Canvis

20 bytes afegits ,  13:51 2 dec 2019
m
Llínea 16: Llínea 16:  
El terme cultura prové del [[llatí]] ''cultus'' que a la seua vegada deriva de la veu ''colere'' que significa atenció del camp o del ganado. Cap al [[sigle XIII]], el terme se gastava per a designar una parcela cultivada, i tres sigles més tart havia canviat el seu sentit com a estat d'una cosa, al de l'acció: el cultiu de la terra o l'atenció del ganado (Porc, 1999: 10), aproximadament en el sentit en que s'utilisa en el valencià dels nostres dies en vocables com [[agricultura]], [[apicultura]], [[piscicultura]] i atres. Per la mitat del [[sigle XVI]], el terme adquirix una connotació metafòrica, com el cultiu de qualsevol facultat. De qualsevol manera, l'accepció figurativa de cultura no s'estendrà fins al sigle XVII, quan també apareix en certs texts acadèmics.
 
El terme cultura prové del [[llatí]] ''cultus'' que a la seua vegada deriva de la veu ''colere'' que significa atenció del camp o del ganado. Cap al [[sigle XIII]], el terme se gastava per a designar una parcela cultivada, i tres sigles més tart havia canviat el seu sentit com a estat d'una cosa, al de l'acció: el cultiu de la terra o l'atenció del ganado (Porc, 1999: 10), aproximadament en el sentit en que s'utilisa en el valencià dels nostres dies en vocables com [[agricultura]], [[apicultura]], [[piscicultura]] i atres. Per la mitat del [[sigle XVI]], el terme adquirix una connotació metafòrica, com el cultiu de qualsevol facultat. De qualsevol manera, l'accepció figurativa de cultura no s'estendrà fins al sigle XVII, quan també apareix en certs texts acadèmics.
   −
El [[Ilustració|Sigle de les Llums]] ([[sigle XVIII]]) és l'época en que el sentit figurat del terme com "cultiu de l'esperit" s'impon en amplis camps acadèmics. Per eixemple, el ''Dictionnaire de l'Academie Française'' de 1718. I encara que la ''[[l'Encyclopédie|Enciclopèdia]] '' l'inclou a soles en el seu sentit restringit de cultiu de terres, no desconeix el sentit figurat, que apareix en els artículs dedicats a la lliteratura, la pintura, la filosofia i les ciències. Al pas del temps, com a cultura s'entendrà la formació de la ment. És dir, es convertix novament en una paraula que designa un estat, encara que en esta ocasió és l'estat de la ment humana, i no l'estat de les parceles.
+
El [[Ilustració|Sigle de les Llums]] ([[sigle XVIII]]) és l'época en que el sentit figurat del terme com "cultiu de l'esperit" s'impon en amplis camps acadèmics. Per eixemple, el ''Dictionnaire de l'Academie Française'' de l'any [[1718]]. I encara que la ''[[l'Encyclopédie|Enciclopèdia]] '' l'inclou a soles en el seu sentit restringit de cultiu de terres, no desconeix el sentit figurat, que apareix en els artículs dedicats a la lliteratura, la pintura, la filosofia i les ciències. Al pas del temps, com a cultura s'entendrà la formació de la ment. És dir, es convertix novament en una paraula que designa un estat, encara que en esta ocasió és l'estat de la ment humana, i no l'estat de les parceles.
   −
[[Image:531px-Voltaire.jpg|right|thumb|200px|Voltaire, un dels pocs pensadors francesos del sigle XVIII que es mostraven partidaris d'una concepció relativista de l'història humana]]
+
[[Image:531px-Voltaire.jpg|right|thumb|200px|Voltaire, un dels pocs pensadors francesos del [[sigle XVIII]] que es mostraven partidaris d'una concepció relativista de l'història humana]]
   −
La clàssica oposició entre cultura i [[naturalea]] també té les seues arrels en esta época. En [[1798]], el ''Dictionnaire'' inclou una accepció de cultura en que s'estigmatisa l' "esperit natural". Per a molts dels pensadors de l'época, com [[Jean Jacques Rousseau]], la cultura és un fenomen distintiu dels sers humans, que els coloca en una posició diferent del restant d'animals. La cultura és el conjunt dels coneiximents i sabers acumulats per l'humanitat a lo llarc dels seus milenaris d'història. En tant una característica universal, el vocable se gasta en número singular, ya que es troba en totes les societats sense distinció d'ètnies, ubicació geogràfica o moment històric.
+
La clàssica oposició entre cultura i [[naturalea]] també té les seues arrels en esta época. En l'any [[1798]], el ''Dictionnaire'' inclou una accepció de cultura en que s'estigmatisa l' "esperit natural". Per a molts dels pensadors de l'época, com [[Jean Jacques Rousseau]], la cultura és un fenomen distintiu dels sers humans, que els coloca en una posició diferent del restant d'animals. La cultura és el conjunt dels coneiximents i sabers acumulats per l'humanitat a lo llarc dels seus milenaris d'història. En tant una característica universal, el vocable se gasta en número singular, ya que es troba en totes les societats sense distinció d'ètnies, ubicació geogràfica o moment històric.
    
=== Cultura i civilisació ===
 
=== Cultura i civilisació ===
109 299

edicions