Edició de «Cromatografia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
La cromatografia, com indica el seu nom (prové del [[grec]] χρῶμα ''*chrōma'' i γράφω ''*gráphō'', que signifiquen respectivament "color" i "escriure, registrar", lliteralment "escritura de color", o millor "registre de color") , va ser amprada originalment en substàncies colorejades. | La cromatografia, com indica el seu nom (prové del [[grec]] χρῶμα ''*chrōma'' i γράφω ''*gráphō'', que signifiquen respectivament "color" i "escriure, registrar", lliteralment "escritura de color", o millor "registre de color") , va ser amprada originalment en substàncies colorejades. | ||
| − | Ya en [[1850]], Runge va descriure la formació de zones colorejades quan es depositaven gotes de substàncies colorants sobre paper secant, pero el desenroll més important vi en els experiments de [[Mijaíl Tsvet]]<ref>[http://books.google.es/books?id=XH2HzSlJPywC&pg=PA159 La cromatografía.] Fundamentos de tecnología de productos fitoterapéuticos. Nikolai Sharapin. Editorial Convenio Andrés Bello, 2000. ISBN 9586980014. Pág. 159-190.l</ref>([[1872]]-[[1919]]), que va amprar per primera volta en [[1906]] el terme "cromatografia". A | + | Ya en [[1850]], Runge va descriure la formació de zones colorejades quan es depositaven gotes de substàncies colorants sobre paper secant, pero el desenroll més important vi en els experiments de [[Mijaíl Tsvet]]<ref>[http://books.google.es/books?id=XH2HzSlJPywC&pg=PA159 La cromatografía.] Fundamentos de tecnología de productos fitoterapéuticos. Nikolai Sharapin. Editorial Convenio Andrés Bello, 2000. ISBN 9586980014. Pág. 159-190.l</ref>([[1872]]-[[1919]]), que va amprar per primera volta en [[1906]] el terme "cromatografia". A començos de l'any [[1903]], Mijaíl Tsvet, [[botànic]] rus, va conseguir separar una mescla de pigments de plantes ([[clorofiles|clorofila]]) en una columna de carbonat de calci. Més tart, en [[1910]], cromatografió un extracte de yema en una columna de [[inulina]]. Les seues investigacions, no obstant, no varen ser utilisades per atres investigadors fins a [[1931]]. Este retart potser es va deure al fet de que els treballs de Tsvet varen ser publicats en rus i en una revista que no tenia àmplia circulació. |
El ràpit desenroll de la cromatografia com a ferramenta analítica sensible no va ocórrer fins a 1931, quan Kuhn, en Lederer i en Winterstein, va amprar la tècnica per a l'anàlisis de pigments de plantes, confirmant els primers treballs de Tsvet i la seua predicció de que el [[caroté]] no era una sola substància, sino una mescla de varis homòlecs estretament relacionats. Al mateix temps, el tamany de les columnes amprades va ser aumentant per a poder recuperar els components separats. La tècnica, per lo tant, no era solament analítica sino preparatòria. | El ràpit desenroll de la cromatografia com a ferramenta analítica sensible no va ocórrer fins a 1931, quan Kuhn, en Lederer i en Winterstein, va amprar la tècnica per a l'anàlisis de pigments de plantes, confirmant els primers treballs de Tsvet i la seua predicció de que el [[caroté]] no era una sola substància, sino una mescla de varis homòlecs estretament relacionats. Al mateix temps, el tamany de les columnes amprades va ser aumentant per a poder recuperar els components separats. La tècnica, per lo tant, no era solament analítica sino preparatòria. | ||