Edició de «Cromatografia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Gas chromatograph.jpg|thumb|right|220px|Cromatògraf de gasos]] | [[Archiu:Gas chromatograph.jpg|thumb|right|220px|Cromatògraf de gasos]] | ||
− | [[Archiu:Fraction collector - sampler LAMBDA OMNICOLL.jpg | + | [[Archiu:Fraction collector - sampler LAMBDA OMNICOLL.jpg|miniaturadeimagen|Colector automàtic de fraccions i de mostres per a la cromatografia]] |
La '''cromatografia''' és un método físic de separació per a la caracterisació de mescles complexes, la qual té aplicació en totes les branques de la ciència; És un conjunt de tècniques basades en el principi de retenció selectiva, que el seu objectiu és separar els distints components d'una mescla, permetent identificar i determinar les cantitats de dits components. Diferències sotils en el [[coeficient de partició]] dels composts donen com resultat una retenció diferencial sobre la fase estacionària i, per tant, una separació efectiva en funció dels [[temps de retenció|temps de retenció]] de cada component de la mescla. | La '''cromatografia''' és un método físic de separació per a la caracterisació de mescles complexes, la qual té aplicació en totes les branques de la ciència; És un conjunt de tècniques basades en el principi de retenció selectiva, que el seu objectiu és separar els distints components d'una mescla, permetent identificar i determinar les cantitats de dits components. Diferències sotils en el [[coeficient de partició]] dels composts donen com resultat una retenció diferencial sobre la fase estacionària i, per tant, una separació efectiva en funció dels [[temps de retenció|temps de retenció]] de cada component de la mescla. | ||
La cromatografia pot complir dos funcions bàsiques que no s'exclouen mútuament: | La cromatografia pot complir dos funcions bàsiques que no s'exclouen mútuament: | ||
− | * Separar els components de la mescla, per a obtindre'ls més purs i que puguen ser usats posteriorment (etapa final de moltes síntesis). | + | * Separar els components de la mescla, per a obtindre'ls més purs i que puguen ser usats posteriorment (etapa final de moltes #síntesis). |
* Medir la proporció dels components de la mescla (finalitat analítica). En este cas, les cantitats de material empleades solen ser molt menudes. | * Medir la proporció dels components de la mescla (finalitat analítica). En este cas, les cantitats de material empleades solen ser molt menudes. | ||
== Història == | == Història == | ||
− | La cromatografia, com indica el seu nom (prové del | + | La cromatografia, com indica el seu nom (prové del grec χρῶμα ''*chrōma'' i γράφω ''*gráphō'', que signifiquen respectivament "color" i "escriure, registrar", lliteralment "escritura de color", o millor "registre de color") , va ser amprada originalment en substàncies colorejades. |
− | Ya en | + | Ya en 1850, Runge va descriure la formació de zones colorejades quan es depositaven gotes de substàncies colorants sobre paper secant, pero el desenroll més important vi en els experiments de [[Mijaíl Tsvet]]<ref>[http://books.google.es/books?id=XH2HzSlJPywC&pg=PA159 La cromatografía.] Fundamentos de tecnología de productos fitoterapéuticos. Nikolai Sharapin. Editorial Convenio Andrés Bello, 2000. ISBN 9586980014. Pág. 159-190.l</ref>(1872-1919), que va amprar per primera volta en 1906 el terme "cromatografia". A començos de l'any 1903, Mijaíl Tsvet, [[botànic]] rus, va conseguir separar una mescla de pigments de plantes ([[clorofila]]s) en una columna de carbonat de calci. Més tart, en 1910, cromatografió un extracte de yema en una columna de [[inulina]]. Les seues investigacions, no obstant, no varen ser utilisades per atres investigadors fins a 1931. Este retart potser es va deure al fet de que els treballs de *Tsvet varen ser publicats en rus i en una revista que no tenia àmplia circulació. |
El ràpit desenroll de la cromatografia com a ferramenta analítica sensible no va ocórrer fins a 1931, quan Kuhn, en Lederer i en Winterstein, va amprar la tècnica per a l'anàlisis de pigments de plantes, confirmant els primers treballs de Tsvet i la seua predicció de que el [[caroté]] no era una sola substància, sino una mescla de varis homòlecs estretament relacionats. Al mateix temps, el tamany de les columnes amprades va ser aumentant per a poder recuperar els components separats. La tècnica, per lo tant, no era solament analítica sino preparatòria. | El ràpit desenroll de la cromatografia com a ferramenta analítica sensible no va ocórrer fins a 1931, quan Kuhn, en Lederer i en Winterstein, va amprar la tècnica per a l'anàlisis de pigments de plantes, confirmant els primers treballs de Tsvet i la seua predicció de que el [[caroté]] no era una sola substància, sino una mescla de varis homòlecs estretament relacionats. Al mateix temps, el tamany de les columnes amprades va ser aumentant per a poder recuperar els components separats. La tècnica, per lo tant, no era solament analítica sino preparatòria. | ||
− | La cromatografia en columna per estos temps tenia aplicacions llimitades, ya que els components que es podien separar eren invariablement [[lípit]]s. Varen passar 10 anys ans que [[Archer John Porter Martin|Martin]] i [[Richard L. M. Synge|Synge]] desenrollaren una tècnica per mig de la qual es pogueren separar composts aquosos o hidrofílics. Açò va marcar un nou interés en la tècnica i en | + | La cromatografia en columna per estos temps tenia aplicacions llimitades, ya que els components que es podien separar eren invariablement [[lípit]]s. Varen passar 10 anys ans que [[Archer John Porter Martin|Martin]] i [[Richard L. M. Synge|Synge]] desenrollaren una tècnica per mig de la qual es pogueren separar composts aquosos o hidrofílics. Açò va marcar un nou interés en la tècnica i en 1944 Consden, Gordon i Martin varen conseguir separar mescles complexes d'aminoàcits en paper i varen ser premiats en el [[Premi Nobel]] pels seus treballs. Al poc temps, en 1947, en [[Estats Units|Estats Units de Nortamèrica]], la Comissió d'Energia Atòmica va donar a conéixer informació sobre l'us de la cromatografia d'intercanvi iònic per a la separació de productes de fissió nuclear. |
+ | |||
+ | |||
+ | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Cromatografia]] | [[Categoria:Cromatografia]] | ||
[[Categoria:Processos de separació]] | [[Categoria:Processos de separació]] |