[hamburguesa]]s e inclús en plats forts com [[chulla|chulles]] de [[porc]], [[pilota]]s, [[pollastre|pollastre fregit]], etc.   

També reben este nom les que es venen ya fregides en bosses per a [[aperitiu]], denominades «[[papes fregides angleses]]» o «de bossa». Són molt cloixidors i normalment es presenten en forma de rodanches.

[[Archiu:Fries cooking.jpg|thumb|right|250px|Creïlles fregint-se.]]

== Història ==
Una de les primeres mencions documentades la dona [[Francisco Núñez de Pineda y Bascuñán]] en la seua obra [[Captiveri feliç]] ([[1673]]) a on en el menjar que oferix a dos cacics diu que les dònes "enviaven les papes fregides i guisades".<ref>http://books.google.cl/books?id=f3ACAAAAYAAJ&hl=es&pg=PA508&q=papas%20fritas&f=false#v=snippet&q=papas%20fritas&f=false</ref>
No obstant no és provable que anaren tallades o acàs es feren en daus o una atra forma i segurament es varen fregir en sagí, com era costum llavors. En qualsevol cas, el document demostra que esta forma de preparar les creïlles ya era acostumada en l'Amèrica del [[sigle XVII]].

L'orige de la creïlla fregida tallada en forma de bastó està disputat entre [[Bèlgica]] i [[França]]. Els francesos s'adjudiquen l'invenció del plat; es diu que a fins del [[sigle XVIII]] sobre el [[Puente Nou (París)|Pont *Neuf]] de París s'instalaven els venedors d'esta delícia, que preparaven a la vista dels seus clients dins de brasers i paelles.<ref>http://www.lanacion.com.ar/1278256-anecdotas-leyendas-y-recetas-curiosas </ref>
Els belgues la cuinen en dos etapes: en oli i en greix; els francesos a soles en oli. 

Les [[Creïlles fregides angleses|creïlles fregides tipo ''chips'']], és dir, les que estan tallades en forma redona i prima, varen sorgir en un restaurant nomenat Moon Lake Lodge's, en [[Saratoga Springs (Nova York)|Saratoga Springs, Nova York]], allà per l'any [[1853]].<ref>http://www.madehow.com/Volume-3/Potato-Chip.html</ref>  El chef de dit restaurant, George Crum, davant les contínues queixes d'un client habitual que sempre ho recriminava per no tallar les papes fregides prou fines, va decidir donar-li una lliçó tallant-les excessivament primes, de manera que no pogueren punchar-se en la forqueta. El resultat va ser tot lo contrari a l'esperat, el client va quedar sorprés i completament satisfet. Pronte tots els clients varen escomençar a demanar aquella nova i estranya especialitat, a la que varen batejar com ''Saratoga Chips''.<ref>http://www.civilwarinteractive.com/Potato.htm</ref>.L'èxit va ser creixent i, en l'any [[1920]], es va inventar la primera màquina *mondadora de papes, en lo que les creïlles tipo ''chips'' varen escomençar a ser exactament com es coneixen en l'actualitat.

== Contingut calòric de les papes fregides ==

[[Archiu:Patatas fritas de bolsa.jpg|thumb|right|Creïlless fregides de bossa]]

Les creïlles fregides aporten una mija de 380-400 calories per 100 grams, depenent del seu tamany (per l'absorció d'oli).<ref>http://www.balancek.com/info/1_patatas_fritas_guarnicion.html</ref> Una porció de papes fregides conté 22 grams de greix i 57 grams d'hidrats de carbono. Una porció promig de papes fregides ascendix als 200 grams, aportant 760 calories.

== Propietats adictives ==
Segons científics alemans que varen estudiar el patró d'activitat que desencadena este aliment en el cervell en rates de laboratori, el consum de [[papes fregides angleses]] resulta irresistible no solament pel seu contingut en greix i carbohidrats, sino també per una major activació de regions del cervell relacionades en el sistema de recompensa, l'ingesta de menjar, el somi i les àrees motores. Es desconeix encara quina substància és la que provoca tal resposta.
<ref>{{cita web |autor= Sanz, Elena| año= 2013| título=¿Por qué crean adicción las patatas fritas? |publicación=Muy Interesante |url=http://www.muyinteresante.es/salud/preguntas-respuestas/por-que-crean-adiccion-las-patatas-fritas-771365750128 |fechaacceso=14 d'abril de 2013}}</ref><ref>{{Cita publicación | título=Manganese-Enhanced Magnetic Resonance Imaging for Mapping of Whole Brain Activity Patterns Associated with the Intake of Snack Food in Ad Libitum Fed Rats | idioma=inglés |url=http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0055354 | fechaacceso=27 de febrero de 2014 | fecha=7 de febrero de 2013 | publicación=PlosOne | autor= Hoch, T.; Kreitz, S.; Gaffling, S.; Pischetsrieder, M.; Hess, A. | doi=10.1371/journal.pone.0055354}}</ref>

== Vore també ==
{{Llista de columnes|2|
* [[Menjar ràpit]]
* [[Fish and chips]]
* [[Hash browns]]
* [[Història cultural de la papa]]
* [[Moules-frites]]
* [[Creïlles fregides angleses]]
* [[Creïlles braves]]
* [[Poutine]]
* [[Salchipapas]]
* [[Snack]]
* [[Tortilla de creïlles]]
}}

== Referències ==
{{listaref}}

== Referències ==
{{Traduït de|es|Papas fritas}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.frietmuseum.be El único museo de la papa frita en el mundo.]

[[Categoria:Gastronomia d'Amèrica]]
[[Categoria:Gastronomia d'Espanya]]
[[Categoria:Plats de creïlla]]