Canvis

El '''cristianisme''' és una [[religió]] [[Monoteísmo|monoteísta]] d'orige [[Judaísmo|judío]] que es basa en el reconeiximent de [[Jesús de Nazaret]] com el seu fundador i figura central. Els seus seguidors creuen que Jesús és el fill de [[Déu]] i el [[Messies]] (o [[Crist]]) [[profecía|profetizado]] en el [[Antic Testament]], morint pels [[pecat]]s del gènero humà, [[resurrección|resucitando]] després d'això.

El '''cristianisme''' és una [[religió]] [[Monoteisme|monoteista]] d'orige [[Judaisme|judeu]] que es basa en el reconeiximent de [[Jesús de Nazaret]] com el seu fundador i figura central. Els seus seguidors creuen que Jesús és el fill de [[Deu]] i el [[Messies]] (o [[Crist]]) [[profecia|profetisat]] en l'[[Antic Testament]], morint pels [[pecat]]s del gènero humà, [[resurrecció|resucitant]] despuix d'això.

Dins dels seus escrits sagrats, compartix en el judaisme el [[Tanaj]], cridat Antic Testament pels cristians. Per este motiu és considerada una [[religió abrahàmica]] junt en el [[Judaisme]] i al [[islam]].

Dins dels seus escrits sagrats, compartix en el judaisme la [[Tanakh]], nomenada Antic Testament pels cristians. Per este motiu és considerada una [[religió abrahàmica]] junt en el [[Judaisme]] i l'[[islam]].

Els seus inicis daten de l'any [[33]] aproximadament, quan era considerada una [[secta]] igual que atres creences de l'época.<ref>Thomas F. Madden. ''From Jesus To Christianity: A history of the Early Church. The Modern Scholar''. 2005. Universitat de Saint Louis. P 9. ISBN 1-4193-4772-1</ref> Des que el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l'[[Imperi Romà]] en el [[sigle IV]], ha influït de manera significativa en la [[cultura]] [[occident|occidental]] i en moltes atres cultures a través del món. En l'actualitat posseïx més de 2.100 millons d'adherents,<ref name="Adherents">Adherents.com, [http://www.adherents.com/Religions_By_Adherents.html ''Religions per adherents'']</ref> o prop d'un terç de la població mundial, sent la religió en més seguidors del món.  

Els seus inicis daten de l'any [[33]] aproximadament, quan era considerada una [[secta]] igual que atres creències de l'época.<ref>Thomas F. Madden. ''From Jesus To Christianity: A history of the Early Church. The Modern Scholar''. 2005. Universitat de Saint Louis. P 9. ISBN 1-4193-4772-1</ref> Des de que el cristianisme es convertí en la religió oficial de l'[[Imperi Romà]] en el [[sigle IV]], ha influït de manera significativa en la [[cultura]] [[occident|occidental]] i en moltes atres cultures a través del món. En l'actualitat posseïx més de 2.100 millons d'adherents,<ref name="Adherents">Adherents.com, [http://www.adherents.com/Religions_By_Adherents.html ''Religions per adherents'']</ref> o prop d'un terç de la població mundial, sent la religió en més seguidors del món.  

== Creències ==

== Creències ==

El criteri general per a basar les creències es troba en els seus escrits sagrats, entre els que destaca la [[Bíblia]], sent l'única font [[doctrina]]l vàlida de moltes denominacions, en particular les de corrent [[protestantisme|protestant]].

El criteri general per a basar les creències se troba en els seus escrits sagrats, entre els que destaca la [[Bíblia]], sent l'única font [[doctrina]]l vàlida de moltes denominacions, en particular les de corrent [[protestantisme|protestant]].

Una atra font doctrinal important són els [[Credo|credos]], encara que no posseïxen necessàriament la unicitat de criteris per a la seua acceptació, ya que poden ser acceptats totalment o parcialment, o rebujats en la seua totalitat, depenent de la denominació. Algunes tradicions cristianes, com ara els [[iglésia batista|batistes]] i les [[Esglésies de Crist]], accepten estes creències, pero no el credo mateix, pel fet que els credos són considerats en estos grups com no pertanyents a les escritures. Tot l'anterior succeïx també en atres escrits encara que no posseïxen tanta acceptació com la Bíblia.

Una atra font doctrinal important són els [[Credo|credos]], encara que no posseïxen necessàriament l'unicitat de criteris per a la seua acceptació, ya que poden ser acceptats totalment o parcialment, o rebujats en la seua totalitat, depenent de la denominació. Algunes tradicions cristianes, com ara els [[iglésia batista|batistes]] i les [[Iglésies de Crist]], accepten estes creències, pero no el credo mateix, pel fet de que els credos són considerats en estos grups com no pertanyents a les escritures. Tot l'anterior succeïx també en atres escrits encara que no posseïxen tanta acceptació com la Bíblia.

Hi ha enormes diferències en les creències d'aquells que s'identifiquen com a cristians, així i tot és possible plantejar afirmacions generals les que descriuen les creències d'una gran majoria, entre les que destaquen:

Hi ha enormes diferències en les creències d'aquells que s'identifiquen com a cristians, aixina i tot és possible plantejar afirmacions generals que descriuen les creències d'una gran majoria, entre les que destaquen:

*[[Jesucrist]] és el [[Messies]] (o [[Crist]]) descrit en l'Antic Testament i el fill de Deu. Els corrents principals del cristianisme asseguren que és completament Deu (o diví) i completament humà: dos [[naturalea|naturalees]] en una persona.  

*[[Jesucrist]] és el [[Messies]] (o [[Crist]]) descrit en l'Antic Testament i el fill de Deu. Els corrents principals del cristianisme asseguren que és completament Deu (o diví) i completament humà: dos [[naturalea|naturalees]] en una persona.  

*La [[Trinitat (cristianisme)|Trinitat]], açò és, que Déu és un ser únic i etern que existix com tres persones eternes, distintes i indivisibles: [[Deu Pare|Pare]], Fill ([[Logos]] diví, encarnat en la persona de [[Jesucrist]]), i el [[Esperit Sant]].

*La [[Trinitat (cristianisme)|Trinitat]], açò és, que Déu és un ser únic i etern que existix com tres persones eternes, distintes i indivisibles: [[Deu Pare|Pare]], Fill ([[Logos]] diví, encarnat en la persona de [[Jesucrist]]), i l'[[Esperit Sant]].

*La [[salvació]], per mig del perdó dels [[pecat]]s i la victòria sobre la conseqüència del pecat, la mort. Esta salvació és otorgada per la [[gràcia]] de Deu i fon conseguida per Jesucrist en el seu [[crucifixió]] i el seu posterior [[resurrecció]], per mig de la qual s'obté la [[vida eterna]]. La branca [[teologia|teològica]] que estudia el com succeïx açò es denomina [[soteriologia]].

*La [[salvació]], per mig del perdó dels [[pecat]]s i la victòria sobre la conseqüència del pecat, la mort. Esta salvació és otorgada per la [[gràcia]] de Deu i fon conseguida per Jesucrist en el seu [[crucifixió]] i el seu posterior [[resurrecció]], per mig de la qual s'obté la [[vida eterna]]. La branca [[teologia|teològica]] que estudia el com succeïx açò es denomina [[soteriologia]].

*La "Resurrecció General", en la qual les persones que han vixcut s'alçaran de la mort al final del temps, per a ser jujades per Jesucrist.

*La "Resurrecció General", en la qual les persones que han vixcut s'alçaran de la mort al final del temps, per a ser jujades per Jesucrist.

No tots els cristians han acceptat completament estos estatuts de fe. De fet, la major part dels credos apunten a diferenciar certes creències d'atres cristians primitius, els quals són presos usualment com [[herejía|heréticos]], ya que representen una divergència conscient del corrent principal del cristianisme. La majoria de les disputes se centren en la divinitat de [[Jesús]], la [[Trinitat (religió)|Trinitat]], o abdós. Eixemples d'açò inclouen als grups [[ebionisme|ebionites]], els quals neguen la divinitat de Jesús, així com els grups [[docetisme|docetistes]], que neguen que Crist haja segut humà, o els [[arrianisme|arrians]], els que rebaten que el Pare i el Fill siguen "un ser".

No tots els cristians han acceptat completament estos estatuts de fe. De fet, la major part dels credos apunten a diferenciar certes creències d'atres cristians primitius, els quals són presos usualment com [[heregia|hereges]], ya que representen una divergència conscient del corrent principal del cristianisme. La majoria de les disputes se centren en la divinitat de [[Jesús]], la [[Trinitat (religió)|Trinitat]], o abdós. Eixemples d'açò inclouen als grups [[ebionisme|ebionites]], els quals neguen la divinitat de Jesús, aixina com els grups [[docetisme|docetistes]], que neguen que Crist haja segut humà, o els [[arrianisme|arrians]], els que rebaten que el Pare i el Fill siguen "un ser".

==Referències==

==Referències==