Canvis

=== Definicions simbòliques ===

=== Definicions simbòliques ===

Els orígens de les concepcions simbòliques de cultura es remonten a [[Leslie White]], antropòlec nortamericà format en la tradició culturalista de Boes. A pesar que en el seu llibre ''La ciència de la cultura'' afirma en un principi que esta és "el nom d'un tipo precís o classe de fenòmens, és dir, les coses i els successos que depenen de l'eixercici d'una habilitat mental, exclusiva de l'espècie humana, que hem cridat 'simbolisant'", en el transcurs del seu text, White anirà abandonant l'idea de la cultura com [[símbol]]s per a orientar-se cap a una perspectiva ecològica (Thompson, 2002: 195).

Els orígens de les concepcions simbòliques de cultura es remonten a [[Leslie White]], antropòlec nortamericà format en la tradició culturalista de Boes. A pesar que en el seu llibre ''La ciència de la cultura'' afirma en un principi que esta és "el nom d'un tipo precís o classe de fenòmens, és dir, les coses i els successos que depenen de l'eixercici d'una habilitat mental, exclusiva de l'espècie humana, que hem nomenat 'simbolisant'", en el transcurs del seu text, White anirà abandonant l'idea de la cultura com [[símbol]]s per a orientar-se cap a una perspectiva ecològica (Thompson, 2002: 195).

=== Definició estructuralista ===

=== Definició estructuralista ===

Els nous descobriments en l'[[etologia]] (ciència que estudia el comportament dels animals) animaren a molts biòlecs a intervindre en el debat sociològic de la cultura. Alguns d'ells buscaven establir relacions entre la cultura humana i les formes primitives de cultura observades, per eixemple, entre els [[macaco]]s de [[Japó]]. Un dels eixemples més coneguts és el de [[Sherwood Washburn]], professor d'antropologia de l'Universitat de Califòrnia. Al front d'un equip multidisciplinari, es va donar al quefer de buscar quins eren els orígens de la cultura humana. Com a primera part del seu proyecte, va analisar el comportament social dels primats superiors. En segon lloc, suponent que els [[bosquimà]]ns !kung eren els últims reductes de les formes més primitives de cultura humana, procedí a l'estudi de la seua cultura. El tercer temps en el programa de Washburn (en el que varen colaborar Richard Llig i Irven de Vore, i que es va prolongar durant la primera mitat dels anys xixanta) era procedir a la comparació dels resultats de les dos investigacions, i especulà basant-se en això sobre l'importància de la [[caça]] en la construcció de la societat i la cultura.  

Els nous descobriments en l'[[etologia]] (ciència que estudia el comportament dels animals) animaren a molts biòlecs a intervindre en el debat sociològic de la cultura. Alguns d'ells buscaven establir relacions entre la cultura humana i les formes primitives de cultura observades, per eixemple, entre els [[macaco]]s de [[Japó]]. Un dels eixemples més coneguts és el de [[Sherwood Washburn]], professor d'antropologia de l'Universitat de Califòrnia. Al front d'un equip multidisciplinari, es va donar al quefer de buscar quins eren els orígens de la cultura humana. Com a primera part del seu proyecte, va analisar el comportament social dels primats superiors. En segon lloc, suponent que els [[bosquimà]]ns !kung eren els últims reductes de les formes més primitives de cultura humana, procedí a l'estudi de la seua cultura. El tercer temps en el programa de Washburn (en el que varen colaborar Richard Llig i Irven de Vore, i que es va prolongar durant la primera mitat dels anys xixanta) era procedir a la comparació dels resultats de les dos investigacions, i especulà basant-se en això sobre l'importància de la [[caça]] en la construcció de la societat i la cultura.  

Esta hipòtesis fon presentada en un congrés cridat ''Man, the Hunter'', realisat en l'Universitat de Chicago en 1966. Fora perque la investigació es recolzava en premisses sobre l'evolució cultural que foren rebujades des dels temps de Boes, o perque era una tesis que negava l'importància de la dòna en la construcció de la cultura, la tesis de Washburn, Llig i de Vore no fon ben rebuda<ref>Una interessant resenya de l'investigació d'estos tres antropòlecs i el seu equip pot trobar-se en Kuper, 1996: cap. 3.</ref>  

Esta hipòtesis fon presentada en un congrés nomenat ''Man, the Hunter'', realisat en l'Universitat de Chicago en 1966. Fora perque la investigació es recolzava en premisses sobre l'evolució cultural que foren rebujades des dels temps de Boes, o perque era una tesis que negava l'importància de la dòna en la construcció de la cultura, la tesis de Washburn, Llig i de Vore no fon ben rebuda<ref>Una interessant resenya de l'investigació d'estos tres antropòlecs i el seu equip pot trobar-se en Kuper, 1996: cap. 3.</ref>  

Esta definició, atén a la característica principal de la cultura, que és una obra estrictament de creació humana, a diferència dels processos que realisa la naturalea, per eixemple, el moviment de la terra, les estacions de l'any, els ritos d'aparellament de les espècies, les marees i inclús la conducta de  les abelles que fan les seues bresques, elaboren mel, s'orienten per a trobar el camí de tornada pero, que a pesar d'això, no constituïxen una cultura, puix totes les abelles del món fan exactament lo mateix, de manera [[mecànica]], i no poden canviar res. Exactament lo contrari ocorren en el cas de les obres, idees i actes humans, ya que estos transformen o s'agreguen a la naturalea, per eixemple, el disseny d'una casa, la recepta d'un dolç de mel o de chocolate, l'elaboració d'un pla, la simple idea de les relacions matemàtiques, són cultura i sense la creació humana no existirien per obra de la naturalea.

Esta definició, atén a la característica principal de la cultura, que és una obra estrictament de creació humana, a diferència dels processos que realisa la naturalea, per eixemple, el moviment de la terra, les estacions de l'any, els ritos d'aparellament de les espècies, les marees i inclús la conducta de  les abelles que fan les seues bresques, elaboren mel, s'orienten per a trobar el camí de tornada pero, que a pesar d'això, no constituïxen una cultura, puix totes les abelles del món fan exactament lo mateix, de manera [[mecànica]], i no poden canviar res. Exactament lo contrari ocorren en el cas de les obres, idees i actes humans, ya que estos transformen o s'agreguen a la naturalea, per eixemple, el disseny d'una casa, la recepta d'un dolç de mel o de chocolate, l'elaboració d'un pla, la simple idea de les relacions matemàtiques, són cultura i sense la creació humana no existirien per obra de la naturalea.