107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − Les '''creïlles fregides''' són les [[Solanum tuberosum|creïlles]] que es preparen tallant-se en rodanches o en forma de bastons i fregint-les en [[oli]] calent fins que queden dorades, retirant-les de l'oli i despuix adobant-les en [[sal]]. Poden consumir-se soles o aderezar en [[kétchup]], [[maonesa]] o atres salses. D'esta forma se solen servir com a acompanyant de les [[hamburguesa]]s i fins i tot en plats forts com [[chulla|chulles]] de [[porc]], [[pilota]]s, [[pollastre|pollastre fregit]], etc. + + + + + + + + + + + + + + + − També reben este nom les que es venen ya fregides en bosses per a [[aperitiu]], denominades «[[creïlles fregides angleses]]» o «de bossa». Són molt cloixidors i normalment es presenten en forma de rodanches.+ − + − + − Una de les primeres mencions documentades la dona [[Francisco Núñez de Pineda y Bascuñán]] en la seua obra [[Captiveri feliç]] ([[1673]]) a on en el menjar que oferix a dos cacics diu que les dònes "enviaven les papes fregides i guisades".<ref>http://books.google.cl/books?id=f3ACAAAAYAAJ&hl=es&pg=PA508&q=papas%20fritas&f=false#v=snippet&q=papas%20fritas&f=false</ref>+ − No obstant no és provable que anaren tallades o acàs es feren en daus o una atra forma i segurament es varen fregir en sagí, com era costum llavors. En qualsevol cas, el document demostra que esta forma de preparar les creïlles ya era acostumada en l'Amèrica del [[sigle XVII]].+ − L'orige de la creïlla fregida tallada en forma de bastó està disputat entre [[Bèlgica]] i [[França]]. Els francesos s'adjudiquen l'invenció del plat; es diu que a fins del [[sigle XVIII]] sobre el [[Puente Nou (París)|Pont *Neuf]] de París s'instalaven els venedors d'esta delícia, que preparaven a la vista dels seus clients dins de brasers i paelles.<ref>http://www.lanacion.com.ar/1278256-anecdotas-leyendas-y-recetas-curiosas </ref>+ − Els belgues la cuinen en dos etapes: en oli i en greix; els francesos a soles en oli. + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − Les [[Creïlles fregides angleses|creïlles fregides tipo ''chips'']], és dir, les que estan tallades en forma redona i prima, varen sorgir en un restaurant cridat Moon Lake Lodge's, en [[Saratoga Springs (Nova York)|Saratoga Springs, Nova York]], allà per l'any [[1853]].<ref>http://www.madehow.com/Volume-3/Potato-Chip.html</ref> El chef de dit restaurant, George Crum, davant les contínues queixes d'un client habitual que sempre ho recriminava per no tallar les papes fregides prou fines, va decidir donar-li una lliçó tallant-les excessivament primes, de manera que no pogueren punchar-se en la forqueta. El resultat va ser tot lo contrari a l'esperat, el client va quedar sorprés i completament satisfet. Pronte tots els clients varen escomençar a demanar aquella nova i estranya especialitat, a la que varen batejar com ''Saratoga Chips''.<ref>http://www.civilwarinteractive.com/Potato.htm</ref>.L'èxit va ser creixent i, en [[1920]], es va inventar la primera màquina *mondadora de papes, en lo que les creïlles tipo ''chips'' varen escomençar a ser exactament com es coneixen en l'actualitat.+ + − + + + − [[Archiu:Patatas fritas de bolsa.jpg|thumb|right|Creïlless fregides de bossa]]+ − + − Les creïlles fregides aporten una mija de 380-400 calories per 100 grams, depenent del seu tamany (per l'absorció d'oli).<ref>http://www.balancek.com/info/1_patatas_fritas_guarnicion.html</ref> Una porció de papes fregides conté 22 grams de greix i 57 grams d'hidrats de carbono. Una porció promig de papes fregides ascendix als 200 grams, aportant 760 calories. − − == Propietats adictives == − Segons científics alemans que varen estudiar el patró d'activitat que desencadena este aliment en el cervell en rates de laboratori, el consum de [[papes fregides angleses]] resulta irresistible no solament pel seu contingut en greix i carbohidrats, sino també per una major activació de regions del cervell relacionades en el sistema de recompensa, l'ingesta de menjar, el somi i les àrees motores. Es desconeix encara quina substància és la que provoca tal resposta. − <ref>{{cita web |autor= Sanz, Elena| año= 2013| título=¿Por qué crean adicción las patatas fritas? |publicación=Muy Interesante |url=http://www.muyinteresante.es/salud/preguntas-respuestas/por-que-crean-adiccion-las-patatas-fritas-771365750128 |fechaacceso=14 de abril de 2013}}</ref><ref>{{Cita publicación | título=Manganese-Enhanced Magnetic Resonance Imaging for Mapping of Whole Brain Activity Patterns Associated with the Intake of Snack Food in Ad Libitum Fed Rats | idioma=inglés |url=http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0055354 | fechaacceso=27 de febrero de 2014 | fecha=7 de febrero de 2013 | publicación=PlosOne | autor= Hoch, T.; Kreitz, S.; Gaffling, S.; Pischetsrieder, M.; Hess, A. | doi=10.1371/journal.pone.0055354}}</ref> − − − {{Llista de columnes|2| − * [[Menjar ràpit]] − * [[Fish and chips]] − * [[Hash browns]] − − * [[Moules-frites]] − * [[Creïlles fregides angleses]] − * [[Creïlles braves]] − * [[Poutine]] − * [[Salchipapas]] − * [[Snack]] − * [[Tortilla de creïlles]] − }} − + − == Enllaços externs ==+ − * [http://www.frietmuseum.be El único museo de la papa frita en el mundo.] − [[Categoria:Aliments]]+ − [[Categoria:Gastronomia d'Amèrica]] − [[Categoria:Gastronomia d'Espanya]] − [[Categoria:Plats de creïlla]] − {{Traduït de|es|Papas fritas}}+ +
sense resum d'edició
{{Comarca
|nom = El Camp de Túria
|escut =
|image = [[File:Localització del Camp de Túria respecte del País Valencià.png |190px]]
|país = [[Espanya]]
|província = [[Província de Valéncia|Valéncia]]
|habitants = 145 115
|cens =
|àrea = 824
|densitat =
|capital = [[Llíria]]
|municipis = 16
|Pàgina_web =
}}
'''El Camp de Túria''' (en [[castellà]] ''Campo de Turia''), és una comarca de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], en capital en [[Llíria]].
Junt en [[Llíria]], atres municipis de més de 10.000 habitants són: [[Bétera]], [[Ribarroja del Túria]], [[La Pobla de Vallbona]], [[L'Eliana]] i [[Benaguasil]].
[[Archiu:Fries cooking.jpg|thumb|right|250px|Creïlles fregint-se.]]
En [[1995]] i a petició de la seua pròpia població, el municipi de [[Gàtova]] es va incorporar a la [[província de Valéncia]], passant a formar part de la comarca de El Camp de Túria (quan prèviament pertanyia l'[[Alt Palància]] en la [[província de Castelló]]).
== Història ==
==Geografia==
Comprén el curs baix del riu [[Túria]] i els seus territoris adjacents. Llimita a l'est en la comarca de [[El Camp de Morvedre]] i les comarques de l'[[Horta de Valéncia]]. Al sur en la comarca de [[La Foya de Bunyol]], a l'oest en la comarca de [[Els Serrans]] i al nort en la comarca de l'[[Alt Palància]].
[[File:Localització del Camp de Túria respecte del País Valencià.png |thumb|right|100px|Localisació de El Camp de Túria respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]]
===== Pobles de El Camp de Túria =====
* [[Llíria]]. Població: 22.441 hab. Superfície: 228,00 km². Densitat: 98,42 hab./km².
* [[Bétera]]. Població: 20.292 hab. Superfície: 75,70 km². Densitat: 268,05 hab./km².
* [[Ribarroja del Túria]]. Població: 19.938 hab. Superfície: 57,50 km². Densitat: 346,74 hab./km².
* [[La Pobla de Vallbona]]. Població: 19.540 hab. Superfície: 33,10 km². Densitat: 590,33 hab./km².
* [[L'Eliana]]. Població: 16.549 hab. Superfície: 8,80 km². Densitat: 1.880,56 hab./km².
* [[Benaguasil]]. Població: 10.728 hab. Superfície: 25,40 km². Densitat: 422,36 hab./km².
* [[Vilamarchant]]. Població: 8.257 hab. Superfície: 71,10 km². Densitat: 116,13 hab./km².
* [[Sant Antoni de Benaixeve]]. Població: 5.330 hab. Superfície: 8,70 km². Densitat: 612,64 hab./km².
* [[Nàquera]]. Població: 5.248 hab. Superfície: 38,70 km². Densitat: 135,60 hab./km².
* [[Serra]]. Població: 2.990 hab. Superfície: 57,30 km². Densitat: 52,18 hab./km².
* [[Casinos]]. Població: 2.590 hab. Superfície: 41,50 km². Densitat: 62,40 hab./km².
* [[Benissanó]]. Població: 2.136 hab. Superfície: 2,30 km². Densitat: 928,69 hab./km².
* [[Marines]]. Població: 1.688 hab. Superfície: 35,70 km². Densitat: 47,28 hab./km².
* [[Olocau]]. Població: 1.415 hab. Superfície: 37,40 km². Densitat: 37,83 hab./km².
* [[Loriguilla]]. Població: 1.364 hab. Superfície: 72,40 km². Densitat: 18,83 hab./km².
* [[Gàtova]]. Població: 478 hab. Superfície: 30,40 km². Densitat: 15,72 hab./km².
* Total població: 140.948 hab.
* Total superfície: 824 km².
* Total densitat: 171,09 hab./km².
==Llengua==
La major part de la comarca de El Camp de Túria pertany a l'àmbit llingüístic tradicionalment [[Idioma valencià|valenciaparlant]], pero en ella també trobem als municipis de [[Loriguilla]], [[Marines]], [[Domenyo]], [[Gàtova]] i [[Sant Antoni de Benaixeve]], que -per la seua banda- són considerats oficialment com [[idioma espanyol|castellaparlants]]
== Contingut calòric de les papes fregides ==
==Delimitacions històriques==
[[Image: Camp_del_Turia.jpg|thumb|400px|<center>Terrenys corresponents als térmens de [[L'Eliana]], [[Benaguasil]] i [[Ribarroja del Túria]]</center>]]
La comarca de El Camp de Túria és de creació moderna (any [[1970]]) i comprén l'antiga comarca de [[El Camp de Llíria]], part de la [[Calderona]] i part de ''[[El Pla de Quart]] ''. Estes comarques antigues apareixen en el mapa de comarques d'[[Emili Beüt]] ''Confins naturals del Regne de Valéncia'' publicat en l'any [[1934]].
==Vore també==
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
== Vore també ==
* [[Història cultural de la papa]]
== Referències ==
== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Campo_de_Turia}}
{{Municipis del Camp de Túria}}
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
[[Categoria:Comarques de Valéncia]]
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]