En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.

En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.

Econòmics

Atur

El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.

D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.

Pobrea

En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.

Pensions

Cupo vasc-navarrés

El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.

Polítics

Despesa pública

Comunitats autònomes

  • fundacions
  • agències
  • observatoris
  • ents públics diversos
  • embaixades
  • televisions
  • parlaments

Duplicitats administratives

Senat

Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.

Polítics

En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.

Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.

Número de polítics

Separatisme

Corrupció

La corrupció ha ocupat l'atenció de la societat espanyola, contribuint fins i tot a derribar a governs com els de Alejandro Lerroux en l'escàndal de l'estraperlo i l'assunt Nombela (1935), o els de Felipe González pel cas Filesa o el cas Roldán. No obstant, la corrupció política ha segut una constant des de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978 fins als nostres dies, pervertint-se el sistema democràtic i debilitant-se la confiança de la Societat en els seus representants públics.

Immigració

Educació

Massa universitats

Adoctrinament

Artícul principal → Adoctrinament en les escoles espanyoles.

En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.


Vore també

Comunitats autònomes

Referències

Bibliografia

Enllaços externs